Retalls informatius

Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa – TV3 a la carta comarques

Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa

Setze municipis de l’entorn de Montserrat s’han posat d’acord per donar empenta a l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal creant el primer Parc Rural d’Europa. Es tracta d’una mesura de protecció del món rural que pretén recuperar-ne l’activitat econòmica. En 50 anys, Montserrat ha perdut el 60% de terreny agrícola.

<iframe src=”http://www.ccma.cat/video/embed/5757640″ allowfullscreen scrolling=”no” frameborder=”0″ width=”500px” height=”281px”></iframe>

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/es-crea-el-parc-rural-de-montserrat-el-primer-deuropa/video/5757640/

Congrès Pedra Seca – 34-24/03 Lleida (IEI, Diputació de Lleida i CESC)

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés creiem arribat el moment de crear un marc adequat i sòlid per a que  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per una banda, i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, per l’altra, ens ha fet reparar, primer, en la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades i, segon, la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.

Pensem que el congrés que proposem és la millor manera de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

L’objectiu no ha de ser un altre que el de generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació.

En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca.

Comité científic:

Josep Gallart Fernandez, arqueòleg. Associació cultural la Femosa.

Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.

Isidre Pinyol Cerro, llicenciat en geografia i història. Centre d’Estudis de les Garrigues.

Josep Maria Santesmases Palou, fotògraf i paisatgista. Centre d’Estudis Segarrencs.

Mateu Esquerda Ribes, estudiós de l’arquitectura rural i popular. Amics de l’Arquitectura popular.

Mario Urrea Marsal, impulsor d’estudis de recerca de la pedra seca i alcalde. Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.

Assumpció Vilaseca Viladrich, arquitecta, Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular

Joan Rovira Marsal, president del Centre d’Estudis Lliterans

Josep Maria Navàs Miralles, oficial de 1ª amb la construcció amb pedra seca, Centre d’Estudis de les Garrigues.

Laia Brualla Piulats, arquitecta tècnica.

Roger Costa Solé, Servei de Recerca i Protecció, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Montserrat Macià i Gou.

Comité organitzador:

Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Mercè López Ajamil, tècnica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Enllaç: http://www.pedrasecalleida.cat/ca

 

 

Es crea el Parc Rural del Montserrat – noticia a descobrir.cat

Es crea el Parc Rural del Montserrat

El projecte recupera i impulsa l’activitat agrària, ramadera i forestal al voltant de la muntanya

La Diputació de Barcelona i 16 municipis impulsen la creació del Parc Rural del Montserrat, un projecte que desenvolupa l’activitat agrària, ramadera i forestal en aquest territori.

Les principals línies d’actuació del Parc Rural són la recuperació de terrenys agrícoles —que han disminuït en un 60% en les darreres dècades—, la consolidació i augment de la producció agrària, l’elaboració de productes de qualitat, el foment de l’agricultura ecològica, la venda de productes sota la marca ‘Montserrat’ i la prevenció d’incendis forestals.

Més oportunitats per als agroramaders joves
La voluntat de recuperar l’activitat agrària respon a la necessitat de donar oportunitats a les noves generacions de poder viure de la terra en els seus municipis. “El Parc Rural és excepcional perquè no només és l’espai del parc natural, sinó que abraça un conjunt de territori molt més ampli, a través del qual es volen aconseguir sinergies i oportunitats per a petits emprenedors i nous llocs de treball en el sector agrari”, ha expressat Dionís Guiteras, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.

Pastures contra incendis
Altres objectius del nou Parc Rural del Montserrat són la consolidació dels boscos de pastura amb la doble finalitat d’incrementar la silvopastura amb ramats i prevenir incendis forestals, així com donar a conèixer i apropar a la ciutadania aquest entorn rural privilegiat dels voltants de la muntanya de Montserrat.

Productes artesanals autòctons
Aquest territori té com a conreu destacat l’olivera, que juntament amb la vinya, els fruiters, l’horta i el bosc configuren un paisatge típicament mediterrani on l’activitat ramadera esdevé una activitat econòmica i una eina per a la gestió silvopastoral. D’aquest territori també destaquen productes com la mel, el mató i el formatge, entre d’altres.

Reconnexió amb les urbs

El primer Parc Rural de Catalunya i Espanya és un espai configurat per un paisatge de mosaic on des de fa anys es desenvolupa una activitat agrícola, ramadera i forestal. Amb totes les accions que s’hi desenvoluparan s’impulsarà la seva personalitat rural i es reconnectarà amb l’àmbit urbà, que és tan proper.

