Observatori

EUROREGIO – Projecte per la millora de l’eficiència energètica en explotacions de vaca de llet

El projecte “Estratègia per l’eficiència energètica en explotacions ramaderes de vaca de llet a l’Euroregió. Selecció i comparativa d’eines i metodologies d’anàlisi comunes” liderat per la Fundació Agroterritori en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca, la Cambra Agrària d’Ariège i la Cambra Agrària de la Lozère, ha estat finançat per l’Euroregió Pirineus Mediterràni, en la Convocatòria de projectes 2013 Desenvolupament Sostenible.

L’objectiu és assolir les bases per a un coneixement profund sobre les necessitats energètiques de les explotacions lleteres de l’Euroregió i, al mateix temps, establir els mecanismes imprescindibles per afavorir l’ús responsable i eficient de l’energia en els processos productius de la llet.

Objectius espeífics:

– Establir una xarxa a l’Euroregió per l’anàlisi i l’assessorament al sector lacti, amb la voluntat de garantir la correcta gestió de l’energia en les empreses lleteres i promoure la recerca i el suport institucional.

– Identificar i definir els consum energètic de les explotacions de vaca de llet i el seu impacte ambiental, així com les millors iniciatives empresarials.

– Desenvolupar eines i mesures per millorar l’ús d’energia a nivell d’explotació.

– Consensuar una estratègia comuna per a l’eficiència energètica en explotacions ramaderes de vaca de llet de l’Euroregió.

– Incorporar l’eficiència energètica i el desenvolupament sostenible en la producció de llet de vaca i derivats com una variable clau de futur.

PRODUCTES RESULTATS DEL PROJECTE

1. Guia de bones pràctiques energètiques en explotacions de vaca de llet

GUIA energia vaca de llet

2. Guide des bonnes pratiques énergérgetiques dans les exploitations de vaches laitières

GUIDE énergie bovines laitières

3. Seminari Ús eficient de l’energia en explotacions de vaca de llet de l’Euroregió

Programa Seminari eficiència energètica vaca llet Euroregió

Programme Seminaire Efficace énergie bovines laitières Euroregión

Ponència Metodologia de treball

Estudi de cas Catalunya

Estudi de cas Menorca

Estudi de cas Ariège

Estudi de cas Lozère

Ponència Guia

Ponencia Estratègia

Ressenya_Debat_Seminari

Enllaç gravació del Seminari: Gravació UdG Seminari 19nov2015

4. Estratègia per promoure l’eficiència energètica en explotacions de vaca de llet de l’Euroregió

Estratègia eficiència energètica en vaca de llet

5. Stratégie pour la promotion de l’efficience énergétique dans les exploitations bovines laitières de l’Euroregión

Stratégie efficience énergétique bovin laitier

Espais Agraris. Definició i indicadors per la seva caracterització

Dilluns 18 d’abril de 2016, es va presentar el document “Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització”, elaborat pel Grup de Treball d’Espais Agraris i impulsat per la Fundació Món Rural i la Fundació Agroterritori.
L’acte ha estat presidit per la consellera d’Agricultura Meritxel Serret, el director general de Desenvolupament Rural Oriol Anson i el vicepresident de la Fundació Agroterritori Joan Caball.
La consellera ha valorat molt aquest informe, perquè “és pioner, tant pel que fa a plantejaments com a metodologia”, i ha assegurat que s’incoporarà als treballs que s’estan realitzant des del Govern per a millorar l’actual planificació territorial i, concretament, en la revisió que el DARP està fent del projecte de Llei de l’ús del sòl agrari i per treballar en el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya.
La consellera ha manifestat que la futura llei haurà de preveure un tractament específic de l’espai agrari dins del planejament urbanístic que protegeixi els usos agraris i afavoreixi la producció agrària de Catalunya. “Com a país necessitem planificar i legislar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social”, ha afirmat Meritxell Serret.
 –

Noticia Agroinformación – 18/04/2016   enllaç

Plantean que el suelo agrario tenga tratamiento específico dentro del planeamiento urbanístico

Presentado un documento que ayudará a definir la futura Ley del Suelo de Uso Agrario

