Documents – Estudis

Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya

Mapa editat pel Centre de Recursos Ecològics i Aplicacions Forestals (CREAF), que ofereix informació cartogràfica amb alta resolució sobre els usos del sòl. La informació es pot descàrregar en format raster i vectorial, per la qual cosa aquesta aplicació permet treballar amb les dades per generar nova cartografia.

Respecte als espais agraris ofereix informació classificada en els següents nivells: conreus, arrossars, vinyes, hivernacles, conreus en transformació, piscifactories i conreus aqüícoles, conreus abandonats-prats, conreus abandonats-matollars, conreus abandonats-boscos, canals artificials i bassses agrícoles.

Figura: imatge detall de la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat

Enllaços d’interès:

Enllaç al Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya

Urban Pressure on Rural Areas: mutations and dynamics of periurban rural process (NEWRUR)

El fenòmen de la periurbanització de l’agricultura és un fenòmen que ha estat discutit principalment des d’un punt de vista local (ciutat, regió) i molts cops a través d’una visió sesgada per l’urbanisme. Aquest estudi ens proposa una diagnosi del fet periurbà a escala comunitària, valorant l’efecte de la pressió urbana en l’activitat agrària i la problemàtica de l’accés a la terra.

NEWRUR és un projecte d’investigació finançat per la UE que proposa una metodologia per descriure i classificar els diferents tipus d’espais agraris periurbans que trobem a Europa, a partir de la qual poder elaborar polítiques de desenvolupament rural i de planificació eficaces per la gestió dels espais agraris periurbans.

A Espanya els estudis s’han centrat en la regió d’Andalusia i de Múrcia.

Enllaços d’interès:

Web de NEWRUR – Documentació i resultats del projecte

Web Agrinet de la UE – Breu descripció introductòria del projecte NEWRUR

ESPON (European Spatial Planning Observation Network)

L’Observatori en Xarxa per la Planificació del Territori Europeu (OXPTE) és un organisme creat per la Comunitat Europea amb l’objectiu de monitoritzar de manera contínua l’evolució del territori europeu. Els informes que presenta l’OXPTE constitueixen el marc de referència per l’elaboració de les polítiques territorials de la Unió Europea.

La documentació que trobarem en el web de l’organisme ens pot servir per tenir una visió general de l’estructura del territori a nivell macro (nivell comunitari) i aporta les bases per entendre les línies d’actuació de la UE. Adjunt us proposem dos fragments d’informes de l’observatori relatius als espais rurals.

L’acrònim OXPTE és una traducció pròpia de la versió francesa de l’European Spatial Planning Observation Network: «Observatoire en Réseau de l’Aménagement du Territoire Européen (ORATE)».

Enllaços d’interès:

Web de ESPON (European Spatial Planning Observation Network)

Documents relacionats:

ESPON Final Report – Chapter 6, Rural Empowerment

ESPON Atlas – Rural areas and their regional diversification

Contribució al coneixement de les unitats de paisatge agrari de la RMB

Aquest estudi, a partir d’una metodologia pròpia, identifica i descriu les unitats de paisatge existents en els àmbits agraris de la regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pretén ser un referent a l’hora d’elaborar les Cartes de Paisatge de la zona, així com per la redacció de plans territorials.

Documents relacionats:

Contribució al coneixement del paisatge agrari de la RMB

La reconversió de l’espai rural de Gallecs a l’agricultura ecològica

Gallecs, inclòs ja en el Pla d’Espais d’Interès Naturals, cerca un model de gestió sostenible de l’entorn agrari . Amb això s’ha desenvolupat un projecte per tal de reconvertir l’agricultura que s’hi fa cap a les tècniques de maneig de l’agricultura ecològica. En Col·laboració amb el Departament de Biologia Vegetal de la UB, el Consorci ha dissenyat unes línies d’actuació per tal d’acomplir aquest objectiu.

Enllaços d’interès:

Més informació sobre l’EIN Gallecs a Agroterritori

Documents relacionats:

La reconversió de l’espai rural de Gallecs a l’agricultura ecològica

OCDE – publicació sobre indicadors agroambientals

L’OCDE ha publicat aquest mes de maig el llibre: Compendium des indicateurs agro-environnementaux de l’OCDE

Aquest llibre recull sota indicadors agroambientals de 34 països membres de l’OCDE durant el periode 1990-2010.
Accediu al llibre a través d’aquest enllaç i aquest altre.

