Actuacions i Projectes – Catalunya

Espai d’Interès Natural de Gallecs

L’EIN Gallecs és un espai rural format per un mosaic de conreus (principalment de secà) i boscs amb algunes masies i un nucli habitat (Santa Maria de Gallecs). Aquests sòls estan protegits mitjançant el Pla Director Urbanísitc de l’Actur de Santa Maria de Gallecs (PDU Gallecs, 2005), el qual classifica 774 ha com a sistema d’espais lliures i en defineix els usos agrícola, forestal i de lleure com a dominants.

L’EIN Gallecs constitueix un espai de gran valor tant per la seva ubicació geogràfica, situat a la plana del Vallès en un punt de convergència de nombroses infraestructures viàries i amb un forta presència de teixit industrial i urbà, com per les seva forta tradició agrària. Tal com defineix el PDU Gallecs «les activitats agràries constitueixen la principal activitat de Gallecs i la immensa majoria de la superfície es troba ocupada per conreus i boscos. En aquest sentit es mantindran els conreus tradicionals de secà i regadiu en tota la seva diversitat existents en l’àmbit de Gallecs i característics de la definició del seu paisatge i es protegiran les masses arbòries consolidades» (apt. 2.4.5.3, pg.121).

Plànol de l'àmbit d'actuació del Pla Director Urbanístic de Gallecs

Plànol de l’àmbit d’actuació del Pla Director Urbanístic de Gallecs

Breu Història

No obstant aquests espais van ser objecte d’un projecte d’actuació urbanística els anys 1970, que pretenia la construcció d’una ciutat per 130.000 persones, promoguda per la Sociedad Anónima Santa Maria de Gallecs (Decret 2178/1975, BOE núm.279 de 12.09.1975), Inicialment es van expropiar 1.741 ha de 244 finques agrícoles per desenvolupar aquest projecte, les quals s’han anat urbanitzant paulatinament mitjançant plans parcials (672 ha). Però el projecte no es va arribar a desenvolupar en la seva totalitat, en part gràcies a la pressió social i d’entitats ecologistes i agràries (Unió de Pagesos). Això ha permès preservar 744 ha i desenvolupar els instruments de protecció i de gestió que existeixen actualment.

El Consorci de l’EIN Gallecs

L’any 200 l’ajuntament de Mollet de Vallès va crear el primer òrgan de gestió de Gallecs: el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs. Els seus estatuts van ser publicats al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP núm.225 de 19/09/2000).

Però fou l’any 2006 quan es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, que està integrat pels Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, de Medi Ambient i Habitatge i d’Agricultura Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, i els Ajuntaments dels municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpetua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. El Consorci té per objecte la gestió, explotació, protecció i conservació dels terrenys inclosos en el seu àmbit territorial, amb les següents finalitats: la protecció i millora dels valors ecològics, paisatgístics, agrícoles, forestals i productius del seu àmbit territorial; la gestió dels terrenys del seu àmbit territorial de manera respectuosa amb els seus valors intrínsecs; l’aprofitament racional dels recursos de l’espai, i el desenvolupament econòmic i tecnològic de les activitats agràries; la connectivitat de l’espai amb altres espais lliures i la creació de corredors biològics; i l’educació mediambiental.

L’ordre de creació del Consorci està publicat al PDU Gallecs (apt.2.4.5.5). La seva constitució i la publicació dels seus estatuts es va realitzar el 24 d’octubre de 2006, mitjançant l’acord de govern CPT/170/2006 (DOGC núm.4761).

Gallecs, espai del Pla d’Espais d’Interès Natural

La inclusió de Gallecs en el PEIN fou un dels objectius que marcava el PDU Gallecs (apt. 2.2), i  l’any 2006 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va redactar la memòria justificativa per a la seva inclusió. No obstant no és fins a dates més recents que mitjançant el Decret 156/2009 es va aprovar que Gallecs formés part del llistat d’espais protegits pel PEIN.

Revaloritzar el producte local

Un dels eixos clau per conservar els valors dels sòls de la zona és mantenir-hi vinculada l’activitat agrària que els sosté. Per a això s’han endegat diverses campanyes per promoure el producte produït en l’àmbit de Gallecs i incrementar-ne el seu valor afegit, sempre tenint com a objectiu l’increment de la qualitat i de la sostenbilitat dels sistemes agraris. En aquest sentit destaquen els treballs realitzats per tal de promoure la reconversió de les explotacions agràries a l’agricultura ecològica (vegeu el document:La reconversió de l’espai rural de Gallecs a l’agricultura ecològica) o els assajos realitzats per recuperar varietats tradicionals d’alt valor culinari (com els treballs realitzats amb varietats antigues de cereals). Aquestes estratègies han desenvocat amb la creació de l’Associació Agroecològica de Gallecs.

