Agroterritori

AgroFoodHub – Creación Grupo Operativo Supraautonómico

QUE: AgroFoodHub: alimentando personas, gestionando territorios pretende la creación de un Grupo Operativo Supraautonómico cuyo objetivo es desarrollar un prototipo de modelo de organización colaborativo multiagente para la mejora de la transformación, distribución y comercialización de alimentos procedentes de pequeñas explotaciones (mayoritariamente de carácter familiar) ubicadas en espacios agrarios periurbanos, así como de nuevos emprendedores agroalimentarios.
Se trata de un proyecto seleccionado en la convocatoria 2018 y submedida 16.1 en el marco del Programa Nacional de Desarrollo Rural 2014‐2020 y financiado por el Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural‐FEADER y el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Este proyecto está financiado al 100% por la Unión Europea con un importe total de 72.228,18 euros.

QUIEN: El Grupo de Desarrollo Rural Valle de Guadalhorce (Andalucía) lidera el proyecto junto a Soc. Coop. And. Guadalhorce Ecológico (Andalucía), Heliconia Soc. Coop. Mad. (Madrid), Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos (ámbito estatal) y Fundació Agroterritori (Cataluña). Además, la Fundación de la Universidad Autónoma de Madrid actúa como Agente de Innovación y es la encargada de la redacción del proyecto innovador.

CUANDO: El proyecto arranca en julio de 2018 y finalizará en octubre de este mismo año.

PARA QUIEN: AgroFoodHub busca fortalecer la capacidad de los productores de satisfacer la demanda local a través de la amplia red logística de distribución (puntos de venta directa, mercado de productores, grupos de consumo, venta online, venta directa a restaurantes y comercios, restauración colectiva, etc.) de las áreas metropolitanas.

COMO: El proyecto se basa en un estudio en profundidad de los agentes del sistema agroalimentario periurbano de 3 ciudades distintas en 3 Comunidades Autónomas: Madrid, Andalucía y Catalunya, a través de entrevistas a productores, minoristas y restauración colectiva. Junto con las entrevistas, se realizan 3 diagnosis territoriales, una por Comunidad Autónoma.
En cada Comunidad Autónoma se seleccionan tres ciudades con superficie agraria y actividad productiva, Una de ellas de tamaño grande (con más de 100 000 habitantes), otra de tamaño medio (de entre 50.000 y menos de 100.000 habitantes) y una ciudad pequeña (de ente 20.000 y menos de 50.000 habitantes). En cada ciudad se realizan 15 entrevistas a productores y 15 a minoristas (supermercados, fruterías y comercios tradicionales), además de 15 entrevistas a la restauración colectiva (15 en toda la Comunidad Autónoma).

ACTIVIDADES: Está prevista la visita a varias experiencias de FoodHub europeos para conocer de primera mano las experiencia ya en funcionamiento que enriquecerán nuestro proyecto.
Se han organizado diversas presentaciones y actividades divulgativas para dar a conocer el proyecto AgroFoodHub en el territorio y los agentes implicados.
El proyecto cerrará con un workshop en Guadalhorce en el cual participarán representantes de varias experiencias estatales con las que acabar de nutrir AgroFoodHub.

RESULTADOS: Además de las encuestas y las diagnosis territoriales que realiza cada socio del proyecto, el Agente de Innovación redactará el proyecto innovador que recogerá el conocimiento adquirido y sentará las bases la puesta en marcha, el desarrollo, del Grupo Operativo Suprautonómico.

n

sd

Arrenca el PECT EbreBiosfera

El Consell Comarcal del Baix Ebre coordinarà l’execució del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre amb una inversió global de 2.228.694 euros, finançada al 50 per cent pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER.

.

L’objectiu del PECT EbreBiosfera és ser l’eix vertebrador del creixement econòmic de les Terres de l’Ebre impulsant la competitivitat, la innovació i l’ocupació.

