Categories

I Congrès del món de la masia (ICEA, 11-13/03)

I Congrès del món de la masia: passat, present i futur del territori català

11, 12 i 13 de març de 2015, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Organitzat per la secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris. http://congres-masia-territori.espais.iec.cat

——————

La Secció d’Història Rural de la ICEA-IEC, te com a lema des de la seva fundació: Ser un punt de trobada de diferents disciplines i mirades dels temes relacionats amb el mon rural. Igualment, el marc de treball i recerca és: Estudi de l’evolució del paisatge a Catalunya , entenent que el paisatge és el contenidor tant de les activitats de les persones que habiten el món rural, com del patrimoni que generen i modifiquen. Aquests dos conceptes emmarquen totes les activitats que s’organitzen des d’aquesta secció i el Ier. Congrés dedicat a la masia i el territori on s’ubica.

En aquest moment Catalunya està en una fase de canvis profunds que varen arrencar de temps enrere. Canvis que afecten profundament el territori i el mon rural en particular. Ens estem adaptant a un nou model productiu on les noves tecnologies hi tenen un paper rellevant; una nova forma d’entendre la vitalitat del territori abocada a equilibrar l’abandonament de població en algunes zones amb propostes alternatives com ara el turisme rural, la producció i consum de productes de proximitat i també la rehabilitació tant de masos com d’edificis singulars. Un debat sobre tots aquests temes interdisciplinari és necessari no solament des del punt de vista acadèmic o polític, sinó que la mateixa societat l’està demandant tal com es pot apreciar amb la quantitat de jornades, llibres i activitats que s’estan proposant ja fa temps, al llarg de tot l’any i en una geografia molt extensa. Aquest és doncs l’objectiu d’aquest congrés.

Entitat organitzadora:

Secció Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Coordinació:

Assumpta Serra, doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya. Coordinadora de la secció Història Rural de la ICEA- IEC

Els organitzadors d’aquest congrés —entitats, universitats i Administració— ens hem preguntat si era escaient convocar un congrés sobre la masia o el mas, en el seu conjunt. Però, aquest tema té un gran interès entre la població catalana, tenint en compte els actes que s’han celebrat els últims anys, per les temàtiques que afecten aquest món. Aquests actes tenen en comú la valoració d’un món que fins fa poc era un puntal de la nostra societat, quan una part molt important de la població vivia al mas o hi tenia una relació directa. Emperò, en aquests cinquanta anys hi ha hagut molts canvis. Per tant, aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn, per a comprendre’l i, tenint en compte la seva història, per a impulsar el futur que en molts casos ja s’ha encetat.

"Domus " de Todonya ( ss. XI-XIII) castell de Voltregà, Osona.

“Domus ” de Todonya ( ss. XI-XIII) castell de Voltregà, Osona.

Aquest interès de la societat ens incita a invitar-vos a la  participació, tant a partir de les comunicacions o com a patrocinadors, segons les vostres possibilitats. S’estan confeccionat uns dossiers informatius on es concretaran els diferents nivells de participació, i tan aviat estiguin enllestits es difondran a través de la xarxa i a través de l’espai web del congrés

Blocs temàtics del congrés

Es demanen comunicacions que plantegin debats sobre la situació actual i futura dels temes de qualsevol dels quatre blocs temàtics següents:

Bloc 1: La masia com a edificació

L’estudi de l’edifici de la masia no només és interessant pel seu propi coneixement sinó també és necessari pels canvis que està experimentant. Donada la situació actual del mon agrari català, es pot considerar que el seu edifici mes emblemàtic esta perdent la seva funcionalitat. Els espais necessaris per al treball s’ instal·len en edificis annexes. La vivenda, ha deixat de ser considerada en la seva forma integral. Despoblació del camp, a causa  del canvi de l’ agricultura. Com a alternativa te gran èxit el “turisme rural”, “colònies” escolars o per a famílies en díes festius o vacacionals. En aquests casos, l’edifici de la masia pot experimentar grans canvis. Uns perquè la mateixa administració els imposa Finalment queden aquells mansos que son segones residencies per part de persones que viuen y treballen en el nucli o ciutats. Així doncs la masia es troba en un procés de transformació o abandonament. Per aquesta raó s’aplaudeixen les iniciatives que permeten mantenir-la, tot i que es transformi per a adaptar-la a les noves funcions.

 1.1  Estudi de l’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas\masia:

Considerant que la masia és producte d’una evolució que parteix del s. XI y es va adaptant a les necessitats i capacitats de cada moment, forma part de la identitat del territori agrari català: Cada espai tradicional representa una arquitectura específica que reflexa la funció per la que es va crear. La rehabilitació ben estudiada pot donar una altra vida a un espai sense fer-li perdre la seva identitat. ( Entrevista a Mustapha Houcine en Rehabidem, n. 6, abril 2006, p.3). Reconeixent petites diferències segons la zona geogràfica, la masia presenta una gran uniformitat en el conjunt territorial, fruit d’una mateixa cultura que s’ha construït al llarg dels segles. Igualment, tot edifici és un testimoni històric i les seves modificacions i ampliacions responen sempre a les necessitats i possibilitats tecnològiques del moment. Per aquesta raó és necessari conèixer la seva historia per a comprendre el significat dels seus espais i saber mantenir aquells que son inherents al edifici.