D’altra banda cal destacar la implicació de la societat civil en els processos de conservació de l’entorn, amb la implicació de diferents colectius en els processos de manteniment de la qualitat ambiental de l’espai (vegeu l’associació Voluntariat Ambiental per Gallecs).

Enllaços d’interès:

Enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya – Text complet del PDU Gallecs

Web de l’Associació Agroecològica de Gallecs

Vegeu el vídeo sobre la inclusió de Gallecs al PEIN

Documents relacionats:

Pla Director Urbanístic de l’ACTUR Gallecs

Decret 2178/1975, creació empresa urbanitzadora de l’ACTUR Gallecs

Acord CPT/170/2006, constitució Consorci de l’EIN Gallecs

Decret 156/2009, d’inclusió de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

Manifest: per un nou model territorial al Maresme

L’any 2001, els membres de la plataforma Xarxa Maresme, van publicar un manifest per tal de fer arribar als gestors i l’administració la preocupació de la societat maresmenca per la gestió territorial que s’estava fent. En aquest es proposava com a objectiu prioritari la «creació de l’espai agrari discontinu del Maresme».

Enllaços d’interès:

Web de Xarxa Maresme

Documents relacionats:

Manifest: per un nou model territorial al Maresme

Parc Agrícola del Vallès, una opció del futur

El Parc Agrícola del Vallès (PAV) és una iniciativa de plataformes ciutadanes i entitats ecologistes que té per objectiu la protecció i gestió dels espais naturals de la Plana del Vallès compresos entre Rubí (límit oest) i Sant Antoni de Vilamajor (límit est). En aquest article es fa un resum de la proposta de creació d’aquest parc, justificat per l’anàlisi dels usos del sòl de la zona, les perspectives de creixement i els efectes sobre el medi ambient de les actuacions previstes.

Documents relacionats:

Parc Agrícola del Vallès, una opció del futur

El Parc Agrari de Sabadell

El Parc Agrari de Sabadell, ubicat a l’entorn d’aquest municipi del Vallès Occidental, està constituït per un total de 568 ha, la majoria de les quals es dediquen a l’agricultura extensiva de secà. No obstant existeix també una intensa activitat hortícola així com una forta presència de teixit forestal. Les terres del Parc Agrari són principalment de titularitat privada (80%), existint el consens entre els propietaris i l’administració local de que és important preservar aquests sòls per tal de mantenir els usos i funcions que desenvolupen (tant pels ciutadans com per la supervivència de les activitats econòmiques que es desenvolupen a l’interior del Parc).

Actualment el Parc Agrari és ja un ens reconegut, el qual disposa d’un Pla Especial de Desenvolupament i Millora que especifica les línies d’actuació estratègiques per desenvolupar-lo.

Breu Història

La reivindicació, que inicià els anys 80 la Unió de Pagesos conjuntament amb l’ADENC i la Unió Excursionista de Sabadell, per la salvaguarda dels terrenys agrícoles de Sabadell constitueix el primer impuls del Parc Agrari (vegeu vídeo). Arran d’aquella campanya es va crear el Protocol del Rodal, una taula de participació externa en la qual es debaten temes que afecten al Rodal de Sabadell (conjunt d’espais agroforestals del Vallès). Posteriorment, en el Pla General Metropolità d’Ordenació de Sabadell (PGMOS, 1993), ja es va reconèixer jurídicament la importància d’aquests sòls agraris i forestals en el capítol deRegulació de la Zona de Valor Agrari (art.687 a 693 del PGMOS).

Figura: zones de valor agrari i forestal definides en el PGMOS

Figura: zones de valor agrari i forestal definides en el PGMOS

El Pla Director per a la Gestió i el Desenvolupament del Parc Agrari de Sabadell (2005)

Aquest Pla fou aprovat pel Ple Municipal de Sabadell el 30 de novembre de 2005, i es tracta del document base que delimita les línies de treball per desenvolupar la figura del Parc Agrari a Sabadell. Traça 6 línies estratègiques: 1) aconseguir un espai periurbà de qualitat agrària, paisatgística i natural; 2) millorar les infraestructures i serveis per consolidar l’activitat agrària; 3) promoure un model agrícola i ramader sostenible; 4) promoure la participació del sector productiu en l’elaboració de productes transformats; 5) desenvolupar el Parc com un espai de sensibilització mediambiental; 6) incorporar el Parc Agrari de Sabadell a les xarxes de custòdia.