Enllaç: http://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/02/es-crea-el-parc-rural-del-montserrat-4072.php

 

Pastura del ramat per la prevenció d’incendis

A Catalunya existeixen nombrosos exemples de projectes i iniciatives públic-privades de gestió del risc d’incendi a través del pasturatge de ramats, sobretot de cabra i ovella, però també de vaca o ruc.

El més recent al Garraf, al Mas Girona de Sitges: http://www.diaridevilanova.cat/noticia/7979/ramat/ovelles/cabres/pastura/masia/can/girona/netejar/sotabosc/disminuir/risc/incendis

En el marc del projecte LIFE Montserrat de la Diputació de Barcelona: http://lifemontserrat.eu/

En el Parc Natural de Collserola: http://www.parcnaturalcollserola.cat/news/tres-centenars-d-ovelles-i-20-cabres-reforcaran-el-dispositiu-de

1 de febrer primer dia tramitació de la DUN 2018

Primer dia per a la tramitació de la Declaració Única Agrària 2018

Aquesta declaració inclou les dades de cada explotació agrària i permet sol·licitar diferents ajuts adreçats al sector

Més de 50.000 titulars d’explotacions agràries catalanes poden realitzar la Declaració Única Agrària (DUN) a partir d’avui, en el que serà la quarta campanya de declaració dins del període de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020.
La DUN és el principal canal de gestió administrativa del Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació (DARP) i permet a tots els agricultors i ramaders de Catalunya la sol·licitud dels ajuts directes i del Contracte Global d’Explotació (ajuts a la competitivitat i a la sostenibilitat) de la PAC, així com altres declaracions, comunicacions, modificacions de dades de registres oficials, fins a més de 50 tràmits.
El conjunt dels ajuts directes, així com els ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) gestionats en la DUN, es poden sol·licitar des de l’1 de febrer fins el 30 d’abril i representen una aportació de més de 365M€ anuals per al sector agroalimentari i forestal català, entre els fons propis i els procedents de la Unió Europea (UE).
Enguany la DUN incorpora la sol·licitud de l’ajut lligat al pla de reestructuració i reconversió de la vinya (2019-2023) i la sol·licitud de modificació del lliurament de collita de vinya per tal de simplificar administrativament la seva gestió.
Es manté la informació que es va iniciar la campanya passada en relació al Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes (PDGR), amb l’objectiu de donar transparència i agilitzar l’actualització d’aquestes dades.
I com cada any, per a facilitar l’elaboració i la tramitació de la DUN, el DARP ha establert convenis de col·laboració amb 78 entitats col·laboradores repartides arreu de totes les comarques catalanes. Aquestes entitats, conjuntament amb els grups de suport DUN del DARP, realitzen la formació i l’atenció als declarants per a aconseguir la millor qualitat de les declaracions.
Des del DARP i per al bon desenvolupament de la campanya es posa a disposició dels titulars de les explotacions agràries per a la DUN una sèrie d’eines, com són:
* CROMOS: informa dels canvis del Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i de les incidències de l’any anterior. També permet la descàrrega de les dades per a fer seguiment i una gestió més eficient de l’explotació.
* capa DUN: aquesta capa, pionera a tot l’Estat, permet evitar declaracions errònies per duplicitats de superfície a partir de la informació aportada per tots els declarants.
Podeu trobar més informació en la pàgina web del DARP http://agricultura.gencat.cat/dun

Manuals de gestió d’hàbitats

Ja és gratuïta la col·lecció ‘Manuals de gestió d’hàbitats’
La Llibreria de la Diputació de Barcelona ofereix la descàrrega gratuïta d’aquesta col·lecció, editada per la Diputació, en conveni amb l’Obra Social “la Caixa” i amb la participació del CREAF.
http://blog.creaf.cat/noticies/ja-es-gratuita-la-col%C2%B7leccio-manuals-de-gestio-dhabitats/?t=1&cn=ZmxleGlibGVfcmVjc18y&refsrc=email&iid=a8488e8fc9ef49a7bcd79d7d12aaf02b&uid=2598217064&nid=244+281088008

Innovació tecnològica i transformació dels sistemes alimentaris – www.agronoms. cat

Innovació amb finalitat: el paper de la innovació tecnològica en l’acceleració de la transformació dels sistemes alimentaris.
Consulteu: http://www.agronoms.cat/general/innovacio-finalitat-paper-innovacio-tecnologica-lacceleracio-transformacio-dels-sistemes-alimentaris/

Què passaria si poguéssim aprofitar el poder de la innovació tecnològica per ajudar a transformar els sistemes alimentaris mundials?

