La Generalitat de Catalunya publica una revisió de les variacions ambientals que s'estan produint a Catalunya com a conseqüència del canvi climàtic. L'informe revela una tendència a l'increment de la temperatura (+0,21ºC/dècada en el període 1950-2008) i a la disminució de la precipitació en el territori català (-1% respecte a la mitjana del període 1961-1990, essent la disminució més important durant els mesos de primavera). L'estudi avalua els efectes que tindran aquests canvis en els diferents ecosistemes de Catalunya, així com la possibla incidència sobre diferents activitats econòmiques.

Entre les activitats econòmiques amb incidència sobre el territori, l'agricultura i ramaderia apareixen com un sector estratègic, doncs es configuren com una eina de gestió i mitigació del canvi climàtic (especialment en allò referent a la reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle o a la funció que desenvolupen com a reservori de carboni). D'altra banda l'efecte sobre la producció agrària és evident, tot i que els models predictius no permeten encara determinar el grau d'afectació en els diferents cultius. Així doncs l'efecte és encara incert i heterogeni en funció del tipus de cultiu (les zones de secà i els cultius llenyosos semblen els àmbits productius més sensibles).

No obstant, i atenent a la importància dels espais agraris en la gestió del canvi climàtic, l'informe remarca que "en els propers anys, les polítiques [..] de gestió d'espais agrícoles abandonats haurien de tenir en compte els canvis que s'estan produint" com a conseqüència del canvi climàtic. Cal doncs estratègies de planejament i sectorials que recuperin l'agricultura en espais agraris abandonats, fomentant així un territori actiu en la mitigació del canvi climàtic a Catalunya.

Nota: Vegeu també l'Informe sobre agricultura i canvi climàtic publicat per la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu (2010).

MERCASA, empresa depenent de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), publica anualment un recull d'estadístiques i una anàlisi dels diferents sectors agroalimentaris de l'Estat Espanyol. L'estudi ofereix les dades necessàries per entendre el pes específic que juga cada sector dins el sistema agroalimentari, permetent desglossar aquesta anàlisi per Comunitats Autònomes (CCAA).

Hi trobareu, per exemple, i per cadascún dels sectors, l'anàlisi del volum de producció, la seva importància econòmica, el consum de les famílies espanyoles o el volum que és consumit a través de la restauració. Es tracta, doncs, d'un informe complet sobre les macromagnituds del sistema agroalimentari espanyol i una anàlisi detallat de les seves dinàmiques, en relació a la producció, la comercialització i el consum.

Les activitats primàries (notablement l'agricultura, ramaderia i activitats cinegètiques) constitueixen una important força motora del territori, essent les principals gestores del paisatge de Catalunya i una peça clau en els espais naturals d'elevat valor, com els que estan protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). No obstant sembla que les figures de protecció dels espais naturals poden generar conflictes amb les pròpies activitats primàries, alhora que la percepció social tendeix a percebre-les per separat del propi espai.

Aquest estudi, realitzat per l'àrea tècnica de la Fundació del Món Rural, ens apropa a la realitat de les activitats primàries que es desenvolupen en espais naturals protegits. A partir de les experiències dels pagesos, gestors i ciutadans d'aquestes àrees l'estudi ens ofereix una anàlisi de les dinàmiques internes que afecten al desenvolupament de les activitats primàries en els espais naturals.

"Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l’estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l’horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua" (abstract publicat)

Daniel Soler ens presenta en aquest treball final de carrera les bases metodològiques de treball del futur Observatori de l'Agricultura Periurbana. Aquest ens és una proposta del CESE en el Dictàmen de l'Agricultura Periurbana NAT/204, i és una de les línies de treball de la Fundació Agroterritori. L'Observatori hauria d'actuar com a "centre de referència per al seguiment, anàlisi i difusió de la situació de l'agricultura periurbana europea" i hauria de fer "propostes d'iniciativa per a la preservació i desenvolupament d'aquests espais periurbans i de la seva agricultura" (CESE, 2004).

El present document estableix:

a) un criteri per definir quines comarques de Catalunya s'han de considerar periurbanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Segria, Tarragonès, Vallès Occidental i Oriental).

b) una proposta d'indicadors que haurien de ser objecte de seguiment per part de l'Observatori per identificar l'estat dels espais agraris en l'àmbit periurbà.

c) una definició de les funcions, composició i disseny operatiu de l'Observatori de l'Agricultura Periurbana.

El document constitueix, alhora, una revisió de la bibliografia escrita sobre la temàtica, essent una referència pel futur Observatori.

Una del aspectes que es van repetir en numeroses taules de treball del Congrés del Món Rural (2006), fou la necessitat d'establir una definició de ruralitat adaptada a la realitat de Catalunya i desenvolupar uns indicadors que permetéssin caracteritzar aquest territori. Aquest hauria de ser el punt de partida per poder classificar les diferents situacions dels municipis rurals de Catalunya i identificar les problemàtiques associades, podent definir, així, polítiques específiques de desenvolupament rural per cada realitat territorial.

