Categories

Inclusió d’Agroterritori a la Comunitat RIS3CAT INNOÀPAT – IRTA

La Fundació Agroterritori va assistir a la primera Assemblea General de la comunitat RIS3CAT INNOÀPAT celebrada el dimecres 25 de gener de 2017 a Torre Marimon.

En aquest acte es va expressar el desig de pertànyer a la comunitat, i es va aprovar la inclusió d’Agroterritori com a membre col·laborador.

Aquesta es presenta como una oportunitat per participar de manera directa en els projectes que s’hi porten a terme i en les dinàmiques i les aliances que, ben segur, s’hi desplegaran a curt i a mig termini.

L’objectiu d’Agroterritori és articular propostes d’encaix entre la recerca i la pagesia i, estem convençuts que INNOÀPAT conforma un marc adequat per vertebrar propostes, per sumar debat i reflexió i per establir les sinergies clau pel sector agroalimentari català.

Agroterritori i FMR tiren endavant la segona etapa del GTEA

Agroterritori i la Fundació del Món Rural tiren endavant una segona etapa iniciada amb la constitució del Grup de Treball sobre Espais Agraris.

Ara, es pretén assolir un segon esglaó d’anàlisi i aprofundir en la tasca iniciada pel GTEA posant l’accent en els indicadors plantejats en el primer document de treball i avançar en la valoració dels espais agraris de Catalunya. http://www.agroterritori.org/web2/wp-admin/post.php?post=3186&action=edit

L’objectiu és analitzar i interpretar aquests indicadors per tal d’elaborar un protocol metodològic d’especificacions tècniques pels espais agraris de Catalunya.

Tastar el territori – Campllong 26/11

Voleu conèixer i tastar productes làctics artesans? i ecològics?

Veniu a Campllong el dissabte 26 de novembre per visitar i gaudir del periurbà lleter de Girona.

26nov_campllong_tastar_el_territori

PROGRAMA

09:30h  Punt de trobada: Ajuntament de Campllong

10:00h  Visita Granja la Selvatana, llet i productes làctics ecològics

12:00h  Visita Granja El Provençal, llet i làctics artesanats

14:00h  Visita Lletera Campllong, cooperativa lletera des de  1995

Podeu gaudir també del dinar-tertúlia amb tastos de productes al Restaurant Local Social de Campllong (19€)

Jornada tècnica PECT Ebrebiosfera – Tortosa, 30/11 (Agroterritori i COPATE)

Us esperem el dimecres 30 de novembre a partir de les 10h a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV (Universitat Rovira i Virgili, Avinguda Remolins, 13-15. 43500 TORTOSA).

La jornada es centra en la presentació de l’operació “Plataforma per l’impuls del Sistema Agroalimentari Innovador” que la Fundació Agroterritori portarà a terme en el marc del PECT EbreBiosfera.

Està concebuda com a punt de trobada i de reflexió entorn a la prospectiva agroalimentària de la Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre. L’objectiu de dinamització d’aliances entre els diferents agents implicats en el sector agrari, el territori i la innovació.

En l’operació, Agroterritori formula una nova metodologia per abordar el sector agroalimentari des d’una perspectiva integradora (i innovadora) atenent a 4 vectors de treball: aliment, salut, societat i territori. L’objectiu de l’operació és desenvolupar projectes demostratius en el territori que vertebrin sinèrgies en l’economia, la societat i el medi ambient per tal d’optimitzar les oportunitats de rendibilitat econòmica i d’estratègia territorial des de la sostenibilitat i la qualitat ambiental.

tortosa_biosfera_301116_160696

A vol de terra – Gustavo Duch (ARA Opinió 23/10/16)

