Retalls informatius

A vol de terra – Gustavo Duch (ARA Opinió 23/10/16)

ARA Opinió

A vol de terra

GUSTAVO DUCH       

Entre el març del 1956 i el setembre del 1957, sis avions Beechcraft RC-45 van sobrevolar tot el territori de l’estat espanyol, les Canàries i les possessions espanyoles al nord d’Àfrica. Anaven equipats amb càmeres fotogràfiques Fairch Fairchild T-11 de gran format i lents Metrogon de 6 polzades i uns negatius de 70 mm. Un equip de gran qualitat per a la fotografia aèria. Els avions, que sortien de Getafe, León o Barcelona, eren part de l’anomenat Proyecto Español, portat a terme pel servei cartogràfic de l’exèrcit dels EUA amb finalitats militars que, com ja havien fet a Itàlia, formava part de l’estratègia dels Estats Units contra el comunisme. Aquests 60.000 fotogrames presos a uns 5.000 metres d’altitud han estat poc coneguts fins al 2011, quan van ser digitalitzats, i són la base ortofotogràfica de moltes anàlisis. Com l’estudi que Annalisa Giocoli està fent, en el marc del postgrau en dinamització local agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, per valorar una mesura que des de fa anys ens estem plantejant. ¿Ciutats com Barcelona poden abastir-se amb agricultura de proximitat?

L’estudi de Giocoli, en fase de perfeccionament, el que fa és comparar en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) les dades dels mapes de cobertes del sòl del 1956 i del 2009, el més actual disponible, elaborats pel CREAF d’acord amb les dades ortofotogràfiques. I comença amb unes dades significatives: mentre que l’any 1956 unes 24.700 hectàrees de tota la superfície de l’AMB eren conreus, en l’actualitat la xifra ha caigut a unes 5.700 ha, cosa que encaixa perfectament amb l’increment de sòl urbà, que en aquest mig segle ha passat d’un 15% del total de la superfície a un 48%. Però, ja està? ¿La conclusió final és que el que era horta, oliveres o vinyes ara són polígons industrials, equipaments, infraestructures o habitatges?

No. Jugant amb les fotografies, Giocoli resta a les antigues 24.700 hectàrees dedicades a l’agricultura el que actualment està urbanitzat, i arriba a la conclusió que encara quedarien disponibles unes 11.300 hectàrees. I si d’aquestes, com hem vist abans, 5.700 estan més o menys en producció, la conclusió és molt potent. A l’AMB tenim un potencial de 5.600 hectàrees de terres per posar a produir aliments que ara són boscos o terres agràries abandonades.

¿I 5.600 hectàrees és molt o és poc? Certament, quan ens adonem que actualment a les persones que vivim a l’AMB ens corresponen uns minsos 20 m de superfície agrària, visibilitzem amb molta claredat que la nostra alimentació està totalment lligada a la distància i que doblar aquesta quantitat sempre serà benvingut. Però, com fa l’estudi d’Annalisa Giocoli, també podem fer una segona comparació que ens porta a concloure que afegint aquestes noves hectàrees de terres no només tindríem la importantíssima possibilitat d’assegurar nous llocs de treball directes i indirectes d’una economia relocalitzada, sinó que equivaldria a la possibilitat de garantir aproximadament la meitat de totes les necessitats de fruita i hortalisses de la meitat de la població metropolitana, d’acord amb les estimacions realitzades per Josep Montasell i Sònia Callau l’any 2015. O bé, una altra expressió seria dir que si recuperéssim i dediquéssim aquestes 5.600 noves hectàrees a produir fruita i verdura, podríem abastir la totalitat del que actualment es ven en els 38 mercats municipals de Barcelona més totes les necessitats de fruita i hortalisses dels centres educatius més tot el que gestionen les 84 cooperatives de consum responsable existents actualment a la ciutat. I encara quedarien aliments frescos produïts localment i que podrien abastir altres espais de venda directa al consumidor, llargament reivindicats pels moviments que defensem la sobirania alimentària, com ara l’ampliació del nombre de mercats de pagès (actualment només en tenim 13 en tota l’AMB) als carrers i places dels nostres barris.