.

El PECT EbreBiosfera compta amb les següents entitats sòcies per a la seva execució: la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), la Fundació Agroterritori, el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya (CENFIM) i l’Ajuntament d’Amposta, que desenvoluparan un total de vuit projectes fins el 2020.

.


Els vuit projectes que integren el PECT EbreBiosfera són els següents:

– Observatori socioambiental per a la transferència de dades, l’emprenedoria i l’autoavaluació – URV: Creació d’un Observatori Socioambiental com a instrument de recopilació, sistematització, anàlisi i prospecció d’indicadors socioambientals de les Terres de l’Ebre.

– Simbiosi rural: banc de terres i de serveis agraris – COPATE: El sector agrari de les Terres de l’Ebre es caracteritza per una escassa concertació, per una elevada dispersió de les explotacions i per una baixa permeabilitat a la innovació, que dificulta l’adaptació a l’actual entorn competitiu. Aquest projecte proposa la creació d’un banc de terres per facilitar la concentració d’explotacions agràries, la creació d’un banc de serveis agraris i un observatori de la sequera.

– Fitoderivats: innovació i cadena de valor agroforestal – COPATE: La biomassa forestal i l’agrícola constitueixen un valuós recurs energètic renovable que disminueix la dependència energètica externa i crea llocs de treball al mateix territori. Aquest projecte consisteix en crear un clúster publico-privat agroforestal a l’entorn de l’aprovisionament, transformació i subministrament de biomassa, de l’enginyeria, i de la instal·lació i manteniment d’equips tèrmics de biomassa. També contempla la creació d’un mapa de demanda i aprovisionament de bioenergia.

– Rural Smart Energy – COPATE: Aquest projecte proposa posar les bases per implementar a les Terres de l’Ebre progressivament el model Smart Grid, en el qual tot consumidor potencial pot convertir-se en un productor energètic potencial.

– Plataforma per l’impuls del sistema agroalimentari innovador (SAI) – Fundació Agroterritori: Es planteja com a objectiu optimitzar les oportunitats de rendibilitat econòmica i d’estratègia territorial des de la sostenibilitat i la qualitat ambiental.

– Creació de dues plataformes generadores de competitivitat en el sector de l’hàbitat – CENFIM: La Plataforma acceleradora de l’Economia Circular (PaEC) vol facilitar l’adaptació de les empreses a un nou model econòmic productiu més eficaç, basat en l’optimització de l’ús de recursos i en mantenir en tot moment el valor màxim dels productes i recursos (reciclatge en cascada). La Plataforma acceleradora de la Innovació en Producte (PaIP) té com a finalitat incrementar la competitivitat de les pimes que conformen el sector hàbitat mitjançant la potenciació de la innovació en producte.

– Creació Fablab Terres de l’Ebre – Ajuntament d’Amposta:El Fablab (Fabrication Laboratory) s’ubicarà a l’edifici municipal del Sindicat d’Amposta i produirà objectes físics amb accessibilitat a maquinària de fabricació digital controlades per ordinador (impressores 3d, làser fresadores)  on podran accedir les start-ups i empreses per tal de crear els seus prototips, les escoles amb seus alumnes, les persones per a compartir experiències i coneixements, els inventors per a fer realitat els seus invents, etc.

– Plataforma d’Innovació EbreBiosfera – Universitat Rovira i Virgili: Aquest projecte planteja tres actuacions: la creació de l’EbreBiosfera Open Lab, una plataforma d’innovació oberta i espai col·laboratiu per impulsar la innovació a través de la interacció i l’intercanvi de coneixements entre els diversos agents del territori; l’Atracció de Talent, per donar empenta i coordinar accions en marxa que presenten diversos graus de maduració; i la implantació de l’oficina tècnica ‘Regió del Coneixement’, per donar suport a la cerca de finançament públic competitiu per a projectes d’R+D+I.