Pla Especial de Desenvolupament i Millora (2008)

Aquest document desenvolupa del Pla Director i estableix les actuacions específiques i un calendari d’etapes que han de permetre la gestió dels sòls i les activitats que es desenvolupen en el marc del Parc Agrari. Entre d’altres actuacions destaca la figura del Registre de finques no conreades, un inventari de finques agrícoles en situació d’abandonament i que constitueix un instrument perquè l’Administració local pugui intervenir aquestes finques i reincorporar-les al sistema productiu.

El Parc Agrari actua també com a promotor dels productes agraris locals. Entre d’altres destaquen les iniciatives del Pa de Sant Julià o el fort impuls que ha rebut la «DOP Mongetes del Ganxet Vallès-Maresme» des de Sabadell.

Enllaços d’interès:

Web del Parc Agrari de Sabadell

Documents relacionats:

Pla Especial de Desenvolupament i Millora del Parc Agrari de Sabadell

«El Parc Agrari ja disposa d’un Pla Director per a la seva gestió»

El Parc Agrari de Sabadell. Un exemple de gestió de l’espai agrari periurbà (presentació de Baldi, M.)

El Parc Agrari del Baix Llobregat

El Parc Agrari del Baix Llobregat abraça les terres agrícoles de la vall baixa del riu Llobregat, comprenent una superfície de 2.938 ha (s’hi veuen inclosos sòls de 14 municipis de la zona). El Parc es troba ubicat en una zona amb una llarga tradició agrícola (existeixen evidències de que ja s’hi cultivaven cereals i algunes lleguminoses a l’època del neolític), essent l’horta principal de la ciutat de Barcelona i desenvolupant, doncs, un paper clau pel subministrament d’aliments frescos i en termes de sostenibilitat en un àrea densament poblada com aquesta. De fet aquesta zona, on l’agricultura hi és la principal activitat econòmica, constitueix «un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l’àrea més poblada de Catalunya» (DiBA, web del Parc Agrari).

Malgrat la gran vàlua de les seves terres i la història i cultura que hi són associades, aquesta zona ha sofert sempre una forta pressió urbanística, doncs constitueix els terrenys naturals d’expansió de la ciutat de Barcelona. Així doncs la figura del Parc Agrari i el desenvolupament dels seus instruments de gestió (Pla de Gestió Pla Especial de Protecció) han estat actuacions essencials per preservar els sòls agrícoles d’usos aliens i dinamitzar l’activitat agrària, erigint la pagesia com a única protagonista del lloc. Cal remarcar que el Parc Agrari del Baix Llobregat és una de les primeres actuacions de protecció i gestió d’una zona agrària que s’han dut a terme a Catalunya, constituint un model per a les noves iniciatives.

Figura: mapa d'usos del sols del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Figura: mapa d’usos del sols del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Als anys setanta, arran de l’aprovació del Pla General Metropolità (1976), la Unió de Pagesos endegà una campanya de sensibilització (Salvem el Pla) per tal de protegir les terres agrícoles d’aquesta zona. Però no fou fins l’any 1996 que, amb la concessió d’un programa LIFE, es van iniciar els estudis per crear un ens de gestió i protecció d’aquesta zona. Posteriorment, amb la constitució del Consorci del Parc Agrari i l’aprovació del Pla Especial de Millora i del Pla de Gestió, s’ha consolidat el Parc Agrari com l’ens gestor i dinamitzador de l’agricultura al Llobregat.

El Consorci

El Consorci és «un ens consorcial públic de caràcter públic i voluntari l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari» (art 1.1, estatuts del Consorci), el qual es va constituir el 26 de juny de 1998. Aquest Consorci està format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos. El text refòs dels estatuts del consorci va ser publicat el novembre del 2007.

El Pla de Gestió

Aquest Pla fou aprovat l’any 2001, i és un acord institucional entre els agents del sector que delimita les línies estratègiques de treball que han de permetre millorar les rendes de les empreses agràries en l’àmbit del Parc Agrari. Estableix, doncs, les actuacions a dur a terme per millorar l’eficiència dels sistemes de producció i comercialització agràries.