És evident que aquestes xifres són genèriques i que cal afinar molt més, però són dades que haurien de funcionar tant per interpel·lar-nos com per posar-nos en acció. De fet, en aquests mesos s’hauria d’aprovar al Parlament de Catalunya la llei del sòl d’ús agrari, una eina que cal actualitzar però que, al meu entendre, ja parteix amb una important mancança. El desenvolupament d’aquest projecte està enfocat a ordenar i gestionar el sòl d’ús agrari de Catalunya, establir el seu règim jurídic i regular la intervenció pública en determinats supòsits. Però els mecanismes pensats per a la recuperació de finques agrícoles subexplotades són un procés molt complex que molt probablement conduirà a una no acció en la recuperació de terres abandonades. En canvi, el que caldria en aquests casos és una acció pública immediata que expropiés l’ús d’aquestes terres i el cedís a aquelles persones que vulguin dedicar-se a una feina tan necessària com poc valorada: cuidar-les per tenir cura de tots nosaltres.

Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sènies – El Punt Avui, 17/10/2016

El Punt Avui+     ECONOMIA    Mataró 17/10/2016

Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sénies

L’Ajuntament posa a concurs la concessió per a ús agrícola de les finques municipals que manté en aquest espai protegit

La proposta prioritzarà les ofertes amb una producció ecològica i de consum de proximitat

 Lluís Martínez Mataró

 La concessió és per set anys, prorrogables a cinc més

Mataró vol potenciar l’ús agrícola de les Cinc Sénies i que aquesta gran extensió de conreus situada entre la capital del Maresme i Sant Andreu de Llavaneres continuï fent de rebost de la ciutat. Una de les amenaces que plana sobre aquest espai protegit de fins a 541 hectàrees són els camps abandonats. L’Ajuntament ha volgut donar exemple subhastant, a través d’un concurs públic, la concessió de les finques municipals que té en el sector i que actualment fan un total de més de 13.000 metres quadrats.

La regidora d’Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que es vol reivindicar el sòl no urbanitzable de la ciutat però també incentivar iniciatives empresarials noves perquè l’activitat agrària no desaparegui a les Cinc Sénies. “La voluntat és que aquestes parcel·les que actualment estan ermes s’incorporin com a superfície conreada i que algú les exploti de manera privativa”, hi va afegir Calpe, que reconeix que totes provenen de cessions obligatòries derivades del desenvolupament urbanístic de diversos àmbits propers, com el Golf de Llavaneres.

Els terrenys situats al torrent de Vallgiró, de 3.420 metres quadrats i situats al costat de la variant de l’N-II, són els primers que s’adjudicaran i el termini per presentar-hi ofertes continua obert. Calpe destaca que la finalitat de la concessió és millorar mediambientalment la finca a través d’una producció agrícola sostenible, preferentment ecològica i de consum de proximitat. De fet, aquests dos aspectes representen un 60% de la puntuació. El termini de la cessió és de set anys, prorrogables fins a cinc més, i el cànon mínim anual que cal que pagui el futur productor serà de 1.100 euros.

La següent de la llista serà una altra que és a tocar de la riera de Can Gener. L’Ajuntament de Mataró confia poder obrir el procés abans d’acabar aquest anys, i igual com la del torrent de Vallgiró, l’ús que se’n faci també serà agrari i durant el mateix termini de temps. La parcel·la, en aquest cas, és més gran i gairebé té 10.000 metres quadrats.

Les explotacions

Avui per avui les Cinc Sénies tenen un total de 42 explotacions consolidades, però la regidora d’Urbanisme admet que bona part d’aquests pagesos que hi treballen són gent gran i sense relleu generacional que vulgui continuar la feina. Aquest risc, sumat amb la creixent activitat aliena a l’ús agrícola i a la forta pressió urbanística que pren més o menys força de manera cíclica, fa que aquesta reserva sigui un espai fràgil. Per aquest motiu, l’Ajuntament defensa posar en marxa propostes que, com aquesta, serveixin per millorar la competitivitat de la zona i, si més no, mantenir-hi una producció de qualitat.