Per a l’any 2050, els sistemes alimentaris mundials hauran alimentar de forma sostenible i nutritiva a més de 9.000 milions de persones, alhora que s’oferiran oportunitats econòmiques tant en les comunitats rurals com urbanes. No obstant això, els nostres sistemes alimentaris no arriben a aquests objectius. Es necessita una transformació sistèmica a una velocitat i escala sense precedents. Al mateix temps, la Quarta Revolució Industrial està impulsant innovacions tecnològiques disruptives en molts sectors. Els sistemes agrícoles i alimentaris han trigat a beneficiar-se d’aquests desenvolupaments: el sector està molt endarrerit pel que fa a aprofitar el poder de la tecnologia i fer-la àmpliament accessible.

Aquest informe, desenvolupat pel Fòrum Econòmic Mundial en col·laboració amb McKinsey & Company, identifica les innovacions tecnològiques emergents que tenen el potencial d’impulsar un progrés ràpid en la sostenibilitat, inclusivitat, eficiència i impacte en la salut dels sistemes alimentaris per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Centrant-se en 12 aplicacions tecnològiques clau, estima els beneficis concrets que podrien oferir-se en termes d’ús reduït d’aigua, emissions de gasos d’efecte hivernacle i malbaratament d’aliments; augment de la productivitat i els ingressos dels agricultors; i reducció de l’obesitat i la desnutrició dels consumidors. Destaca els importants beneficis econòmics, ambientals i de salut que es podrien realitzar mitjançant l’àmplia adopció de determinades tecnologies i accions habilitadores. Reconeix que la tecnologia és només una d’un ampli ventall de solucions que cal aplicar conjuntament per transformar els sistemes alimentaris i que cal un enfocament de “lideratge de sistemes” per involucrar a tots els interessats cap a aquest objectiu compartit.

Llegeis l’informe:  WEF_Innovation_with_a_Purpose_VF-reduced

Font: World Economic Forum

Agricultura reduirà a la meitat els muncipis en zones amb limitacions naturals

Agricultura posposa fins al 2019 reduir a la meitat els municipis considerats com a zones amb limitacions naturals
Els productors de les localitats afectades deixaran de percebre progressivament l’ajut específic per compensar aquesta situació i no tindran prioritat per accedir a algunes mesures.

Informació publicada a:

LA CIUTAT – DIARI DIGITAL DE PROXIMITAT –
http://laciutat.cat/agricultura-posposa-fins-2019-reduir-meitat-municipis-considerats-zones-limitacions-naturals

El Departament d’Agricultura ha decidit aturar la reducció del suport als productors professionals de la trentena de municipis que enguany havien de deixar de tenir la consideració de zona amb limitacions naturals (ZLN), segons han explicat des de JARC, sindicat des del qual han celebrat la decisió de la conselleria. Aquesta modificació, que deriva de l’aplicació d’una directriu europea, finalment es començarà a aplicar a Catalunya el 2019, fet que segons l’organització agrària “donarà temps a tornar a avaluar els criteris que determinen pertànyer a una ZNL”. La pèrdua de la consideració de zona amb limitació natural comportarà per als productors dels municipis afectats deixar de percebre progressivament l’ajut específic per compensar aquesta situació i no tindran prioritat per accedir a mesures de suport com ara les adreçades a fer inversions o a la incorporació de joves. Les comarques que es que es veuran afectades són les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Segrià.

Cal recordar que fa un mes JARC va advertir que les modificacions proposades per Agricultura comportarien reduir a la meitat les poblacions de Catalunya “que mereixen un tracte diferenciat per assegurar el manteniment de l’activitat agrària”, passant de 66 a 31.

Segons el sindicat, els pagesos dels municipis que perdien la condició de ZLN deixaven de percebre progressivament l’ajut que compensava la seva situació, que oscil·la entre 48 i 68 euros per hectàrea. A aquesta pèrdua, calia sumar-li el fet de deixar de tenir prioritat en uns ajuts que JARC considera “essencials” per al camp, com serien els que s’adrecen a donar suport a les inversions o a la incorporació de joves.

L’organització agrària, recorda, que “tenint en compte que per als tres anys vinents segur que faltaran diners per donar resposta a totes les necessitat d’inversió o d’incorporació de joves, reduir encara més les possibilitats de poder-hi optar és una molt mala notícia”.

Les comarques més afectades per aquest canvi de criteri, que finalment no es començarà a aplicar fins al 2019, i que farà que alguns dels seus municipis deixin de tenir la consideració de ZLN són les Garrigues (-20), la Ribera d’Ebre (-13), el Priorat (-13), el Segrià (-8), la Terra Alta (-8) i el Solsonès (-1), comarques on alguns dels seus municipis deixaran de ser zona amb limitacions naturals. Per contra, però, està previst que s’incorporin algunes poblacions de comarques que fins ara no es consideraven ZLN, com seria el cas de l’Anoia (+6), el Bages (+4), la Selva (+4), la Segarra (+3) i el Baix Camp (+3).