El document Zones rurals en declivi: detecció, diagnòstic i planejaments per al desenvolupament, realitzat pel Gabinet d'Estudis Multidisciplinars i impulsat per la Fundació del Món Rural, és un estudi que pretén encetar aquesta anàlisi. Partint de l'avaluació de les metodologies aplicades per diferents administracions (Catalunya, França, Anglaterra, Itàlia) per dibuixar en el mapa els espais rurals, l'estudi proposa un procediment per classificar les diferents ruralitats existents a Catalunya. Les categories que es proposen són: espai urbà, espai periurbà i espai rural remot. Paral·lelament, a partir de l'avaluació d'una sèrie d'indicadors socioeconòmics, es fa una radiografia de l'estat de desenvolupament dels diferents municipis rurals de Catalunya, identificant les situacions de declivi, degradació i degradació del medi rural.

^{Figura 1: Mapa de municipis de Catalunya en declivi (FMR, 2007)}

Respecte al concepte de la periurbanitat, aquest document ofereix una interessant anàlisi de les diferents definicions que s'han proposat i de com ha evolucionat el fet periurbà a Catalunya en el darrer segle (vegeu Capítol 2: Conepte de Periurbanitat).

Identificació dels espais que tenen una funció connectora en el paisatge de la demarcació de Girona. L'estudi fa una breu descripció de cada espai i una justificació de la importància que té en el territori i de les possibles mesures per conservar-lo.

Tesi doctoral escrita per Jordi Sempere i publicada l'any 2005. La posició de la pagesia i l'evolució del sector agrari en els àmbits periurbans durant el període 1950-200 és objecte d'estudi per aquesta tesi. Per tal de dur-ho a terme, l'autore s'ha centrat en les localitats de Toulouse i Barcelona.

L'European Environment Agency (EEA) presenta en aquest document una llistat d'indicadors per caracteritzar diferents processos del medi ambient (pol·lució de l'aire, canvi climàtic, aigua, residus i fluxe de matèria, biodiversitat i medi ambient terrestre) i cinc sectors econòmics amb incidència sobre ells (transport, energia, agricultura, turisme i pesca).

Aquests document pretén unificar els indicadors utilitzats pels diferents organismes europeus, a mode de poder monitorar efectivament l'evolució de la matriu territorial i el medi ambient a Europa.

Els indicadors proposats en relació a l'activitat agrària són:

1. emissions d'amoni de font agrària
2. balanç de nutrients
3. emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen agrícola
4. erosió del sòl
5. nivell d'aigua subterrània
6. pèrdua de matèria orgànica dels sòls
7. nivell de nitrats i pesticides a l'aigua
8. diversitat paisatgística
9. riquesa d'espècies
10. hàbitats i biodiversitat
11. explotacions d'alt valor mediambiental (high nature value farming)
12. consum d'aigua pel sector agrari
13. consum de fertilitzants
14. consum de pesticides
15. indicador de risc dels pesticides
16. diversitat genètica
17. producció d'energies renovables
18. superfície d'agricultura ecològica
19. distribució de les produccions agràries i ramaderes
20. diversificació
21. canvis d'usos del sòl
22. superfície amb cultius transgèncis
23. superfície amb contractes agroambientals
24. percentatge de mercat amb agricultura ecològica
25. percentatge de despesa de la PAC en aspectes mediambientals
26. pràctiques de maneig de les explotacions
27. superfície agrària en determinades àrees
28. implementació de la normativa en relació de la contaminació per nitrats
29. formació dels pagesos en aspectes mediambientals

Gallecs, inclòs ja en el Pla d'Espais d'Interès Naturals, cerca un model de gestió sostenible de l'entorn agrari . Amb això s'ha desenvolupat un projecte per tal de reconvertir l'agricultura que s'hi fa cap a les tècniques de maneig de l'agricultura ecològica. En Col·laboració amb el Departament de Biologia Vegetal de la UB, el Consorci ha dissenyat unes línies d'actuació per tal d'acomplir aquest objectiu.

Aquest estudi, a partir d'una metodologia pròpia, identifica i descriu les unitats de paisatge existents en els àmbits agraris de la regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pretén ser un referent a l'hora d'elaborar les Cartes de Paisatge de la zona, així com per la redacció de plans territorials.

L'Observatori en Xarxa per la Planificació del Territori Europeu (OXPTE) és un organisme creat per la Comunitat Europea amb l'objectiu de monitoritzar de manera contínua l'evolució del territori europeu. Els informes que presenta l'OXPTE constitueixen el marc de referència per l'elaboració de les polítiques territorials de la Unió Europea.

La documentació que trobarem en el web de l'organisme ens pot servir per tenir una visió general de l'estructura del territori a nivell macro (nivell comunitari) i aporta les bases per entendre les línies d'actuació de la UE. Adjunt us proposem dos fragments d'informes de l'observatori relatius als espais rurals.

El fenòmen de la periurbanització de l'agricultura és un fenòmen que ha estat discutit principalment des d'un punt de vista local (ciutat, regió) i molts cops a través d'una visió sesgada per l'urbanisme. Aquest estudi ens proposa una diagnosi del fet periurbà a escala comunitària, valorant l'efecte de la pressió urbana en l'activitat agrària i la problemàtica de l'accés a la terra.

NEWRUR és un projecte d'investigació finançat per la UE que proposa una metodologia per descriure i classificar els diferents tipus d'espais agraris periurbans que trobem a Europa, a partir de la qual poder elaborar polítiques de desenvolupament rural i de planificació eficaces per la gestió dels espais agraris periurbans.