Per preservar aquest rebost, amb conreus a tocar de casa, els pagesos no es cansen de reclamar una gestió i una atenció més bones per al territori. Les peticions es relacionen amb el fet que cal blindar les Cinc Sénies i, per exemple, que l’Ajuntament tingui abans que ningú l’opció de compra de terres que ja no es treballen, o que es faci pagar un impost als propietaris que no utilitzin els camps per al cultiu per tal d’evitar, així, haver de tenir erms els grans espais.

LA FRASE

La voluntat és que les parcel·les que estan ermes s’incorporin com a superfície conreada. Núria Calpe,regidora d’urbanisme

LA XIFRA

42 explotacions consolidades són les que hi ha actualment a l’espai agrícola de les Cinc Sénies de Mataró.

Els fronts oberts de la zona agrària

El pla general d’ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 1996, va classificar les Cinc Sénies com a sòl no urbanitzable, destinat a usos agrícoles. L’espai també està protegit pel pla director urbanístic del sistema costaner. Malgrat tot, del que no ho està és del pas d’infraestructures com ara el fet de voler-hi construir la línia del futur tren orbital. La intenció de l’Ajuntament, després de negociar amb els pagesos, és demanar que la Generalitat modifiqui el traçat perquè no afecti els camps de conreu. Aquesta no és l’única demanda del col·lectiu, ja que també exigeixen que es protegeixin més cases. Formar part d’aquest catàleg permet que els propietaris hi puguin fer obres de rehabilitació per mantenir-les en bones condicions i, sobretot, que ampliïn els usos de les finques sense que perdin el caràcter agrari.

Simposi del sòl no urbanitzable – Olot, 14/10/16

El Punt Avui+      Urbanisme  Olot 17 octubre 2016     

Fan una nova lectura del paisatge dels sòls no urbanitzables

El Col·legi d’Arquitectes celebra a Olot la segona jornada del simposi que tracta sobre aquest tema

La recuperació d’estructures fabrils abandonades per a usos culturals i socials o la recuperació de masies per a activitats de turisme rural són només dos dels molts exemples de la nova mirada sobre el sòl no urbanitzable proposada en la segona de les jornades del simposi sobre aquesta qüestió que ha organitzat a Olot la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “Hi ha noves demandes socials i hi ha una necessitat de renovar la mirada sobre el sòl no urbanitzable, de posar la nostra visió sobre l’espai rústic en el marc de la complexa societat actual”, ha afirmat l’arquitecte membre de la comissió tècnica del simposi Xavier Canosa.

El simposi es va iniciar el 7 d’octubre passat a Figueres i es clou el 21 d’aquest mateix mes a Girona, on està convidat el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, a qui els organitzadors i participants volen fer aportació de les conclusions per contribuir a la nova llei de territori que s’està redactant.

Banc de terres de Galicia duplica el número de parcel·les

Agrodigital.com

El número de fincas incoporadas al Banco de Tierras de Galicia se duplicó desde la creación de esta entidad dependiente de la Consellería de Medio Rural, pasando de 6.772 en 2008 a las actuales 12.355. La superficie total de estos predios creció también en ese mismo período desde las 3.159 hectáreas hasta las 5.785 registradas la fecha de 1 de agosto de este año, 2016.

Accediu a tota la noticia a través de l’enllaç: http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=110301

Grups Operatius – ajuts al nou PDR

Ajuts a la creació i funcionament de Grups Operatius de l’associació europea per a la innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles

El nou Pla de desenvolupament rural (PDR 2014-2020) recull la creació de noves línies d’ajut per incentivar la cooperació per a la innovació en el sector agroalimentari i forestal a través dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i mitjançant la subvenció dota amb un total de 17 milions d’euros i destinada a: 1) La constitució de grups operatius i la redacció de projectes innovadors. 2) La realització de projectes pilot.