Las zonas semiáridas se pueden convertir en sumideros de CO2 en un futuro

Las áreas semiáridas del planeta pueden convertirse en sumideros de CO2 en el futuro, pese a que la absorción se mantiene por poco tiempo en comparación con los bosques tropicales, según un estudio divulgado hoy en Australia.

– See more at: http://www.efeverde.com/blog/noticias/las-zonas-semiaridas-se-pueden-convertir-en-sumideros-de-co2-en-un-futuro/#sthash.oC67RY0C.dpuf

ACV i petjada de carboni de la producció de llet

ACVlletvaca

PROJECTE: http://www.acvlletvaca.cat/recursos/ACV_lletvaca_IBE.pdf

ñ

L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR i pel Departament d’Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. L’equip de recerca ha estat format pel Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca i Cristina Tous.

El passat dijous 8 de maig es va presentar a els resultats a la seu de al cooperativa Plana de Vic en el marc de les jornades tècniques del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM http://www.agroterritori.org/web2/?p=1177

 

El projecte #ACVllet, dut a terme entre el maig del 2013 i el març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector de vaca de llet i amb la intenció de contribuir en l’aportació d’oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència creixent d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.

L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari de consums energètics i emissions que han permès fer un balanç entre consum, emissió i fixació que porta al càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.

L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.

Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor, industria i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.

El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.

Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.

—-

—-

—-

El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.

 Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.

El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.

El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.

Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.

Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.

Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.

x

Estudi sobre l’Ocupació Real al voltant del porcí al Pla de l’Estany

El dia 11 d’abril de 2013, es va presentar a la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany l’estudi desenvolupat per la Fundació Agroterritori Tipificació i quantificació de l’ocupació en la cadena agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany, encarregat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Els autors de l’estudi han estat Anna Roca i Cristina Tous.

Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la línia de subvenció pública del Servei d’Ocupació de Catalunya destinada a programes per al desenvolupament local en col·laboració amb entitats locals, concretament, foment per al desenvolupament local.

L’objectiu general de l’estudi que es presenta és la caracterització del sector del porc del Pla de l’Estany que es considera d’entrada l’element articulador de l’economia agrària de la comarca. Aquesta primera anàlisi permetrà aconseguir un coneixement precís de la realitat sociolaboral de les diferents fases dels processos de producció del sector del porc i a la vegada donarà suport al disseny de futurs programes de desenvolupament estratègic sobre l’ocupació agrària i no agrària. Això ha de permetre la millora de la gestió de la mà d’obra fixa i eventual durant la fase de producció ramadera així com actuar en la professionalització i el disseny de perfils ocupacionals en la resta de les fases del sistema agroalimentari del porcí.

Els objectius específics són:

1.     Analitzar l’organització del sector del porc i el seu pes com a motor agroeconòmic comarcal.

2.     Caracteritzar els perfils professionals i les necessitats ocupacionals i formatives en cadascuna de les fases de la cadena de valor del sistema agroproductiu del porcí.

3.     Estimar l’ocupació real (directa i indirecta) del sistema econòmic del porc tot separant les fases de producció, de transformació i de distribució i serveis.

4.     Elaborar propostes de futur per a l’estabilització i l’increment de la mà d’obra en el sector del porc a través de la posta en marxa de models i perfils més racionals social i ambientalment.

Agraïm a l’Oficina Comarcal del DAAM del Pla de l’Estany, en concret al seu cap Pere Hernansaez Torras i a la veterinària Anna Morlans per la seva predisposició i coneixements. També volem fer una especial menció a tots els ramaders de la comarca que han estat entrevistats i han aportat información sobre la seva activitat, així com als informants Eduard Martí, Josep Figueras, Xavier Artigas, Xavier Frigola, Albert Artigas, Rosend Saltiveri, Carme Rosset i Eva Morera. Les seves reflexions i implicació han estat cabdals pel projecte.

Publicació: Roca, A. i Tous, C. 2012. Tipificació i quantificació de l’ocupació real en la cadena de valor agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany. Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

* Conclusions de l’estudi (català i castellà): Ocupacio_porci_CONCLUSIONS_cat_cast

* Presentació power point de l’estudi (català i castellà): Ocupacio_porci_PRESENTACIO_cat_cast

Estudi de l’ocupació REAL en la cadena agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany

El dia 11 d’abril de 2013, es va presentar a la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany l’estudi desenvolupat per la Fundació Agroterritori Tipificació i quantificació de l’ocupació en la cadena agroalimentària del porcí al Pla de l’Estany, encarregat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la línia de subvenció pública del Servei d’Ocupació de Catalunya destinada a programes per al desenvolupament local en col·laboració amb entitats locals, concretament, foment per al desenvolupament local.