6è Fòrum de joves emprenedors en l’àmbit rural – OLOT 23/02

Una idea és el principi d’un projecte i un bon projecte és el principi d’una empresa. El 6è Fòrum de joves emprenedors en l’àmbit rural dóna continuïtat a les altres edicions que ja s’han celebrat, amb més d’un centenar de participants procedents de totes les comarques gironines i d’Osona.

Enguany s’organitza amb l’objectiu d’ésser un punt de trobada on els joves emprenedors que vulguin iniciar una activitat puguin aprendre d’experiències iniciades per altres joves que han aconseguit portar la seves idees empresarials a bon port.

Sala d’actes de l’Institut la Garrotxa
Crta de Riudaura, 110
17800 – OLOT

Olot_forum-emprenedors_230218_180443

Agricultura de precisió a com produir de manera sostenible, Carles Folch

Agricultura de precisió o com produir de manera sostenible

Blog Agricultura de Catalunya

Escrit per Carles Folch

L’agricultura de precisió és una forma de gestió de producció de les parcel·les agrícoles amb l’objectiu d’optimitzar els rendiments, les inversions i les despeses, tenint en compte el medi ambient (sòl, aigua i clima) i les característiques del conreu. I això amb l’ajuda de la informació georeferenciada que podem obtenir a través de les noves tecnologies com les imatges per satèl·lit i la informàtica.

Aquest concepte va aparèixer els anys 80 del segle XX en el context de la carrera per aconseguir un increment del rendiment agrícola. Es volia influir en el conreu, la plantació, la fertilització, el reg, els tractaments fitosanitaris, etc.

El futur de l’alimentació i les explotacions agràries. Agricultura 2.0

Per a la Comissió Europea l’agricultura sempre ha estat un sector innovador, adaptant-se a un món canviant i a nous entorns. L’agricultura 2.0 o de precisió és un enfocament de gestió de tota l’explotació agrícola utilitzant tecnologia de la informació, dades de posicionament per satèl·lit, teledetecció i recopilació de dades pròpies. Aquestes tecnologies tenen com a objectiu optimitzar els rendiments dels ingressos i reduir els impactes ambientals.

Els reptes als quals s’enfronten els agricultors avui són nombrosos:

  • Adaptar la producció al canvi climàtic
  • Reduir l’impacte de la producció en el medi ambient
  • Produir més i millor amb menys (versió del “menys és més” de Mies van der Rohe, de la Bauhaus)
  • Mantenir preus assequibles a la població
  • Ser resistent en un mercat global volàtil
  • Mantenir el ritme de les demandes dels consumidors

Revolució digital: actuacions en agricultura i àrees rurals

La Comissió Europea fa una aposta per aquesta revolució digital que comporta l’agricultura de precisió. I per això:

promou la innovació digital a l’agricultura i les zones rurals a través de l’Associació Europea d’Innovació per a l’Agricultura (EIP-AGRI) i el programa de recerca i innovació Horitzó 2020

connecta agricultors i investigadors a través de l’Associació per a la Innovació per a l’Agricultura (EIP-AGRI)

dóna suport al desenvolupament econòmic de les zones rurals amb finançament de noves empreses i serveis basats en tecnologia digital, així com una major connectivitat

promou nous conceptes com ara “llogarets intel·ligents” per millorar la vida a les zones rurals

Les tecnologies digitals en agricultura són prioritàries per a l’agenda de la Unió Europea, amb una aportació de 100 milions d’euros de suport per al programa de treball Horitzó 2020 per al període 2018-2020, i així avançar en el desenvolupament i l’adopció de les tecnologies digitals en l’agricultura i les zones rurals, i anticipar els impactes de la revolució digital.

És molt recomanable la lectura del document:

on s’assenyalen les línies a seguir per la Comissió Europea per a la futura Política Agrària Comuna més enllà de 2020 (#FutureofCAP)

Reflexió

A Europa, el futur de l’agricultura passa per tres reptes:

  • Despoblació rural i incorporació dels joves
  • Tecnologia i formació
  • Sostenibilitat del medi ambient

És clar que els beneficis que la tecnologia pot aportar són bàsics per aconseguir els tres reptes. Cal aclarir, però, si els sector agrari i forestal són els únics sectors que han de cobrir els costos d’inversió i de manteniment per aconseguir-los.

Potser comença a ser hora de reconèixer que el futur de l’agricultura europea passa per una implicació de tots els europeus: els consumidors que requereixen productes de qualitat màxima i els pagesos i ramaders que produeixen els aliments i serveis ecosistèmics, com el paisatge i les millores en el capital natural.

https://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2018/02/agricultura-de-precisio-o-com-produir.html