Poden ser beneficiaris d’aquests ajuts els productors agraris i forestals i les seves agrupacions o associacions, empreses o indústries del sector agroalimentari i forestal i les seves agrupacions o associacions, les cooperatives agràries i les seves associacions o federacions, les comunitats de regants, i els artesans alimentaris i els seus gremis. A més dels beneficiaris anteriors, també poden formar part d’un Grup Operatiu les universitats, els centres de recerca i centres tecnològics, els centres d’innovació, altres entitats en què els seus estatuts contemplin la realització d’accions d’investigació i desenvolupament tecnològic, les empreses tecnològiques, les empreses de serveis i proveïdores de tecnologia i inputs a les empreses agroalimentàries i forestals, l’administració, les entitats d’assessorament agrari, les organitzacions no governamentals (ONG), les petites i mitjanes empreses (PIME), i altres agents del sector agroalimentari i rural.
El termini de presentació de les sol·licituds és de dos mesos a partir de l’endemà de la data de publicació de l’Ordre, és a dir, el proper 24 d’octubre.

Per a més informació, hom es pot posar en contacte amb l’òrgan instructor d’aquesta línia d’ajut: el Servei d’Innovació Agroalimentària del Departament (A/e: sia.daam@gencat.cat i telèfon: 93 304 67 00).

 

Nou pla per convertir en no urbanitzables 40.000 hectàrees

El Govern redacta un PDU que afectarà els terrenys d’ús econòmic o residencial on nos’hagi construït

La Vanguardia, divendres, 28 d’agosto 2015. http://es.monitor.augure.com/bin/vcache.cgi?clau=14407208681360766767&cc=2294

 La crisi econòmica es va carregar molts projectes urbanístics que no s’han arribat a materialitzar, malgrat que estan dibuixats sobre el paper. Polígons industrials abandonats o a mig construir, grans terrenys on s’havien d’alçar promocions residencials i on ara només hi creix brossa o en queda tan sols l’esquelet. És habitual trobar-se amb aquest tipus de solars als afores de molts municipis. La Generalitat està redactant un pla director urbanístic (PDU) per desclassificar el sòl que no s’ha urbanitzat, que no s’ajusta a un model sostenible ni guarda relació amb la ciutat, perquè n’hi ha alguns que són a un o dos quilòmetres del nucli urbà. Es tracta de terrenys destinats a activitats econòmiques i residencials planificats a l’època prodigiosa del 1997 al 2007 que no s’han arribat a desenvolupar mai.

A Catalunya, segons dades de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que és la que està redactant el PDU, hi ha 40.000 hectàrees en aquesta situació. Una superfície que equival a la comarca del Maresme. Concretament, hi ha 43.466 sectors de desenvolupament encara no urbanitzats, dels quals 825 són d’activitat econòmica, 3.483 són residencials i 158 mixtos. A aquests se n’hi ha d’afegir 756 sectors més parcialment urbanitzats. La Vall Fosca, on s’havien de construir un camp de golf, una pista d’esquí, habitatges i hotels, n’és un clar exemple. Quan es desenvolupi el PDU i entri en vigor tornaran a ser terrenys no urbanitzables.

Pel conseller Santi Vila el boom immobiliari i la crisi han generat una gran desproporció entre l’oferta i la demanda de sòl. Amb aquest panorama, i a manera d’exemple, explica que als sectors de desenvolupament residencial que estan previstos s’ofereix un potencial de 628.045 habitatges. Una quantitat totalment desproporcionada, sobretot després del canvi de cicle que ha suposat la recessió econòmica. Aquest romanent de terreny podria absorbir la demanda d’habitatge dels pròxims cent anys, segons dades de la conselleria.

Una situació que pel conseller no s’ajusta a un model sostenible del territori. “El PDU recupera la normalitat de certs municipis, i se’ls recomana esgotar els terrenys que posseeixen al nucli urbà abans de desenvolupar-ne d’altres a quilòmetres del centre”, explica Vila.

Sobre el calendari del pla director, explica que es tracta d’una oportunitat per recuperar solars on no es construirà res i que d’aquí uns vuit mesos podria estar aprovat definitivament. Una cosa que hauria de decidir el pròxim govern de la Generalitat, tot i que el conseller no veu cap inconvenient perquè tiri endavant.