Aquest bloc inclou comunicacions que tractin de la relació del binomi paisatge-masia i de la influència que ha tingut en els diferents moments històrics. L’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas/masia: arqueologia del mas, inventaris i espais interiors de la masia. Les tipologies i característiques constructives de cada etapa i la seva evolució. La forma constructiva i els paral•lelismes amb els estils arquitectònics de cada etapa.

1.2 Rehabilitació, una aposta de futur.

La masia s’integra en el paisatge i, alhora, n’és una part formadora que ha evolucionat en el transcurs dels segles. Actualment s’està estudiant aquesta relació. Paral•lelament, s’ha començat a regular normativament la gestió de la masia, definir amb quins materials s’hi ha d’intervenir, limitar alguns modes d’utilització amb la finalitat d’acotar-ne el creixement i de garantir-ne la pervivència. L’administració i els propietaris tenen molt a dir en el com.

En aquest apartat es vol donar a conèixer l’arquitectura actual de la masia. Les tendències, les tècniques i els materials de rehabilitació. Les construccions rurals i el paisatge. L’estat de conservació global, que inclou l’anàlisi de la seva conservació  i dels materials actuals. La preservació per mitjà dels diferents instruments legals o exposant les diverses línies d’intervenció possibles, entre d’altres.

Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia

      2.1 La política agrària i l’evolució de les explotacions agràries catalanes: del mas a les empreses

En els últims cinquanta anys, l’agricultura catalana ha experimentats canvis molt importants que han afectat profundament el model productiu basat en masies o masos. La política agrària i la intervenció de l’Administració han influït, i estan influint, en aquests canvis.

En aquest grup es presentaran comunicacions orientades a analitzar l’impacte de les polítiques en el model productiu de les explotacions agràries catalanes i a estudiar com s’han ajustat els masos en aquest procés i com es preveu el futur.

   2.2 Del mas familiar al mas empresa.

Les polítiques agràries orientades a la competitivitat han afavorit explotacions més grans i més professionalitzades orientades al mercat. Per tant, els masos familiars han perdut el paper protagonista de la producció agrària. Les explotacions agràries catalanes actuals són, majoritàriament, empreses familiars, però amb formes organitzatives, jurídiques i econòmiques molt allunyades del prototip de la masia tradicional.

Demanem comunicacions que reflexionin sobre exemples i models de producció amb dades econòmiques. La transformació i l’ajust dels masos tradicionals. La concentració parcel·lària per a aprofitar les economies d’escala. El cooperativisme. Les grans empreses. Les comparacions de producció i competitivitat entre empresa i mas. El futur d’aquests models.

2.2  Impacte de les noves tecnologies i recerques: TIC, recerques en millores de conreus i ramaderia:

Tant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com els resultats de la recerca en biotecnologia permeten disposar dels mitjans necessaris per a poder-se incorporar en les noves economies globalitzades i molt competitives. La tecnologia permet disposar d’informació tant del control de costos com de la qualitat i, per tant, és primordial per a esdevenir competitius. La recerca aporta modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari i alimentari.

 Les comunicacions tractaran sobre l’impacte de les noves tecnologies com a especialització de les explotacions. La nova maquinària. Els resultats concrets i comparatius de les millores productives gràcies a les noves tecnologies i recerca en conreus i ramaderia. Els regadius, l’agricultura integrada… Els treballs actuals de personal especialitzat, com l’IRTA les universitats, el CSIC..

2.4 Alternatives:

 Actualment, hi ha un replantejament de certes explotacions que busquen una nova modalitat sostenible ambientalment, propera al consumidor final i on feina i oci comparteixin espais. Aquestes alternatives comporten la recuperació de conreus antics, la diversificació, els conreus ecològics i un nou equilibri agricultura-ramaderia. Aquesta producció, encara minoritària, s’acompanya d’una alimentació i una  forma de vida determinades.

2.4.1        Masia i producció de proximitat i ecològica:

Es demanen comunicacions que tractin de producció agroalimentària artesana. El moviment slow food (ecogastronomia) i la recuperació de productes i llavors antigues. La recuperació i preservació de races ramaderes autòctones; la producció ecològica; les escoles de pastors. L’explotació forestal i dels productes secundaris del bosc (bolets, fruits).

2.4.2        Masia i turisme rural:

Es demanen comunicacions que tractin de l’ús de la masia per a diferents equipaments turístics (residència o casa de pagès, allotjament rural independent, hotel, alberg, casa de colònies). La legislació sobre turisme rural i com afecta la masia (Decret 159/2012, d’establiments turístics). La revalorització de la masia com a patrimoni cultural.