Plantean que el suelo agrario tenga tratamiento específico dentro del planeamiento urbanístico

Un informe de expertos propone que los espacios agrarios tengan un tratamiento específico dentro del planeamiento urbanístico, según se desprende del documento “Espacios agrarios. Definición e indicadores para su caracterización”, presentado como “una buena base para poder avanzar en la elaboración de un Plan Sectorial Agrario y de la futura Ley del Suelo de Uso Agrario”, según ha destacado la consejera de Agricultura, Ganadería Pesca y Alimentación de la Generaliat catalana, Meritxell Serret. La consejera, que ha inaugurado la jornada de presentación de este informe en la sede de Barcelona del Consejo de Trabajo, Económico y Social de Cataluña (CTESC), ha señalado que es un texto pionero por el trabajo en red realizado y porque ha conseguido reunir conocimiento multidisciplinar y que “demuestra la capacidad de llegar a consensos cuando se trata de una necesidad de país”.

   Para la consejera se trata de un primer paso para establecer las bases para mantener y preservar un recurso básico cómo es el suelo “un suelo fértil para Catalunya y para las próximas generaciones que garantice la producción de alimentos y la gestión del territorio”. El informe ha sido elaborado por el Grupo de Trabajo de Espacios Agrarios e impulsado por la Fundación del Mundo Rural y la Fundación Agroterritorio.

   La presentación también ha contado con la presencia de Joan Caball, vicepresidente de la Fundación Agroterritorio, Oriol Anson, director general de Desarrollo Rural de la Generalitat y vicepresidente de la Fundación del Mundo Rural y Antoni Ferran, miembro del Grupo de Trabajo sobre Espacios Agrarios. Tanto la publicación como el grupo de trabajo han sido impulsados por la Fundación del Mundo Rural y la Fundación Agroterritorio y han participado representantes de administraciones, universidades y centros de investigación, organizaciones labradoras y entidades rurales.

Un documento importante para la futura Ley del Suelo de Uso Agrario

   El documento, que es fruto del consenso conseguido entre los expertos que han participado en el Grupo de Trabajo de Espacios Agrarios, facilitará la caracterización de los espacios agrarios en el planeamiento urbanístico a partir de su identificación (a través de indicadores objetivables). El documento quiere ser de utilidad en la redacción de la futura Ley del Suelo de Uso Agrario que está desarrollándose por parte Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación y que fue aprobada en Catalunya como proyecto de ley por el Gobierno el pasado marzo de 2015 y que en su redactado alertaba sobre la necesidad de delimitar conceptualmente qué son los espacios agrarios en el territorio catalán. El consenso logrado permitirá avanzar en la puesta en valor efectiva de los espacios agrarios de Catalunya y también desde el planeamiento urbanístico y el Plan Sectorial Agrario.

   En la actualidad, con la legislación urbanística catalana, el suelo sólo clasifica en tres categorías: suelo urbano, suelo urbanizable y no urbanizable. La actividad agraria sólo era catalogable como suelo no urbanizable, sin ninguna valoración ni atribución más. En este sentido, las organizaciones agrarias han reivindicado históricamente que los espacios agrarios fueran tratados de manera específica, unos planteamientos que han hecho suyos el Gobierno y el Parlamento de Catalunya. Por otro lado, diferentes documentos de planeamiento urbano, como por ejemplo el Plan Territorial General de Cataluña y otros de ámbito territorial menor, habían reclamado una definición y regulación legal para poder impulsar desde las políticas públicas la promoción que la producción agraria necesitaba.

El informe divide los espacios agrarios en tres modalidades en función de la actividad económica predominante: agrario, ganadero y forestal. A su vez también delimita qué actividades y en qué grado de desarrollo se pueden realizar en los espacios considerados de interés agrario como por ejemplo: el turismo rural o agrario; producción, almacenamiento y transporte de energía; las infraestructuras de comunicaciones y telecomunicaciones, etc. La aplicación de las recomendaciones del documento “Espacios agrarios. Definición e indicadores para su caracterización”, podría influir, además de la Ley del Suelo de Uso Agrario, en las ya vigentes leyes forestal y de urbanismo, además de afectaciones indirectas en otras muchas reglamentaciones y planes de ordenación urbanística.