El PDU estudiarà tots aquests polígons i abordarà una solució per a cada un. En determinats àmbits, com els de la regió metropolitana de Barcelona, on la relació de l’oferta i la demanda és més ajustada, l’estratègia que se segueixi podria ser diferent. De fet, el futur pla no afectarà els sectors més compactes i situats en conjunts urbans de certa entitat.

En aquest sentit, Vila recorda que hi ha projectes de desenvo­lupament residencial de centenars d’habitatges en municipis que tot just si arriben a un centenar de veïns. Segons la seva opinió, la baixa densitat comporta malbaratar un recurs escàs com és el sòl.

També s’estudiaran -per revertir-los en no urbanitzables- aquells terrenys que estan afectats per pendents elevats, poden ser inundats o tenen riscos naturals o químics. En aquest paquet hi entrarien també les superfícies que comportin un impacte ambiental elevat.

Entre els sectors que quedarien afectats en un primer estudi hi hauria, entre d’altres, el projecte residencial del Parc Empordà, al municipi de Pau, amb una superfície de 34 hectàrees; el del municipi de la Pera, que preveia construir 150 habitatges; el polígon comercial i residencial de Riudellots de la Selva, de 26 hectàrees, o el del municipi d’Alguaire, on es preveia un polígon per a activitats econòmiques de més de 100 hectàrees.

Aprovat el PDR.cat2020

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya PDR.cat2020 ha estat aprovat per la Comissió Europea per un import de 810,8 milions d’euros

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural donant especial atenció als sectors agrari i forestal.
El programa és fruit d’un procés de diagnosi, anàlisi i participació pública molt ampli, així com d’una fase de concertació amb els principals agents del desenvolupament rural a Catalunya, entre els quals trobem les organitzacions agràries, representants del món cooperatiu, forestal, així com d’entitats mediambientals.

El nou PDR per al període 2014-2020, s’estructura a partir de 4 grans eixos d’acció:

  • Economia i ocupació: Fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentació, forestal i les zones rurals, mitjançant el suport a: 1) 5.500 projectes de modernització i reestructuració d’explotacions agràries. 2) 350 projectes d’inversió per a la millora dels processos de transformació d’empreses agroalimentàries. 3) la creació de 600 llocs de treball a través del LEADER. 4) 80 projectes de cooperació per a l’establiment de cadenes curtes i mercats locals. 5) redactar i revisar 1.200 instruments d’ordenació forestal. 6) la creació de 50 organitzacions de productors forestals.
  • Joves: Establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social, mitjançant el suport a: 1) la introducció de 1.800 joves en empreses/explotacions agràries. 2) el LEADER, que cobreix el 73,24% de la superfície i el 10,20% de la població rural de Catalunya. 3) la priorització dels projectes que duguin a terme els joves en elmarc de les diferents línies d’ajut que es derivin del programa.
  • Canvi climàtic: Promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, amb el suport a: 1) 1.350 explotacions agràries i 520 ramaderes ecològiques. 2) 117.397 ha perquè implementin actuacions agroambientals. 3) 504 projectes d’inversió per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic d’explotacions agràries i empreses agroalimentàries (energies renovables, eficiència energètica, reducció d’emissions). 4) millorar l’eficiència del consum d’aigua de 6.000 hectàrees de regadiu. 5) 4.000 beneficiaris a realitzar actuacions de prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal. 6) Realitzar actuacions silvícoles en 21.250 ha forestals de millora i generació de sistemes ecosistèmics.
  • Innovació: Estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari, ajudant a: 1) Formar 18.900 persones del sector agrari i forestal. 2) Desenvolupar 420 projectes innovadors en l’àmbit de la Xarxa Europea per a la Innovació. 3) 2.400 assessoraments a les explotacions agràries.

Veure NOTA DE PREMSA: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/07/27/11/17/35dce5bb-14d6-465c-8f7d-20461823717c.pdf

Veure documentació relativa: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/programa-desenvolupament-rural/dar_programa_desenvolupament_rural_2014_2020/document-pdr/

Nova Llei de Cooperatives

La nova Llei: un ventall de possibilitats!