El Pla Especial de Protecció i Millora

El Pla Especial de Protecció és l’eina que dóna protecció jurídica als terrenys inclosos dins les delimitacions del Parc Agrari. El Pla Especial va ser aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme el 12 d’agost de 2004 (DOGC 4216). Tal com indica l’art.1, «el pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat té el caràcter i la naturalesa jurídica d’un Pla especial urbanístic», i declara els sòls inclosos en el parc de «rústics protegits amb valor agrícola» (art.1.3).

La pressió urbanística és notable en els espais limítrofs del parc

La pressió urbanística és notable en els espais limítrofs del parc

Al portal web del Parc Agrari trobareu molta més informació sobre les característiques dels espais agraris que es troben en aquest parc, alhora que tindreu accés a diversos estudis i publicacions que s’han fet des del Consorci per donar a conèixer les particularietats d’aquesta zona agrícola.

Enllaços d’interès:

Web del Parc Agrari del Baix Llobregat

Documents relacionats:

Estatuts del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat

Pla de Gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat

Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

Vies Verdes

El Programa Vies Verdes va néixer l’any 1993 amb l’objectiu d’aprofitar com a itineraris no motoritzats aquelles infraestructures (principalment línies ferroviàries) que es trobaven en desús. A l’inici del projecte, impulsat pel Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente (MOPTM), es van censar un total de 5.764 km de línies ferroviàries que es trobaven en desús i començaven a presentar signes de deteriorament (de les quals el 6,1% estaven a Catalunya). Amb la recuperació d’aquests espais es pretenia crear una xarxa de camins, adaptats per a diferents usos, que actués com a connector de diferents indrets per mitjans de transport no motoritzats. El programa és gestionat per la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE), qui actua com a coordinador i gestor de les Vies Verdes a l’Estat Espanyol, sempre en col·laboració amb els organismes locals on es troben ubicats aquests espais.

Amb el projecte de Vies Verdes es pretén posar a disposició dels ciutadans una xarxa de camins per a diferents usos (cicloturisme, senderisme, etc.), els quals transcórren generalment per espais naturals de gran valor. Així s’aconsegueix, doncs, donar valor a unes infraestructures que es troben infrautilitzades. Alhora es considera que les Vies Verdes actuen com un element de valor afegit en els àmbits rurals (que és per on normalment transcórren aquests camins) i que han d’ajudar a promocionar el turisme rural.

Actualment a Espanya (any 2008) hi ha un total de 71 Vies Verdes, amb una longitud total de 1.619 km. D’elles 5 es troben a Catalunya (154 km): Via Verda del Carrliet Olot-Girona (54 km); Via Verda del Carrilet Girona-Costa Brava (39 km); Via Verda del Ferro i el Carbó (12 km); Via Verda de la Terra Alta (23 km) i Via Verda del Baix Ebre (26 km). Paral·lelament s’estant duent a terme iniciatives ciutadanes per tal de reclamar a les institucions que promoguin el desenvolupament d’aquestes vies en d’altres indrets del país, com és el cas de l’Associació Via Verda del Vallès, qui treballa per l’arranjament de diferents vies ferroviàries que es troben als vallesos.

Nota: si voleu fer una petita descoberta del que són les Vies Verdes, mireu aquest vídeo.

Enllaços d’interès:

Web de l’Associació Europea de Vies Verdes

Web de Vías Verdes (Espanya)

Web del Consorci Vies Verdes de Girona

Documents relacionats:

El Programa Vías Verdes y su papel como herramienta para el desarrollo rural sostenible

Vías Verdes, reutilización de ferrocarriles en desuso para movilidad sostenible, ocio y turismo

Guía de buenas prácticas de Vías Verdes en Europa

Projecte Grípia, Territori Ramader

El Projecte Grípia. Territori Ramader té com a objectiu garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament. Alhora el projecte té com a objectiu dignificar aquesta professió i facilitar eines per a la seva organització i cooperació.

Les seves línies d’actuació són: a) l’escola de pagesos i pastors, b) el banc de terres, c) el servei de suport a explotacions, d) la dinamització dels processos de comercializació, d) i la sensibilització de joves.

Enllaços d’interès:

Enllaç al web de Projecte Grípia

El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró

Aquest article ens ofereix anàlisi de la realitat dels espais agraris en zones periurbanes: funcions d’aquests espais, problemàtiques, oportunitats…. com a exemple explica el cas de l’espai de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix, essent una revisió molt actualitzada de l’estat d en què es troba ara aquest espai.

L’Atzavara núm.17, de gener del 2009

Enllaços d’interès:

Web de la revista L’Atazavara – Núm.17: El valor dels espais agraris periurbans

Documents relacionats:

El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró