Estrategies – Gestió

Llei de l’Horta de València (DOGV Num 8252, 12.03.2018)

El dia 12 de març de 2018 ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (Num. 8252) la LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’Horta de València.
“L’objecte de la llei és la preservació, la recuperació i la dinamització de l’Horta com a espai amb reconeguts valors agraris, ambientals, paisatgístics, arquitectònics, històrics, culturals i antropològics, que són determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de l’àrea metropolitana de València, promovent la rendibilitat i la viabilitat econòmiques de l’activitat agrària.
Per a aconseguir aquestes metes, s’estableix un marc regulador dels usos del sòl i de les mesures de gestió i finançament de l’activitatagrària que fomenten el manteniment de l’activitat productiva, la millora de les condicions de vida de les persones que es dediquen a l’agricultura i la preservació de l’Horta de València davant les pressions de naturalesa urbanística que amenacen la seua sostenibilitat.”

Pastura del ramat per la prevenció d’incendis

A Catalunya existeixen nombrosos exemples de projectes i iniciatives públic-privades de gestió del risc d’incendi a través del pasturatge de ramats, sobretot de cabra i ovella, però també de vaca o ruc.

El més recent al Garraf, al Mas Girona de Sitges: http://www.diaridevilanova.cat/noticia/7979/ramat/ovelles/cabres/pastura/masia/can/girona/netejar/sotabosc/disminuir/risc/incendis

En el marc del projecte LIFE Montserrat de la Diputació de Barcelona: http://lifemontserrat.eu/

En el Parc Natural de Collserola: http://www.parcnaturalcollserola.cat/news/tres-centenars-d-ovelles-i-20-cabres-reforcaran-el-dispositiu-de

II Trobada de la Federación InterVegas – Villena, 16-18/09/16

II Jornadas Federación Intervegas – Villena 2016

Cada año se realiza la Feria Valenciana de la Biodiversidad Cultivada para poner en valor la riqueza de las variedades locales que existen en nuestro territorio. En su IV edición, la temática de la feria gira en torno a la trilogía mediterránea: la vid, el trigo y el olivo, cultivos tradicionales ampliamente arraigados en la comarca del Alto Vinalopó.

Este año, la IV Feria Valenciana de la Biodiversidad Cultivada se realiza conjuntamente con la II Jornada de la Federación Intervegas, por la importancia que las vegas de los pueblos y las ciudades han tenido en la conservación de un paisaje agrícola diverso, y en consecuencia la conservación de la agrodiversidad cultivada.

El deterioro y desnaturalización a los que se encuentran sometidas determinados territorios históricos circundantes a las ciudades (en particular, las vegas y huertas de la interfaz urbano-agraria), con enormes valores agrarios, culturales, educativos, paisajísticos y ambientales, hace que sea urgente un foro de discusión donde recoger la importancia de su protección, antes de que sea demasiado tarde y desaparezcan. Todo ello, pese a que cada vez se reconoce más su papel como soporte de la identidad patrimonial y la de su entorno, y de su evidente potencial como fuente de riqueza y empleo.

El 15 de noviembre de 2015, se firmó el Pacto del Granado que constituyó el nacimiento de la Federación Intervegas, con el fin de impulsar la protección de las vegas y las huertas, y visibilizar su relevancia. Ahora se pretende avanzar proponiendo herramientas de protección específicas para su mantenimiento y mejora.

Por esa razón este año, el Plan Integral de Promoción de la Agricultura Sostenible (PIPAS), que impulsa el Ayuntamiento de Villena, en colaboración con la Sociedad Española de Agroecología (SEAE), desde hace ya cuatro años, decidió acoger estas segundas Jornadas con intención de avanzar en este proceso y hacer que sean reconocidas las vegas y las huertas como ecosistemas frágiles y necesarios.

 Objetivos

– Contribuir a promover y ejecutar medidas para proteger los territorios agrarios históricos (huertas).