ARA Opinió

A vol de terra

GUSTAVO DUCH       

Entre el març del 1956 i el setembre del 1957, sis avions Beechcraft RC-45 van sobrevolar tot el territori de l’estat espanyol, les Canàries i les possessions espanyoles al nord d’Àfrica. Anaven equipats amb càmeres fotogràfiques Fairch Fairchild T-11 de gran format i lents Metrogon de 6 polzades i uns negatius de 70 mm. Un equip de gran qualitat per a la fotografia aèria. Els avions, que sortien de Getafe, León o Barcelona, eren part de l’anomenat Proyecto Español, portat a terme pel servei cartogràfic de l’exèrcit dels EUA amb finalitats militars que, com ja havien fet a Itàlia, formava part de l’estratègia dels Estats Units contra el comunisme. Aquests 60.000 fotogrames presos a uns 5.000 metres d’altitud han estat poc coneguts fins al 2011, quan van ser digitalitzats, i són la base ortofotogràfica de moltes anàlisis. Com l’estudi que Annalisa Giocoli està fent, en el marc del postgrau en dinamització local agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, per valorar una mesura que des de fa anys ens estem plantejant. ¿Ciutats com Barcelona poden abastir-se amb agricultura de proximitat?

L’estudi de Giocoli, en fase de perfeccionament, el que fa és comparar en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) les dades dels mapes de cobertes del sòl del 1956 i del 2009, el més actual disponible, elaborats pel CREAF d’acord amb les dades ortofotogràfiques. I comença amb unes dades significatives: mentre que l’any 1956 unes 24.700 hectàrees de tota la superfície de l’AMB eren conreus, en l’actualitat la xifra ha caigut a unes 5.700 ha, cosa que encaixa perfectament amb l’increment de sòl urbà, que en aquest mig segle ha passat d’un 15% del total de la superfície a un 48%. Però, ja està? ¿La conclusió final és que el que era horta, oliveres o vinyes ara són polígons industrials, equipaments, infraestructures o habitatges?

No. Jugant amb les fotografies, Giocoli resta a les antigues 24.700 hectàrees dedicades a l’agricultura el que actualment està urbanitzat, i arriba a la conclusió que encara quedarien disponibles unes 11.300 hectàrees. I si d’aquestes, com hem vist abans, 5.700 estan més o menys en producció, la conclusió és molt potent. A l’AMB tenim un potencial de 5.600 hectàrees de terres per posar a produir aliments que ara són boscos o terres agràries abandonades.

¿I 5.600 hectàrees és molt o és poc? Certament, quan ens adonem que actualment a les persones que vivim a l’AMB ens corresponen uns minsos 20 m de superfície agrària, visibilitzem amb molta claredat que la nostra alimentació està totalment lligada a la distància i que doblar aquesta quantitat sempre serà benvingut. Però, com fa l’estudi d’Annalisa Giocoli, també podem fer una segona comparació que ens porta a concloure que afegint aquestes noves hectàrees de terres no només tindríem la importantíssima possibilitat d’assegurar nous llocs de treball directes i indirectes d’una economia relocalitzada, sinó que equivaldria a la possibilitat de garantir aproximadament la meitat de totes les necessitats de fruita i hortalisses de la meitat de la població metropolitana, d’acord amb les estimacions realitzades per Josep Montasell i Sònia Callau l’any 2015. O bé, una altra expressió seria dir que si recuperéssim i dediquéssim aquestes 5.600 noves hectàrees a produir fruita i verdura, podríem abastir la totalitat del que actualment es ven en els 38 mercats municipals de Barcelona més totes les necessitats de fruita i hortalisses dels centres educatius més tot el que gestionen les 84 cooperatives de consum responsable existents actualment a la ciutat. I encara quedarien aliments frescos produïts localment i que podrien abastir altres espais de venda directa al consumidor, llargament reivindicats pels moviments que defensem la sobirania alimentària, com ara l’ampliació del nombre de mercats de pagès (actualment només en tenim 13 en tota l’AMB) als carrers i places dels nostres barris.