FONT: Butlletí d’Economia Social i Cooperativa. Monogràfic Llei de Cooperatives (http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/_treb_economia_cooperativa/treb_recursos/emo_butlleti/)

Ja s’ha publicat al DOGC la nova Llei de Cooperatives aprovada pel Parlament el passat 18 de juny. La llei entrarà en vigor efectivament el proper 5 d’agost de 2015. Aquesta llei incorpora importants novetats que ofereixen a les cooperatives nous mecanismes per competir amb eficàcia en el segle XXI.

L’element comú de totes les novetats que incorpora la Llei és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, les que així ho desitgin, no tenen perquè introduir cap modificació en els seus estatuts ni variar el seu funcionament actual. En canvi, s’obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofitar aquests mecanismes.

Mesures com la reducció de 3 a 2 socis el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, la rebaixa de la dotació del Fons de Reserva Obligatori i la possibilitat d’acordar-ne la repartibilitat, les noves destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, la regulació del soci col·laborador que només aporta capital, entre d’altres, poden ser utilitzades per les cooperatives en exercici de la seva autonomia de gestió.

Aquests mecanismes tenen per objectiu flexibilitzar i fer més atractiu el model per tal que més emprenedors optin per la fórmula cooperativa a l’hora de crear una empresa. També pretenen afavorir la consolidació i creixement de les cooperatives existents, facilitar-ne l’accés al finançament, millorar la qualitat de la gestió empresarial i afavorir el dimensionament del sector, tot impulsant la intercooperació.

Per tal que les cooperatives, els seus socis i els seus gestors puguin conèixer totes les novetats que preveu la Llei, estem preparant una sèrie d’actuacions. En aquesta pàgina web trobareu el text complet de la Llei, així com una presentació amb les principals novetats. També informarem sobre les sessions de presentació que estem preparant en diversos punts del territori obertes a qualsevol persona interessada en conèixer a fons la nova Llei i les sessions per a col·lectius professionals específics que durem a terme en col·laboració amb els col·legis professionals.

Us informarem de totes les sessions i materials disponibles a través dels següents números del Butlletí d’Economia Social i Cooperativa.

Xavier López i García
Director general d’Economia Social i
Cooperativa i Treball Autònom

11 grups Leader per 2014-2020

Seleccionats els 11 grups Leader que aplicaran la metodologia en 556 municipis, que representen el 73,24% del territori català 

La dotació que es destinarà al desenvolupament participatiu Leader durant aquest període de programació 2014-2020 és de 62.000.000 euros.

Les estratègies de desenvolupament local que han presentat els 11 GAL seleccionats, inclouen els objectius de cada estratègia i com es preveu assolir-los, els agents que han participat en l’elaboració de l’estratègia, una descripció de la zona d’actuació i dels recursos, les línies d’actuació i els criteris de selecció de projectes, entre d’altres. També han acreditat la participació dels agents públics i privats del territori en l’elaboració de l’estratègia, i promouen, com a elements transversals, la innovació, la millora del medi ambient i la mitigació del canvi climàtic.Prèviament a aquesta selecció de GAL, el Departament ha definit l’àmbit territorial d’aplicació del Leader, d’acord amb criteris demogràfics, d’envelliment i gènere de la població, de població aturada i dependència de l’agricultura. S’ha validat mitjançant un procés de participació pública, que ha permès incorporacions tan significatives com la Vall d´Aran, la Cerdanya gironina, o municipis costaners del Baix Ebre i del Montsià, en total 66 nous municipis a l’àmbit territorial Leader, que representa actualment el 73,24% del territori català.

Enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Seleccionats-els-11-grups-Leader-que-aplicaran-el-desenvolupament-local-participatiu-del-PDR.cat2020-1407xLEA

SOER2015 – Agència Europea del Medi Ambien (EEA)

SOER 2015 — The European environment — state and outlook 2015

A comprehensive assessment of the European environment’s state, trends and prospects, in a global context.
The synthesis report informs future European environmental policy in general and its implementation between 2015 and 2020 in particular. It includes a reflection on the European environment in a global context, as well as chapters summarising the state of, trends in, and prospects for the environment in Europe.

—-
Synthesis report in several languages