El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), òrgan creat pel govern de la Generalitat de Catalunya per assessorar en temes de sostenibilitat, organitzà del 14 al 16 d'octubre del 2009 un seminari per reflexionar sobre els reptes a què ens haurem d'enfrontar per vertebrar un territori més sostenible. El document de conclusions constitueix una anàlisi de les principals amenaces i objectius que trobem a Catalunya.

El document fa una valoració dels principals riscs associats al model energètic, a les dinàmiques dels ecosistemes resultat del canvi climàtic, al patró de desenvolupament econòmic o a l'ordenació territorial i la conservació de la natura. Respecte a aquest darrer punt, es reclama repensar el territori, promovent la diversitat de paisatges, la connectivitat entre ecosistemes i la inclusió social. Paisatge, doncs, valors naturals, també, i socials... però i els gestors del territori?

El maig del 2006 el Col·legi de Gèografs, l'Associació de Geògrafs Espanyols i la Societat Catalana de Geografia van presentar el Manifest per una nova cultura del territori. En aquest document es remarcaven els eixos que havien de guiar una nova cultura territorial a Catalunya, en la qual els principis de gestió integral, preservació de les vàlues ecològiques i econòmiques territorials i obertura del debat als agents del territori havien de ser protagonistes en les accions de planejament que s'estaven realitzant a Catalunya.

En relació amb l'activitat agrària destaquem allò que exposa el Punt 6 del Manifest: "[...] S'ha d'abandonar, sobretot, la concepció del sòl rústic com a espai residual sempre pendent d'urbanització futura, i comprendre que la permanència de sòls rústics destinats a les pràctiques agràries esdevé imprescindible per raons ambientals i ecològiques, fins i tot en els contextos espacials de les ciutats més grans i de les aglomeracions urbanes. La defensa de l'espai obert com a matriu territorial bàsica és avui una prioritat que cal assolir adequadament, fins i tot mitjançant procediments d'adquisició de terres i/o expropiació per interès social".

Els dies 27, 28 i 29 de maig del 2005 va tenir lloc a Tortosa la 19ena Trobada Ecologista de les Plataformes de Defensa del Territori dels Països Catalans. Les jornades van concloure amb la redacció d'un document de denúncia de l'actual política territorial i un seguit de propostes per introduir criteris de sostenibilitat en l'ordenació territorial. en el text es denuncia el desgavell territorial, econòmic, ambiental i social en la planificació . Les orgaqnitzacions signants es comprometen a "seguir treballant per conservar i millorar el territori i la qualitat de vida a partir de la lluita pacífica i la conscienciació social, reforçant les xarxes de comunicació, debat i suport i proposant alternatives al model actual".

Conclusions del projecte Interreg IIIB Maetropol Nature en el que es constata la complexitat de gestió del sistema d’espais lliures agraris i naturals metropolitans i la seva rellevància per al desenvolupament sostenible dels entorns urbans. La carta estableix els objectius a complir per fer possible una gestió i planificació integrada del territori. A destacar l'autocrítica que es fa en el document en relació a la pròpia gestió que es fa dels espais agraris des de dins: "los espacios naturales, agrícolas y forestales están parcelados y desestructurados físicamente, a causa de la presión urbana, pero también por falta de organización de los agentes implicados, de los usuarios y de las atribuciones que se le dedican".

Els signants d'aquest manifest volen posar èmfasi sobre la problemàtica de la fragmentació dels espais que juguen un paper connector en els sistemes naturals i per la pèrdua de biodiversitat que s'està produint. Malgrat valoren el compromís polític existent per desenvolupar estratègies per preservar aquests espais, es reclama celeritat en aprovar la Llei de biodiversitat i protecció del paisatge i l'elaboració d'un Pla de Gestió dels espais no urbanitzables.

De la primera trobada d'Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans a Figueres apareix aquesta Declaració. Els 400 participants, membres d'una cinquantena d'organitzacions, mostren el seu desacord amb el model socoeconòmic perquè provoca un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents i es comprometen a treballar per conservar i millorar el territori, fer propostes alternatives sostenibles, establir xarxes de comunicació, debat i suport entre organitzacions i treballar perquè la societat prengui consciència de l'actual situació i s'impliqui en les reivindicacions que es proclamen.

Anàlogament al que es demana en la Declaració de Tortosa, en aquest document es reclama "la protecció de l'espai agrari mitjançant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)".

Declaració de Montesquiu de Custòdia del Territori, conclusió de les Jornades Internacionals de Custòdia del Territori celebrades al Castell de Montesquiu del 9 a l'11 de novembre de 2000.

En el document s'estableix la definició de la custoòdia del territori com "el conjunt d'estratègies diverses [...] que pretenen afavori i fer possible la responsabilitat en la conservació i l'ús adequat (sostenible) de l'espai terrestre, fluvial i marí dels seus recursos naturals, per part de propietaris i usuaris d'aquest territori". En el document es reconeix la importància de les iniciatives de custòdia per la preservació de l'entorn natural a Catalunya i es defineixen els principals objectius que s'han de perseguir en termes de custòdia.

El Conveni Europeu del Paisatge pretén fomentar la protecció, gestió i planificació paisatgística mitjançant el desenvolupament de normatives i estratègies a nivell local, regional y nacional que tinguin per objectiu conservar la qualitat del paisatge a Europa. El Conveni estableix el paistage a Europa com un bé cultural i social referencial.

Per tal d'ajudar a la preservació s'estableixen una sèrie de mesures, que atenyen a l'educació i la consciencació social, al foment de l'estudi del paisatge i la catalogació de les unitats paisatgístiques existents i la implementació de normes en aspectes relacionats amb l'ordenació territorial i la gestió del paisatge.

El maig del 1999, el Comitè de Desenvolupament Territorial, amb la participació dels Ministres responsables de l'ordenació del territori als diferents països de la Unió Europea, va publicar el document Estratègia Territorial Europea. Aquest document naixia com a guia per les futures polítiques de la UE amb incidència sobre el territori, visant una aproximació transfronterera dels diferents territoris que conformen la UE i amb la intenció de marcar uns objectius comuns entre els diferents països integrants de la UE. L'Estratègia Territorial Europea és, doncs, la declaració d'objectius que pretén guiar la transformació territorial a Europa.

Aprovada pels participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles (Aalborg, 24 a 27 de maig de 1994). El document reconeix el paper protagonista que juguen les ciutats en el desenvolupament econòmic, social i territorial i les problemàtiques que es generen a nivell mediambiental. Per tal de minimitzar l'impacte sobre el medi ambient, es reclama implementar criteris de sostenibilitat ambiental en les estratègies de creixement urbà.

La problemàtica per la competència existent sobre el recurs del sòl és reconeguda en aquesta carta. "Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem la importància de la utilització efectiva de la terra i del desenvolupament de polítiques de planificació per part de les nostres autoritats locals que englobin la valoració ambiental estratègica de tots els plans". Les actuacions proposades haurien d'impedir que "les ciutats actuessin com a simples explotadors dels recursos de les àrees veïnes".