– Potenciar el desarrollo de actividades agroecológicas en los entornos de las huertas y vegas históricas, como mejor medida de protección y sostenibilidad a largo plazo.

– Intercambiar experiencias entre grupos locales relacionados con la biodiversidad agraria y la soberanía alimentaria

– Sensibilizar a la sociedad sobre la importancia de su participación en la conservación de las variedades locales.

Programa II Trobada Federació InterVegas a Villena

ACA- Revisió Pla de gestió fluvial (2on cicle)

Revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021)

Seguint el mandat de la Directiva marc de l’aigua (DMA), i del Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya, s’inicia la revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (aprovat a través del Decret 188/2010 de 23 de novembre), que haurà d’estar aprovat i publicat a finals de 2015. El nou Pla de gestió, amb una vigència de sis anys  (2016-2021), i contindrà el programa de mesures per assolir els objectius ambientals i de garantia de recurs que s’estableixin al Pla.

Per tal de dur a terme la revisió del Programa de mesures i del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya, la Directiva marc de l’aigua i la reglamentació en matèria de planificació a Catalunya, estableixen la redacció prèvia d’un seguit de documents i anàlisi de la situació per fer front el repte d’aquesta revisió juntament amb un procés de participació i informació ciutadana. Així, doncs, els processos previs a la redacció i revisió del Programa de mesures i del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya són:

Calendari de treball i mesures de consulta(obre una nova finestra)pdf

Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses d’aigua del districte de conca fluvial de Catalunya. (Document IMPRESS 2013)(obre una nova finestra)pdf

Esquema Provisional de Temes Importants (EPTI)(obre una nova finestra)pdf

 ———————-

Processos participatius per a la revisió del Pla de gestió de les conques internes de Catalunya

 L’Agència Catalana de l’Aigua ha iniciat la revisió del Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya (2013-2015). Aquesta revisió s’ha de posar en marxa amb un procés de participació que l’enriqueixi.
S’han identificat quatre zones com a nuclis de debat, on des de l’estiu 2013  es realitzen sessions de debat amb el suport de tècnics i documentació, conduïdes per experts en la dinamització participativa.
Si vols participar pots accedir a tota la informació i detall de les properes sessions a: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=B22600176421381933910524&_nfls=false

Estratègia desenvolupament sostenible de Catalunya

ACORD GOV/127/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya.
*
L’eix 3, àmbit 3.9, del Pla de Govern 2007-2010 inclou com a objectiu estratègic 2 impulsar el canvi cap a un desenvolupament sostenible, i especifica en el seu objectiu operatiu 2.1 la necessitat d’establir i desenvolupar una estratègia catalana de sostenibilitat.
*
Aquest objectiu respon als diferents mandats internacionals relatius a la necessitat d’elaborar estratègies de desenvolupament sostenible, especialment Rio 1992 i Johannesburg 2002, així com a les demandes del Parlament de Catalunya, que ha plantejat diverses vegades la necessitat que Catalunya es doti d’una estratègia de desenvolupament sostenible, la darrera recollida a la Resolució 301/VII, de 2009.
*
Altrament, els ens locals i els agents socials impulsen també aquesta Estratègia. D’una banda, la Declaració de Manresa + 10, promoguda l’any 2008 per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, manifesta la necessitat i la demanda d’una estratègia a escala nacional. D’altra banda, la necessitat d’elaborar aquesta Estratègia ha estat acordada entre el Govern i els agents socials en el marc de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011.
+
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya en l’horitzó 2026 ha d’esdevenir un full de ruta que fixi les línies i els objectius estratègics claus per tal de garantir la transició de Catalunya cap a una economia segura, ecoeficient i de baix contingut en carboni, basada en una minimització en el consum de recursos, especialment els no renovables, i en els impactes sobre la salut i el medi a Catalunya i al món.
+
L’Estratègia queda vertebrada en 16 línies estratègiques i estableix 101 objectius estratègics —49 dels quals quantificats—, que garanteixen, a nivell operatiu, la concreció i la viabilitat del model 2026. Aquests objectius estratègics han estat consensuats pels diferents departaments de la Generalitat i amb un ampli ventall d’actors socials i econòmics, tot garantint el caràcter integrador de l’Estratègia amb la resta de plans i programes de la Generalitat de Catalunya.
+