Meritxell Serret: “Aprovar la Llei de l’ús del sòl agrari és un dels objectius d’aquest Govern”

La consellera destaca que “com a país necessitem planificar i legislar tenint en compte l’espai agrari”

La consellera Serret en un moment de la presentació del document
Revisar l’actual projecte de la Llei de l’ús del sòl agrari i iniciar la tramitació perquè pugui ser aprovat en aquesta legislatura és un dels objectius d’aquest Govern, segons que ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que ha insistit que “estem revisant i ampliant el projecte de llei aprovat ara fa un any per tenir una llei més ambiciosa en pro del sòl, del sector i del país”
 
Serret ha fet aquestes declaracions en la inauguració de l’acte de presentació del document “Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització”, elaborat pel Grup de Treball d’Espais Agraris i impulsat per la Fundació Món Rural i la Fundació Agroterritori. La consellera ha valorat molt aquest informe, perquè “és pioner, tant pel que fa a plantejaments com a metodologia”, i ha assegurat que s’incoporarà als treballs que s’estan realitzant des del Govern per a millorar l’actual planificació territorial i, concretament, en la revisió que el DARP està fent del projecte de Llei de l’ús del sòl agrari i per treballar en el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya.
 
La consellera ha manifestat que la futura llei haurà de preveure un tractament específic de l’espai agrari dins del planejament urbanístic que protegeixi els usos agraris i afavoreixi la producció agrària de Catalunya. “Com a país necessitem planificar i legislar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social”, ha afirmat Meritxell Serret.
 
Un dels objectius de la futura Llei ha de ser frenar la davallada del sòl agrari i garantir la producció local d’aliments i la gestió sostenible del territori. Cal recordar que 1 dels 3,2 milions d’hectàrees de la superfície de Catalunya es poden considerar terres de conreu i que la pèrdua de sòl agrari ha estat del 12% en els darrers vint anys.
RuralCat 21-04-2016 enllaç

Els espais agraris i el planejament urbanístic

L’informe “Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització”, que vol esdevenir una de les bases pel desenvolupament de la futura Llei del Sòl d’Ús Agrari, ha estat redactat per un grup d’experts impulsat per les fundacions Agroterritori i del Món Rural.

Mosaic mediterrani a Torrebesses. Autor: Eduard Trepat.

Mosaic mediterrani a Torrebesses. Autor: Eduard Trepat.

El document facilitarà la caracterització dels espais agraris en el planejament urbanístic a partir de la seva identificació (mitjançant d’indicadors objectivables). L’informe vol ser d’utilitat en la redacció de la futura Llei del Sòl d’Ús Agrari que està desenvolupant-se per part Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que va ser aprovada a Catalunya com a projecte de llei pel Govern el passat març de 2015 i que en el seu redactat alertava sobre la necessitat de delimitar conceptualment què són els espais agraris al territori. El consens assolit permetrà avançar en la posada en valor efectiva dels espais agraris de Catalunya també des del planejament urbanístic i el Pla Sectorial Agrari.

En l’actualitat, amb la legislació urbanística catalana, el sòl només classifica en tres categories: sòl urbà, sòl urbanitzable i no urbanitzable. L’activitat agrària només era catalogable com a sòl no urbanitzable, sense cap valoració ni atribució més. En aquest sentit, les organitzacions agràries han reivindicat històricament que els espais agraris fossin tractats de manera específica, uns plantejaments que han fet seus el Govern i el Parlament de Catalunya. D’altra banda, diferents documents de planejament urbà, com ara el Pla Territorial General de Catalunya i altres d’àmbit territorial menor, havien reclamat una definició i regulació legal per poder impulsar des de les polítiques públiques la promoció que la producció agrària necessitava.

L’informe divideix els espais agraris en tres modalitats en funció de l’activitat econòmica predominant (agrari, ramader i forestal). Alhora també delimita quines activitats i en quin grau de desenvolupament es poden realitzar en els espais considerats d’interès agrari com ara: el turisme rural o agrari, producció, emmagatzematge i transport d’energia, les infraestructures de comunicacions i telecomunicacions, etc. L’aplicació de les recomanacions del document “Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització”, podria influir, a més del projecte de Llei del Sòl d’Ús Agrari, en les ja vigents lleis forestal i d’urbanisme, a més d’afectacions indirectes en moltes altres reglamentacions i plans d’ordenació urbanística.