Agraïm a l’Oficina Comarcal del DAAM del Pla de l’Estany, en concret al seu cap Pere Hernansaez Torras i a la veterinària Anna Morlans per la seva predisposició i coneixements. També volem fer una especial menció a tots els ramaders de la comarca que han estat entrevistats i han aportat información sobre la seva activitat, així com als informants Eduard Martí, Josep Figueras, Xavier Artigas, Xavier Frigola, Albert Artigas, Rosend Saltiveri, Carme Rosset i Eva Morera. Les seves reflexions i implicació han estat cabdals pel projecte.

L’objectiu general de l’estudi que es presenta és la caracterització del sector del porc del Pla de l’Estany que es considera d’entrada l’element articulador de l’economia agrària de la comarca. Aquesta primera anàlisi permetrà aconseguir un coneixement precís de la realitat sociolaboral de les diferents fases dels processos de producció del sector del porc i a la vegada donarà suport al disseny de futurs programes de desenvolupament estratègic sobre l’ocupació agrària i no agrària. Això ha de permetre la millora de la gestió de la mà d’obra fixa i eventual durant la fase de producció ramadera així com actuar en la professionalització i el disseny de perfils ocupacionals en la resta de les fases del sistema agroalimentari del porcí.

Els objectius específics són:

1. Analitzar l’organització del sector del porc i el seu pes com a motor agroeconòmic comarcal.

2. Caracteritzar els perfils professionals i les necessitats ocupacionals i formatives en cadascuna de les fases de la cadena de valor del sistema agroproductiu del porcí.

3. Estimar l’ocupació real (directa i indirecta) del sistema econòmic del porc tot separant les fases de producció, de transformació i de distribució i serveis.

4. Elaborar propostes de futur per a l’estabilització i l’increment de la mà d’obra en el sector del porc a través de la posta en marxa de models i perfils més racionals social i ambientalment.

Roca, A. i Tous, C., 2012. Fundació Agroterritori.

Documents relacionats:

CATALA i CASTELLANO Presentació a premsa de l’estudi sobre ocupació del porcí al Pla de l’Estany

CATALA i CASTELLANO Conclusions de l’estudi sobre ocupació del porcí al Pla de l’Estany

Estudi sobre la ma d’obra al sector vitícola de l’Alt Penedès

Fundació Agroterritori ha dut a terme l’estudi Dinamització de la mà d’obra en el sector vitícola de l’Alt Penedès. Perspectives de futur, encarregat per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Ha estat el·laborat per Cristina Tous.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la línia de subvenció pública del Servei d’Ocupació de Catalunya destinada a programes per al desenvolupament local en col·laboració amb entitats locals, concretament, foment per al desenvolupament local.

L’estudi pretén posar en valor el sector vitícola de la comarca des d’una perspectiva d’anàlisi socioeconòmica. Primerament, determina les tasques agrícoles necessàries en el cultiu de la vinya y quantifica la mà d’obra ocupada en el sector vitícola. Després, esbossa la xarxa de serveis al voltant de la vinya i dóna exemples d’empreses de serveis per tal de reflectir el pes del sector vitícola de l’Alt Penedès a nivell socioeconòmic. Posteriorment, i a partir de dades oficials, determina el nombre d’empreses i de treballadors de la fase industrial de la cadena del vi i el cava, és a dir, de la fase vitícola. Finalment, prenen com a base els resultats de l’estudi i la diagnosi realitzada per cada fase de la cadena del sector vitivinícola, dóna pautes d’actuació per tal de dinamitzar el sector vitivinícola i millorar l’ocupabilitat relacionada amb aquest sector estratègic per la comarca. 

A partir de la caracterització del sector vitivinícola com a element articulador de l’economia de la comarca de l’Alt Penedès, i establir les bases d’un coneixement precís sobre la realitat socioeconòmica del sector primari i agroindustrial de la comarca, l’estudi serveix per dissenyar futurs programes de desenvolupament estratègic del territori i millorar la gestió de la mà d’obra fitxa i temporal, entre altres.

*

Publicació: Tous, C. i Roca, A. 2012. Dinamització de la mà d’obra en el sector vitícola de l’Alt Penedès. Perspectives de futur. Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

*

* Resum de l’estudi: Ocupacio_vinya_RESUM

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.