– Coordinació del PECT EbreBiosfera – Consell Comarcal del Baix Ebre: Coordinació i seguiment del PECT EbreBiosfera per aconseguir els objectius plantejats.

.

Grup de Treball Espais Agraris – SIG per caracteritzar espais agraris

Fundació del Món Rural i Fundació Agroterritori van tirar endavant un Grup de Treball d’Espais Agraris que ha portat a creae una eina de valoració dels espais agraris de Catalunya que pretén facilitar la presa de decisions en la planificació i ordenació territorial (veure el document complert i el Resum del Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya 2018, així com l’Informe anterior Espais Agraris: definició i indicadors per a la seva caracterització 2015 que ha estat la base d’aquesta segona etapa)

Com a conclusió d’aquest protocol metodológic, es proposa el següent mapa de valor dels espais agraris:

El projecte dota d’una metodologia per l’anàlisi i tractament dels espais agraris en la planificació territorial que fins ara no es disposava.

Aquesta metodologia no identifica els usos del sòl sinó que plasma en el territori la valoració dels espais agraris a partir d’anàlisi de 20 indicadors simples. Els indicadors simples identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic i productiu, socials, territorials i ambientals. Aquestos s’agregen i ponderen en 5 indicadors compostos, i aquestos a la vega en 3 indicadors de grup.

L’estudi proposa 3 escenaris de ponderació dels indicadors (1 a 3) per generar la cartografia. Cada escenari presenta dos models finals (A i B) que resulten de diferents combinatòries d’agregació d’aquests indicadors de grup. Aquesta valoració es basa en l’assignació de pesos, d’1 a 10, a cada indicador. Els pesos alts representen les zones on els indicadors es valoren positivament mentre que les zones amb pesos més baixos són les que presenten valors més baixos per l’indicador analitzat.

La interpretació dels resultats de cadascun dels escenaris ha estat clau a l’hora de prendre decisions. Finalment, el mapa seleccionat per definir el valor dels espais agraris a Catalunya és l’escenari 2-B.

Els resultats permeten donar una valoració dels espais agraris per tot Catalunya però, cal tenir present que la metodologia no permet arribar a diferenciar els espais que no serien aptes per l’activitat agrària com per exemple: les zones planeres amb sòls salins, els penya-segats o zones de roquissars, les zones de platja i dunes o les masses d’aigua dolça continental com els embassaments, etc.

 

 

Col·laboració Agroterritori i GRECS, grup de recerca UdG

El Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona està format per 20 investigadors, vuit d’ells doctors, de l’àrea de coneixement Mètodes Quantitatius per a l’Economia i l’Empresa.

Fa pocs mesos que GRECS, Universitat de Vic i Agroterritori van col·laborar en presentar una proposta de recerca en el marc de la convocatòria RETOS del MINECO. La proposta pretén analitzar la relació entre la dispersió espaial de les malalties neurodegeneratives en la població i l’activitat agrària, concretament amb l’aplicació de fitosanitaris. Treballarà en diferents regions i sectors agraris representatius de les diferents activitats de tot Catalunya.

Agroterritori està desenvolupant un estudi previ per caracteritzar el sector d’horta de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest és un espai amb valors agraris i naturals particularment importants on l’activitat agrícola es desenvolupa sota una forta pressió i competència amb altres activitats que deixen la seva emprenta en el territori.

Concretament, Agroterritori treballa pels següents objectius:

  • Fer una anàlisi espacial del sector d’horta de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat a nivell cartogràfic a partir de les capes d’informació del SIGPAC, cadastre i de la que disposa el propi Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.
  • Identificar els principals productors: amb més terra, amb més varietat de conreus, segons mètode de producció (convencional o ecològica), etc.
  • Descriure els perfils d’explotacions, de produccions i de maneig dels productes fitosanitaris: mida de l’explotació, cultius, rotacions, productes fitosanitaris, calendari d’aplicació, dosis, gestió dels residus, etc.
  • Obtenir una mostra del quadren de camp d’un productor de l’àmbit.