Al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de sòl d’ús agrari

Fundació Agroterritori ha presentat les seves al·legacions a l’Avantprojecte de Llei del sòl d’ús agrari (EDICTE d’1 d’octubre de 2014, pel qual se sotmet a informació pública de l’Avantprojecte de llei del sòl d’ús agrari, publicat el dia 6 d’octubre al DOGC núm. 6721). Podeu consultar el text d’Avantprojecte fent click al següent enllaç: 2014_17Llei_sol_agrari_Text)

*****

Al·legacions d’Agroterritori a l’Avantprojecte de la LSUA: AL.LEGACIONS_a_la_LSUA

 *********

ACV i petjada de carboni de la producció de llet

ACVlletvaca

PROJECTE: http://www.acvlletvaca.cat/recursos/ACV_lletvaca_IBE.pdf

ñ

L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR i pel Departament d’Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. L’equip de recerca ha estat format pel Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca i Cristina Tous.

El passat dijous 8 de maig es va presentar a els resultats a la seu de al cooperativa Plana de Vic en el marc de les jornades tècniques del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM http://www.agroterritori.org/web2/?p=1177

 

El projecte #ACVllet, dut a terme entre el maig del 2013 i el març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector de vaca de llet i amb la intenció de contribuir en l’aportació d’oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència creixent d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.

L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari de consums energètics i emissions que han permès fer un balanç entre consum, emissió i fixació que porta al càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.

L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.

Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor, industria i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.

El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.

Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.

—-

—-

—-

El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.

 Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.

El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.

El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.

Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.

Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.

Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.

x

Estudi sobre l’Ocupació Real al voltant del porcí al Pla de l’Estany

El dia 11 d’abril de 2013, es va presentar a la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany l’estudi desenvolupat per la Fundació Agroterritori Tipificació i quantificació de l’ocupació en la cadena agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany, encarregat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Els autors de l’estudi han estat Anna Roca i Cristina Tous.

Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la línia de subvenció pública del Servei d’Ocupació de Catalunya destinada a programes per al desenvolupament local en col·laboració amb entitats locals, concretament, foment per al desenvolupament local.

L’objectiu general de l’estudi que es presenta és la caracterització del sector del porc del Pla de l’Estany que es considera d’entrada l’element articulador de l’economia agrària de la comarca. Aquesta primera anàlisi permetrà aconseguir un coneixement precís de la realitat sociolaboral de les diferents fases dels processos de producció del sector del porc i a la vegada donarà suport al disseny de futurs programes de desenvolupament estratègic sobre l’ocupació agrària i no agrària. Això ha de permetre la millora de la gestió de la mà d’obra fixa i eventual durant la fase de producció ramadera així com actuar en la professionalització i el disseny de perfils ocupacionals en la resta de les fases del sistema agroalimentari del porcí.

Els objectius específics són:

1.     Analitzar l’organització del sector del porc i el seu pes com a motor agroeconòmic comarcal.

2.     Caracteritzar els perfils professionals i les necessitats ocupacionals i formatives en cadascuna de les fases de la cadena de valor del sistema agroproductiu del porcí.

3.     Estimar l’ocupació real (directa i indirecta) del sistema econòmic del porc tot separant les fases de producció, de transformació i de distribució i serveis.

4.     Elaborar propostes de futur per a l’estabilització i l’increment de la mà d’obra en el sector del porc a través de la posta en marxa de models i perfils més racionals social i ambientalment.

Agraïm a l’Oficina Comarcal del DAAM del Pla de l’Estany, en concret al seu cap Pere Hernansaez Torras i a la veterinària Anna Morlans per la seva predisposició i coneixements. També volem fer una especial menció a tots els ramaders de la comarca que han estat entrevistats i han aportat información sobre la seva activitat, així com als informants Eduard Martí, Josep Figueras, Xavier Artigas, Xavier Frigola, Albert Artigas, Rosend Saltiveri, Carme Rosset i Eva Morera. Les seves reflexions i implicació han estat cabdals pel projecte.