Acord per recuperar terres de cultiu al PN Serra de Montsant

Acord per recuperar terres de cultiu abandonades al parc natural de la Serra de Montsant

El Departament d’Agricultura i els responsables del parc treballaran com a mediadors entre propietaris de terres i agricultors que les vulguin reactivar

Publicat al Diari de Tarragona- 02/06/2014.

http://www.diaridetarragona.com/comarques/24472/acord-per-recuperar-terres-de-cultiu-abandonades-al-parc-natural-de-la-serra-de-montsant

El Departament d’Agricultura i el parc natural de la serra de Montsant han signat un acord per recuperar terres de cultiu abandonades mediant amb els propietaris i els agricultors interessats. Es tracta del primer acord d’aquestes característiques al territori del parc, amb l’objectiu que es pugui estendre a més municipis de la zona per dinamitzar i promocionar l’activitat agrícola. Segons Agricultura, el manteniment del paisatge rural té objectius no només estètics, sinó ecològics, econòmics, socials, culturals i patrimonials, que encaixen amb la voluntat de reconèixer el paisatge del Priorat en Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El parc natural treballa en un “model de sostenibilitat” que permeti, no només transformar en més sostenible l’agricultura, sinó també recuperar-la i promocionar-la. En aquesta direcció, l’últim any s’han dut a terme diferents actuacions com la realització d’un projecte de caracterització de les zones agrícoles de Montsant, una jornada -“Eines per reactivar terres abandonades”- i el projecte pilot de recuperació de conreus, que ha culminat amb la signatura d’aquest primer acord.

La iniciativa aposta per la creació d’un model propi d’acords de col·laboració entre propietaris que tenen abandonades les terres, sigui perquè viuen fora o perquè són massa grans per treballar-les, i agricultors que vulguin recuperar-les i fer-se’n càrrec. Un acord a tres bandes en el qual cadascuna de les parts en treu beneficis: parc natural -diversificació i millora d’hàbitats, increment de la biodiversitat, reducció del risc d’incendis i dinamització econòmica del territori-, propietari -manteniment i millora del patrimoni- i agricultor -augment de la superfície productiva, valor afegit al producte i reconeixement social per la tasca de recuperació duta a terme-.

Després de la firma del primer acord de col·laboració, el Departament d’Agricultura, a través del mateix parc, té la intenció de seguir en aquesta direcció i aconseguir més propietaris i agricultors interessats en la recuperació de conreus abandonats que vulguin sumar-se al projecte, i així estendre’l a tots els municipis del Parc Natural.

Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines

Us presenten la Memòria del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, publicada a l’abril de 2009. El treball resulta un inventari i estudi per aprofundir en el territori de comarques gironines recercant aquells espais que per les seves condicions naturals i paisatgístiques remarquen la singularitat del territori i requereixen una major atenció.

Us animem a prestari més cura de la següent informació:

Pàg. 25, on s’expossen els criteris de protecció dels espais agraris d’interès.

Pàg. 26, on es llista la Xarxa d’Espais d’Interès Natural.

Pàg. 34, al llistat dels espais del catàleg, el num. 20 és la proposta de Parc Agrari de l’Alt Empordà, el num 32 és la proposta de Parc Agrari del Baix Empordà, i el num 153 çes al proposta de Parc Agrari de la Vall d’en Bas.

De la pàg. 53 a 55, tracta dels aspectes jurídics al voltant dels espais d’especial valor agrari

L’apartat 12.5 (La planificació ambiental i l’ordenació del territori. La conveniència d’impulsar una planificació territorial i sectorial atenent a criteris d’ordenació global referència a les mesures de finançament) resulta molt interessant doncs incideix en la necessitat d’impulsar la redacció i la provacó del Pla Territorial Sectorial Agrari (entre altres) com a instruments de planejament i ordenació del territori.