Aquest estudi previ ha de ser d’utilitat per GRECS i així establir els criteris de la selecció de casos d’estudi pel projecte.

Agroterritori desenvolupa la diagnosi del Parc Rural del Montserrat (DIBA)

Agroterritori desenvolupa un estudi per la caracterització territorial -que comprèn aspectes espacials, econòmics, socials, ambientals i culturals- de la realitat i dinàmiques actuals de l’entorn rural de Montserrat a partir de la recopilació d’estudis, projectes i estadístiques existents, complementat amb la realització d’entrevistes a actors clau del territori i treball de camp per tal d’il·lustrar les evidències territorials i agràries detectades.

La finalitat última és aportar informació clau per interpretar els valors socioeconòmics, ambientals i paisatgístics del mosaic agroforestal de Montserrat per tal d’esbrinar les dinàmiques que generen els principals reptes i oportunitat de treball en aquest territori. Estudiar-ne la realitat des d’una anàlisis quantitativa dels estudis previs així com des de les percepcions dels diferents actors permetrà dotar d’arguments a la presa de decisions i de propostes de treball en aquest territori rural de la província de Barcelona.

La Diputació de Barcelona és la impulsora i coordinadora de l’estudi.

Novembre 2017

Agroterritori i FMR, segona etapa del Grup de Treball Espais Agraris

Agroterritori i la Fundació del Món Rural tiren endavant una segona etapa iniciada amb la constitució del Grup de Treball sobre Espais Agraris.

Ara, es pretén assolir un segon esglaó en aprofundir en l’anàlisi dels indicadors plantejats en el primer document de treball i avançar en la valoració dels espais agraris de Catalunya. Enllaç a la primera fase del projecte i Document resultant

L’objectiu és analitzar i interpretar aquests indicadors per tal d’elaborar un protocol metodològic i la cartografia acompanyant de valoració dels espais agraris de Catalunya.

El projecte es desenvoluparà fins final d’any. La presentació pública està prevista durant el primer trimestre de 2018.

RESUM_GTEA_Protocol_Metodologic_Indicadors_2018

 

Jornada técnica FIPORC: Ocupació sector porcí – 19 Feb Riudellots de la Selva

La Fundació Agroterritori acaba de presentar a FIPORC 2016 l’estudi Dinàmiques socioterritorials al voltant de l’Ocupació Real de la cadena agroalimentària del porcí a Riudellots de la Selva.

Presentació estudi Ocupació Real Riudellots FIPORC 2016

Nota de premsa presentació estudi Agroterritori. 19/02/2016

Noticia EL PUNT 20/02/16 estudi Agroterritori

L’estudi, un encàrrec de l’Ajuntement de Riudellots de la Selva, desvetlla l’impacte del potencial endogen del territori, així com elabora propostes per millora la cooperació empresarials i orientar els perfils professionals i els models empresarials (i laborals) de futur sota criteris socials i ambientals.
Parteix de la caracteritzar el seu rol estratègic del sector porcí com element articulador de l’economia i el territori de l’àmbit urbà del sud de la ciutat de Girona i, en concret, al voltant de l’agroindústria del sector carni del municipi de Riudellots de la Selva.

Participen en el partenariat de la proposta RURBAN (H2020-RUR-2016-2017)

Agroterritori participa en la proposta RUral uRBAn Links for smart and integrated territorial governance presentada per Comune di Milano, el passat 15 de febrer de 2016. El partenariat del projecte està format per 34 entitats, públiques i privades, d’Itàlia, Àustria, França, Espanya, Grècia, Polònia, Bèlgica, Anglaterra, Holanda i Dinamarca.

La proposta s’emmarca en:

H2020 website

Pillar: Societal Challenges
Work Programme Year: H2020-2016-2017