Publicació: Roca, A. i Tous, C. 2012. Tipificació i quantificació de l’ocupació real en la cadena de valor agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany. Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

* Conclusions de l’estudi (català i castellà): Ocupacio_porci_CONCLUSIONS_cat_cast

* Presentació power point de l’estudi (català i castellà): Ocupacio_porci_PRESENTACIO_cat_cast

Estudi sobre la ma d’obra al sector vitícola de l’Alt Penedès

Fundació Agroterritori ha dut a terme l’estudi Dinamització de la mà d’obra en el sector vitícola de l’Alt Penedès. Perspectives de futur, encarregat per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Ha estat el·laborat per Cristina Tous.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la línia de subvenció pública del Servei d’Ocupació de Catalunya destinada a programes per al desenvolupament local en col·laboració amb entitats locals, concretament, foment per al desenvolupament local.

L’estudi pretén posar en valor el sector vitícola de la comarca des d’una perspectiva d’anàlisi socioeconòmica. Primerament, determina les tasques agrícoles necessàries en el cultiu de la vinya y quantifica la mà d’obra ocupada en el sector vitícola. Després, esbossa la xarxa de serveis al voltant de la vinya i dóna exemples d’empreses de serveis per tal de reflectir el pes del sector vitícola de l’Alt Penedès a nivell socioeconòmic. Posteriorment, i a partir de dades oficials, determina el nombre d’empreses i de treballadors de la fase industrial de la cadena del vi i el cava, és a dir, de la fase vitícola. Finalment, prenen com a base els resultats de l’estudi i la diagnosi realitzada per cada fase de la cadena del sector vitivinícola, dóna pautes d’actuació per tal de dinamitzar el sector vitivinícola i millorar l’ocupabilitat relacionada amb aquest sector estratègic per la comarca. 

A partir de la caracterització del sector vitivinícola com a element articulador de l’economia de la comarca de l’Alt Penedès, i establir les bases d’un coneixement precís sobre la realitat socioeconòmica del sector primari i agroindustrial de la comarca, l’estudi serveix per dissenyar futurs programes de desenvolupament estratègic del territori i millorar la gestió de la mà d’obra fitxa i temporal, entre altres.

*

Publicació: Tous, C. i Roca, A. 2012. Dinamització de la mà d’obra en el sector vitícola de l’Alt Penedès. Perspectives de futur. Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

*

* Resum de l’estudi: Ocupacio_vinya_RESUM

2ona publicació de Agroterritori: Percepcions de l’espai agrari periurbà

portada_llibre_percepcions

Aquest llibre Percepcions de l’espai agrari periurbà, segona publicació de la Fundació Agroterritori, intenta donar contingut a la lluita contra la invisibilitat a que moltes vegades s’enfronten els espais agraris pel fet de ser considerats “transparents”.

La percepció d’un territori ha de ser entesa com el resultat d’una situació historicosocial, en la mesura que té una ubicació espacial i temporal concreta. La visió del territori es fruit del mateix bagatge individual, que es va modulant segons les noves circumstancies i experiències concretes que vivim.

El conjunt de percepcions que inclou aquesta publicació és una part (evidentment no tota) del feix d’elements que poden ajudar a entendre, valorar i fins i tot gestionar un espai agrari periurbà, i a acotar possibles − diferents−interpretacions, experiències i vivències que es poden evocar quan se sent parlar d’aquests espais.

Els elements que els autors aporten per a la reflexió personal s’han agrupat en tres apartats. El primer recull les percepcions individuals elaborades des d’un àmbit específic (jurídic, urbanístic, econòmic, patrimonial, agrari, etc.). En el segon s’hi encabeixen els estudis centrats en un espai agrari concret. Finalment, el tercer apartat inclou els referents basats en dos documents importants com son el dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre L’agricultura periurbana i la Carta de l’agricultura periurbana.      Fragments de la introducció del llibre. Autor: Josep Montasell

Us convidem a la presentació del llibre el proper dijous dia 7 de març 2013, a les 19.00 hores, a la Universitat de Lleida (plaça Víctor Siurana 1 – Sala de Juntes 2n pis).

