Eines – Normativa – Agricultura

Decret 28/1994, creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

El CCPAE és l’òrgan regulador de l’agricultura ecològica a Catalunya, assumint les funcions de gestió del registre d’explotacions i l’elaboració dels manuals de qualitat que han de seguir aquestes. Alhora actua com a òrgan controlador.

Enllaços d’interès:

Web del CCPAE

Documents relacionats:

Decret 28/1994, creació del CCPAE

 

(Andalucía) Ley 8/1984, de reforma agraria

Aquesta llei és un model de gestió dels espais agraris en situació d’abandonament. La llei estableix en el seu primer article (objectius) que «el cumplimiento de la función social de la propiedad de la tierra, el establecimiento y desarrollo de explotaciones agrarias rentables social y económicamente, y la contribución a la solución de graves problemas sociales, son principios inspiradores del régimen jurídico que establece la Ley».

Aquesta llei és innovadora pel sentit que va instaurar l’Impost sobre Terres Infrautilitzades (ITT), que sancionaba els propietaris d’aquelles terres agrícoles que no eren cultivades (art.31 a 41). Extremadura va introduir aquest impost l’any 1986 (Ley de la Dehesa) i Astúries l’any 1989 (Ley de Ordenación Agraria).

Junta de Andalucía. BOJA núm.65, de 6.7.1984

Enllaços d’interès:

Llei 8/1984 (link al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía)

Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de conreu

Aquesta llei estableix les unitats mínimes de conreu, tan per secà com per regadiu. Aquestes superfícies regulen la potencial divisió d’una finca agrària, no podent-ne resultar cap parcel·la de dimensió inferior a l’establerta.

La viabilitat de l’empresa agrària depèn de la seva capacitat d’atènyer dimensions suficients. L’accés a la terra ha esdevingut un dels principals problemes d’aquestes explotacions.

Generalitat de Catalunya. DOGC núm.330, de 20.5.1983

Documents relacionats:

Decret 169/1983, unitats mínimes de conreu

Accions de millora rural en zones periurbanes (1982, 1984)

A principis dels anys 1980 la Generalitat de Catalunya va endegar una línia d’ajuts per a realitzar accions de millora en espais agraris periurbans. Aquests ajuts tenien com a prioritàries les accions de millora de «les infraestructures viàries d’ús fonamentalment agrari i el sanejament de les terres de conreu«.

El motiu pel qual es va crear una línia d’ajuts específica pels espais agraris en zones periurbanes es justifica a la introducció del Decret 251/1982, de 30 de juliol: «les característiques diferenciades de l’agricultura en zones d’influència urbana, provocades pel creixement industrial i urbà, per la contaminació dels residus líquids i sòlids de poblacions i indústries, la destrucció o el bloqueig de canals de rec i camins rurals, l’extracció d’àrids i altres perjudicis fan necessàries accions que incideixin sobre la millora rural (…)«. Observem, doncs, que ja als anys 1980 existia una inquietud pels espais agraris periurbans.

D’altra banda destaquem la definició de zona periurbana feta en l’article 1er de l’Ordre que desenvolupà aquest Decret: «s’entén per zona periurbana aquella àrea d’àmbit rural situada a l’entorn d’un hàbitat densament poblat que ha estat sotmesa a una forta expansió industrial, urbanística i de serveis, i en què, a conseqüència d’aquesta, hi ha un greu deteriorament de les xarxes de camins rurals i drenatges, una alteració de qualitat de les aigües per a reg, un augment de valor del sòl, així com un augment de l’índex de robatoris i danys per irrupcions de persones alienes a l’agricultura«. Zona periurbana i agricultura quedaven, doncs, estretament lligades segons aquesta definició.

Mitjançant la Resolució d’11 de gener de 1985 s’aprovà el primer llistat de municipis declarats com a periurbans: Teià, Masnou, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

Generalitat de Catalunya, DOGC núm.253 de 25 d’agost de 1982 i DOGC núm. 407 de 15 de febrer de 1984.

Documents relacionats:

Decret 251/1982,de 30 de juliol de 1982, sobre accions de millora rural en zones periurbanes

Ordre de 23 de gener de 1984, sobre accions de millora rural en zones periurbanes

Resolució d’11 de gener de 1985, per la qual es declaren zones periurbanes els termes (…)

Ley 34/1979 sobre fincas manifiestamente mejorables

Norma que permet vetllar pel manteniment del usos productius de l’espai agrari i que defensa la funció social de la propietat. La qualificació d’una finca com a manifestament millorable implica el reconeixement del seu interès social i la seva possible expropiació per tal de millorar-ne l’estat. Aquesta consistirà en la privació singular del dret d’ús i gaudi mitjançant arrendament forçós per 12 anys.

Els procediments administratius per determinar que les finques puguin ser “manifestament millorables” es poden iniciar d’ofici o a instància de les “entitats interessades”.

Documents relacionats:

Ley 34/1979, sobre fincas manifiestamente mejorables.pdf

 

Tractat de Roma: Agricultura

Text legal que conté els conceptes, els objectius de la política agrícola comunitària i les línies directrius de les organitzacions comunes de mercat.

Versió consolidada del Tractat de constitució de la Comunitat Europea: tercera Part de les Polítiques de la Comunitat, referent a l’àmbit de l’agricultura. Articles 32-38.

Comunitat Europea, 1 de Gener de 1958

Documents relacionats:

Tractat de Roma. Apartat III: agricultura