Diputació de Girona (Medi Ambient i Territori). Abril 2009. La Copa SCCL, Associació de Naturalistes de Girona).

Enllaços d’interès:

Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines

Cartes del Paisatge de Catalunya

La Carta del Paisatge (regulada per la Llei 8/2005 i el decret 343/2006) és un instrument voluntari de concertació entre agents d’un territori orientat a promoure la millora del paisatge i de la qualitat de vida mitjançant l’establiment d’objectius, acords i estratègies de gestió. Aquestes han de tenir en compte el contingut i les directrius del Catàleg del Paisatge corresponent a l’àmbit de la pròpia carta. Les cartes del paisatge han de ser documents de referència a l’hora d’establir polítiques d’ordenació territorial per part de l’Administració.

Enllaços d’interès:

Web de l’Observatori del Paisatge: estat actual de les cartes del paisatge elaborades

Documents relacionats:

Carta del Paisatge, un instrument col·lectiu i voluntari de compromís a favor del paisatge

Parc Agrari, propostes de definició

La manca de legislació específica que reguli les actuacions de protecció i gestió dels espais agraris fa que la figura de Parc Agrari no tingui una definició jurídica, anàlogament a la que tenen els parcs natrurals. No obstant, el Consell de Protecció de la Natura, en la seva Memòria pel període 1990-1993 (pàg.45), entenia els Parcs Agraris com “aquella àrea en què l’Administració pública vol intervenir activament per preservar-la de la seva incorporació al procés urbà i aplicar mesures econòmiques, polítiques, social, tècniques, educatives i mediambientals per tal d’assegurar la seva continuitat d’ús procurant la incorporació i la millora tecnològica de les explotacions agrícoles“.

Del document de conclusions del Seminari sobre la Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya en podem extreure una altra proposta. L’article 11 exposa que “un parc agrari o espai agrari de gestió especial ha de tenir específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari per tal de desenvolupar-hi tot el seu potencial producitu agrari, econòmic en general, social, cultural i ambiental. Aquesta mena d’àmbits de gestió agrària s’entenen amplis i coherents, preferentment amb visió supramunicipal“.

D’altra banda, els objectius exposats en el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (art.2), també serveixen com a base per la reflexió del què ésun Parc Agrari: “assolir la preservació i millora d’un espai agrari, integrat pels recursos agrícoles i naturals de la vall Baixa del Llobregat, com un element equilibrador del territori metropolità, que s’ha de caracteritzar per una ordenació i gestió orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat en aquest espai, configurant un paisatge agrari característic i de qualitat que doni identitat a aquest territori“.

Parcs Agraris de Catalunya

La zona del Baix Llobregat fou la primera de Catalunya en acollir la figura d’un Parc Agrari que actués com a dinamitzador de l’activitat agrària i que promogués les normatives necessàries per a la protecció dels sòls agraris. Seguint aquest model d’intervenció, d’altres zones de Catalunya han promogut el desenvolupament d’organismes de gestió dels espais agraris (com el cas de Sabadell).

Paral·lelament des de la societat civil i des del propi sector agrari s’han fet nombroses propostes de protecció i gestió d’espais agraris determinats, la major d’ells ubicats en l’àmbit periurbà de Barcelona. A continuació us citem les propostes que han tingut més ressò i a l’entorn de les quals el debat continua viu:

Parcs Agraris en funcionament:

Parc Agrari del Baix Llobregat

Parc Agrari de Sabadell.

Parcs agraris en fase de formulació:

Parc Agrari del Baxi Ter.

Parcs Agraris en fase de proposta:

Espai Agrari de les Cinc-Sènies de Mataró

Parc Agrícola del Vallès

Parc Agrari discontinu del Maresme

Parc Agrari d’Alella