És evident que aquestes xifres són genèriques i que cal afinar molt més, però són dades que haurien de funcionar tant per interpel·lar-nos com per posar-nos en acció. De fet, en aquests mesos s’hauria d’aprovar al Parlament de Catalunya la llei del sòl d’ús agrari, una eina que cal actualitzar però que, al meu entendre, ja parteix amb una important mancança. El desenvolupament d’aquest projecte està enfocat a ordenar i gestionar el sòl d’ús agrari de Catalunya, establir el seu règim jurídic i regular la intervenció pública en determinats supòsits. Però els mecanismes pensats per a la recuperació de finques agrícoles subexplotades són un procés molt complex que molt probablement conduirà a una no acció en la recuperació de terres abandonades. En canvi, el que caldria en aquests casos és una acció pública immediata que expropiés l’ús d’aquestes terres i el cedís a aquelles persones que vulguin dedicar-se a una feina tan necessària com poc valorada: cuidar-les per tenir cura de tots nosaltres.

Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sènies – El Punt Avui, 17/10/2016

El Punt Avui+     ECONOMIA    Mataró 17/10/2016

Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sénies

L’Ajuntament posa a concurs la concessió per a ús agrícola de les finques municipals que manté en aquest espai protegit

La proposta prioritzarà les ofertes amb una producció ecològica i de consum de proximitat

 Lluís Martínez Mataró

 La concessió és per set anys, prorrogables a cinc més

Mataró vol potenciar l’ús agrícola de les Cinc Sénies i que aquesta gran extensió de conreus situada entre la capital del Maresme i Sant Andreu de Llavaneres continuï fent de rebost de la ciutat. Una de les amenaces que plana sobre aquest espai protegit de fins a 541 hectàrees són els camps abandonats. L’Ajuntament ha volgut donar exemple subhastant, a través d’un concurs públic, la concessió de les finques municipals que té en el sector i que actualment fan un total de més de 13.000 metres quadrats.

La regidora d’Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que es vol reivindicar el sòl no urbanitzable de la ciutat però també incentivar iniciatives empresarials noves perquè l’activitat agrària no desaparegui a les Cinc Sénies. “La voluntat és que aquestes parcel·les que actualment estan ermes s’incorporin com a superfície conreada i que algú les exploti de manera privativa”, hi va afegir Calpe, que reconeix que totes provenen de cessions obligatòries derivades del desenvolupament urbanístic de diversos àmbits propers, com el Golf de Llavaneres.

Els terrenys situats al torrent de Vallgiró, de 3.420 metres quadrats i situats al costat de la variant de l’N-II, són els primers que s’adjudicaran i el termini per presentar-hi ofertes continua obert. Calpe destaca que la finalitat de la concessió és millorar mediambientalment la finca a través d’una producció agrícola sostenible, preferentment ecològica i de consum de proximitat. De fet, aquests dos aspectes representen un 60% de la puntuació. El termini de la cessió és de set anys, prorrogables fins a cinc més, i el cànon mínim anual que cal que pagui el futur productor serà de 1.100 euros.

La següent de la llista serà una altra que és a tocar de la riera de Can Gener. L’Ajuntament de Mataró confia poder obrir el procés abans d’acabar aquest anys, i igual com la del torrent de Vallgiró, l’ús que se’n faci també serà agrari i durant el mateix termini de temps. La parcel·la, en aquest cas, és més gran i gairebé té 10.000 metres quadrats.

Les explotacions

Avui per avui les Cinc Sénies tenen un total de 42 explotacions consolidades, però la regidora d’Urbanisme admet que bona part d’aquests pagesos que hi treballen són gent gran i sense relleu generacional que vulgui continuar la feina. Aquest risc, sumat amb la creixent activitat aliena a l’ús agrícola i a la forta pressió urbanística que pren més o menys força de manera cíclica, fa que aquesta reserva sigui un espai fràgil. Per aquest motiu, l’Ajuntament defensa posar en marxa propostes que, com aquesta, serveixin per millorar la competitivitat de la zona i, si més no, mantenir-hi una producció de qualitat.