 Bloc 3: Masia i evolució territorial

A escala territorial, cada comarca catalana, o fins i tot subcomarca, presenta una realitat diferent. Mentre que al Montseny la major part dels masos que tenien com a base econòmica la producció de carbó han desaparegut a causa de les noves energies, a la part de Lleida es mantenen gràcies a la ramaderia intensiva, i al Pirineu i al Prepirineu el turisme rural està contribuint a la viabilitat d’aquest tipus de turisme recuperant moltes masoveries abandonades.

    3.1 Masia/demografia/entorn

Les masies han estat històricament un símbol d’autosuficiència i sostenibilitat en el medi rural. La sostenibilitat, que permet retenir i augmentar la població, es fonamenta a reduir l’impacte sobre el medi ambient i la despesa d’energia o aigua i a augmentar la qualitat de vida, sobretot on encara no arriben els serveis bàsics.

 Es demanen comunicacions sobre el nivell de despoblament de les àrees rurals. La fixació de població. La relació entre poblament de caràcter dispers i comunicacions i serveis. El control ambiental (erosió, incendis, agrobiodiversitat, etc.). L’evolució de la masia i la comarca: el cas del Solsonès, «la comarca de les mil masies». La governança municipal i el model de vida rural. Les masies i cases rurals: segona residència, empadronament en el mateix municipi (increment de població estadística enfront d’una realitat de pèrdua); els conflictes o la fractura de la cohesió del municipi.

       3.2 Polítiques de desenvolupament rural

Els profunds canvis que ha sofert l’agricultura en els darrers anys està afectant el mas tradicional. Ara, difícilment un mas és suficient per si sol per a mantenir l’economia d’una família, ja que no disposa de suficients terres i no permet alimentar el bestiar necessari. Aquest fet ha propiciat l’aparició de nous usos que no sempre mantenen la concepció tradicional, basada en el lligam entre la masia i l’activitat agrícola i ramadera.

Es demanen comunicacions amb continguts per a conèixer l’evolució de les polítiques de desenvolupament rural i el funcionament de la unitat d’explotació de la masia: plans comarcals de muntanya. La reconversió dels espais rurals per a usos urbans. La terciarització dels usos de la masia. La Llei d’urbanisme i reglament. Les condicions d’edificació en SNU Els serveis bàsics (programes d’electrificació rural), etc. Els plans especials de catàlegs de masies, cases rurals, etc.: els potencials i límits d’aquests catàlegs com modernització imatges més o menys rígides del passat, etc.

Bloc 4: Masia i organització social

La institució de la masia ha sofert, al llarg de les darreres dècades, profundes transformacions que n’han canviat l’evolució a escala social, econòmica, cultural i territorial. En aquest apartat pretenem abordar les formes d’organització social i cultural que al llarg del temps ha anat prenent el món de la masia i la relació entre masia i cultura, i valorar les seves funcions actuals en el marc dels nous usos i representacions culturals que prenen actualment els espais i els paisatges rurals.

Demanem comunicacions sobre l’evolució de l’organització social a la masia: producció i relacions familiars, relacions de treball i de gènere, etc. Els vincles històrics entre la masia, el patrimoni i la identitat familiar i individual. Les figures de transmissió de la propietat i el patrimoni: de l’hereu a l’actualitat. Els contractes i les figures d’explotació i treball de la masia: masoveria, parceria, emfiteusi, etc. Les noves formes de masoveria, avui. El pairalisme com a sistema ideològic i sociojurídic. Les migracions vers les zones rurals i la recuperació de masies. La masia, bressol de mites i tradicions catalanes. Les manifestacions de cultura popular en relació amb la masia: festa, llegendes, rondalles, etc. El moviment excursionista i la masia. El paisatge i la masia. La representació de la masia en la producció cultural: literatura, pintura, etc.

 Dates significatives:

  •  Entre 30 de maig i 5 de setembre de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Entre 10 i 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener      del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius

 Instruccions generals

Resums:

  • Han d’especificar el nom de l’autor o autors i el títol. Cada autor pot presentar com a màxim una comunicació. L’extensió màxima és de 200 paraules, i s’hi ha d’explicar amb claredat el contingut de la comunicació.
  • També es poden presentar pòsters.
  • Han d’indicar a quin bloc del congrés es presenten.
  • S’han d’enviar per correu electrònic a l’adreça congresmasia.icea@iec.cat.

Comunicacions i pòster:

  • Han de tenir un màxim de 15 pàgines, amb bibliografia (la utilitzada en la comunicació), notes, fotografies i plànols inclosos.
    • Trobareu la plantilla dels pòsters al web del congrés.
    • Trobareu les normes de publicació al web del congrés.
    • Tant les comunicacions com els pòsters es penjaran al web. El Comitè Científic en farà una selecció, perquè els autors els puguin exposar en el congrés.

Inscripcions:

Properament us donarem la informació necessària, que també es penjarà al web.

Hi ha diferents tarifes: 50 € la general, i 30 € per a estudiants i socis de les entitats col·laboradores.

En properes circulars us informarem dels equips organitzadors i de les persones encarregades de cada bloc.

Totes les novetats les trobareu a la pàgina web www.Congres-masia-territori.espais.iec.cat