La Fundació Agroterritori agraeix la participació dels autors dels articles per fer realitat aquesta segona publicació de la fundació.

+

Comunicat: Després d’Eurovegas, el joc de l’especulació amb el territori continua?

Davant l’anunci per part del Govern de la Generalitat de Catalunya respecte a la no instal·lació d’Eurovegas en el Parc Agrari del Baix Llobregat i que està considerant un nou projecte, de característiques semblants, declarant que “encaixa molt millor” i pot suposar una bona alternativa, la Fundació Agroterritori torna a emetre la seva opinió.

Comunicat d’Agroterritori de setembre 2012: AGROTERRITORI_comunicat_despres_EuroVegas

Consulta el nostre manifest contra Eurovegas: AGROTERRITORI_Manifest_contra_EuroVegas

Manifest contra Eurovegas

Us presentem Eurovegas: la DESprotecció del nostre espai agrari – Condemnen l’Agricultura Periurbana. Aquest manifest pretén aportar elements de reflexió i debat entorn la fragilitat de l’espai agrari català, i més concretament el periurbà, i posar de manifest el nostre posicionament contrari a Eurovegas.

L’espai agrari del Baix Llobregat s’afronta a un dels moments més difícils, malgrat la seva declaració oficial com a sòl no urbanitzable de valor agrari des de fa més de tres dècades, per part del Pla general metropolità de 1976, condició reforçada per un Pla especial (aprovat l’any 2004) i pel Pla territorial metropolità de Barcelona (aprovat l’any 2010). El projecte Eurovegas posa de manifest la manca de credibilitat sobre la funció del planejament territorial i urbanístic en la preservació, gestió i desenvolupament dels espais agraris, que queda en entredit ja que els valors que s’han reconegut per establir una protecció, sembla que fàcilment es poden menystenir.

La Fundació Agroterritori mostra el seu rebuig contundent a aquesta agressió al territori, en línia amb els plantejaments manifestats per Unió de Pagesos de Catalunya, La Trama Urbana, el Centre d’Estudis del Baix Llobregat, Justícia i Pau o la plataforma Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del Llobregat, entre altres. Si bé estem d’acord amb els plantejaments d’aquests altres col·lectius, a nosaltres ens correspon posar l’accent en el fet que Eurovegas representa un menyspreu insultant a l’espai agrari i als valors que atresora la pèrdua de sòl agrari per part de qualsevol tipus d’agressió que menyspreï l’espai i l’activitat agrària i els seus valors.

*

Manifest d’Agroterritori contra EuroVegas: AGROTERRITORI_Manifest_contra_EuroVegas

Manifiesto de Agroterritori contra EuroVegas: AGROTERRITORI_Manifiesto_contra_EuroVegas

Adhereix-te a la Carta de l’Agricultura Periurbana

La Fundació Agroterritori conjuntament amb el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i la Red Agroterritorial han impulsat la redacció de la “LA CARTA DE L’AGRICULTURA PERIURBANA per a la preservació, l’ordenació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans”.

El document anima a les autoritats públiques, entitats locals, associacions,… a adoptar polítiques i mesures per protegir, planificar, desenvolupar i gestionar els espais agraris periurbans europeus. La finalitat d’aquestes polítiques i mesures és la consolidació de l’activitat agrària i dels professionals que la fan possible: agricultors i agricultores, així com els tècnics i els investigadors agraris.

L’ajuntament de Sabadell i el Parc Agrari del Baix Llobregat ja s’ha adherit.

Us adjuntem un model per a que pugueu adherir-vos a la “Carta de l’Agricultura Periurbana”, que podeu modificar si ho considereu oportú.

Per qualsevol consulta us podeu adreçar al correu electrònic agroterritori@agroterritori.org

*

Enllaços d’interès:

Adhesió de l’Ajuntament de Sabadell

Adhesió del Parc Agrari del Baix Llobregat

*

Documents relacionats:

Català: Model d’Adhesió a la Carta (word)

Castellano: Modelo de Adhesión a la Carta (word)

*