Per preservar aquest rebost, amb conreus a tocar de casa, els pagesos no es cansen de reclamar una gestió i una atenció més bones per al territori. Les peticions es relacionen amb el fet que cal blindar les Cinc Sénies i, per exemple, que l’Ajuntament tingui abans que ningú l’opció de compra de terres que ja no es treballen, o que es faci pagar un impost als propietaris que no utilitzin els camps per al cultiu per tal d’evitar, així, haver de tenir erms els grans espais.

LA FRASE

La voluntat és que les parcel·les que estan ermes s’incorporin com a superfície conreada. Núria Calpe,regidora d’urbanisme

LA XIFRA

42 explotacions consolidades són les que hi ha actualment a l’espai agrícola de les Cinc Sénies de Mataró.

Els fronts oberts de la zona agrària

El pla general d’ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 1996, va classificar les Cinc Sénies com a sòl no urbanitzable, destinat a usos agrícoles. L’espai també està protegit pel pla director urbanístic del sistema costaner. Malgrat tot, del que no ho està és del pas d’infraestructures com ara el fet de voler-hi construir la línia del futur tren orbital. La intenció de l’Ajuntament, després de negociar amb els pagesos, és demanar que la Generalitat modifiqui el traçat perquè no afecti els camps de conreu. Aquesta no és l’única demanda del col·lectiu, ja que també exigeixen que es protegeixin més cases. Formar part d’aquest catàleg permet que els propietaris hi puguin fer obres de rehabilitació per mantenir-les en bones condicions i, sobretot, que ampliïn els usos de les finques sense que perdin el caràcter agrari.

Simposi del sòl no urbanitzable – Olot, 14/10/16

El Punt Avui+      Urbanisme  Olot 17 octubre 2016     

Fan una nova lectura del paisatge dels sòls no urbanitzables

El Col·legi d’Arquitectes celebra a Olot la segona jornada del simposi que tracta sobre aquest tema

La recuperació d’estructures fabrils abandonades per a usos culturals i socials o la recuperació de masies per a activitats de turisme rural són només dos dels molts exemples de la nova mirada sobre el sòl no urbanitzable proposada en la segona de les jornades del simposi sobre aquesta qüestió que ha organitzat a Olot la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “Hi ha noves demandes socials i hi ha una necessitat de renovar la mirada sobre el sòl no urbanitzable, de posar la nostra visió sobre l’espai rústic en el marc de la complexa societat actual”, ha afirmat l’arquitecte membre de la comissió tècnica del simposi Xavier Canosa.

El simposi es va iniciar el 7 d’octubre passat a Figueres i es clou el 21 d’aquest mateix mes a Girona, on està convidat el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, a qui els organitzadors i participants volen fer aportació de les conclusions per contribuir a la nova llei de territori que s’està redactant.

Banc de terres de Galicia duplica el número de parcel·les

Agrodigital.com

El número de fincas incoporadas al Banco de Tierras de Galicia se duplicó desde la creación de esta entidad dependiente de la Consellería de Medio Rural, pasando de 6.772 en 2008 a las actuales 12.355. La superficie total de estos predios creció también en ese mismo período desde las 3.159 hectáreas hasta las 5.785 registradas la fecha de 1 de agosto de este año, 2016.

Accediu a tota la noticia a través de l’enllaç: http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=110301

Jornada tècnica agroramadera – Fira de la Llet, Vilobí (13/10)

Agroterritori participa en la Jornada tècnica agroramadera de la 5ena Fira de la Llet de Vilobí d’Onyar.

En aquesta ocasió, presentem la Guia de bones pràctiques energètiques en explotacions de vaca de llet, resultat del projecte d’estalvi i eficiència energètica en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i les Chambres d’Agricultures de l’Ariège i de la Lozère, objecte d’una subvenció de l’Euroregió Pririneus-Mediterrània (Projecte Euroregió d’eficiència energètica en explotacions de vaca de llet).