Categories

V jornadas de dinamización agroecológica – 12 ABR, Madrid (Universidad Autónoma de Madrid)

El próximo jueves 12 de abril de 2018…

Con esta edición hace ya cinco años que presentamos en la Universidad Autónoma de Madrid los principales resultados de las distintas experiencias de dinamización agroecológica que tienen lugar en los municipios de la Red TERRAE.

Un año más que nos convocamos para reflexionar, debatir y presentar en sociedad los trabajos de los distintos compañeros en territorios diferentes pero bajo la óptica de la agroecología aplicada. Sin duda será un buen momento para conocer las oportunidades económicas y de empleo que están surgiendo a escala local y de paso reivindicar este nuevo perfil profesional, el dinamizador agroecológico, como pieza clave para la concreción y consolidación de iniciativas. Estamos convocados y esperamos vernos por alli con un buen número de alcaldes, concejales, técnicos, profesionales, voluntarios y personas interesadas e implicadas en el trabajo desde las administraciones locales.

*

LUGAR: Sala de conferencias, Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Autónoma de Madrid

*

PROGRAMA

  • 9:00. Registro de participantes.
  • 9:20-9:40. Apertura institucional. Representantes de la Universidad Autónoma de Madrid, Departamento de Geografía de la UAM y Red TERRAE.
  • 9:40-10:00. “El necesario perfil del dinamizador agroecológico”. Manuel Redondo, responsable de comunicación y dinamización de Red TERRAE.
  • 10:00-10:30. “Recuperar el tiempo perdido: acceso a la tierra y recuperación del conocimiento agriculto”. Luis Jimenez Parro (Cenicientos, Madrid) y Maria Hernández Gil (DILAS en Carcaboso, Cáceres).
  • 10:30-11:00. “Alimentar a la tierra que nos alimenta”. Eva Ramírez, Paco García y Sergio Pineda (Almócita, Almería).
  • 11:00-11:20 Pausa café
  • 11:20- 12:30. “La doble perspectiva político técnica de la dinamización agroecológica”. Intervienen como DILAS: Charlotte Astier (Alcalá de Henares, Madrid); Carolina Sevilla y Ruth Sanz (Perales de Tajuña) y Valentín Lorenzo (El Berrueco, Madrid). Mesa redonda con: Alberto Egido (concejal de Alcalá de Henares), Yolanda Cuenca (alcaldesa de Perales de Tajuña) y Jaime Sanz (alcalde de El Berrueco). Modera: Franco LLobera, responsable de formación de Red TERRAE.
  • 12:30-12:40.  Presentación del libro “Arraigar las instituciones. Propuestas agroecológicas desde los movimientos sociales”. Daniel López, biólogo y doctor en agroecología.
  • 12:40-13:40. “Agroecología e innovación, más allá de la escala municipal”. Modera: Javier Hernández, secretario técnico de Red TERRAE.
    “Red de banco de recursos comunitarios” Jose María Araujo (Asistencia técnica Terrae en proyecto en Extremadura).  “Extremadura 2030 hacia emprendimiento verde” Juan Antonio Lucas (AUPEX, Extremadura). “Itínera terrae Escuela Itinerante de emprendimiento agroganadero con enfoque en dinamización rural e inclusión profesional”. Mila Martín (DILAS en Redueña y Antena regional Terrae en Madrid).
  • 13:40-14:00. Debate final y cierre de la jornada.

*

Inscripcions online a: https://www.tierrasagroecologicas.es/v-jornadas-de-dinamizacion-agroecologica-en-la-uam/

*

Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa – TV3 a la carta comarques

Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa

Setze municipis de l’entorn de Montserrat s’han posat d’acord per donar empenta a l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal creant el primer Parc Rural d’Europa. Es tracta d’una mesura de protecció del món rural que pretén recuperar-ne l’activitat econòmica. En 50 anys, Montserrat ha perdut el 60% de terreny agrícola.

<iframe src=»http://www.ccma.cat/video/embed/5757640″ allowfullscreen scrolling=»no» frameborder=»0″ width=»500px» height=»281px»></iframe>

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/es-crea-el-parc-rural-de-montserrat-el-primer-deuropa/video/5757640/

Llei de l’Horta de València (DOGV Num 8252, 12.03.2018)

El dia 12 de març de 2018 ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (Num. 8252) la LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’Horta de València.
«L’objecte de la llei és la preservació, la recuperació i la dinamització de l’Horta com a espai amb reconeguts valors agraris, ambientals, paisatgístics, arquitectònics, històrics, culturals i antropològics, que són determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de l’àrea metropolitana de València, promovent la rendibilitat i la viabilitat econòmiques de l’activitat agrària.
Per a aconseguir aquestes metes, s’estableix un marc regulador dels usos del sòl i de les mesures de gestió i finançament de l’activitatagrària que fomenten el manteniment de l’activitat productiva, la millora de les condicions de vida de les persones que es dediquen a l’agricultura i la preservació de l’Horta de València davant les pressions de naturalesa urbanística que amenacen la seua sostenibilitat.»

Congrès Pedra Seca – 34-24/03 Lleida (IEI, Diputació de Lleida i CESC)

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés creiem arribat el moment de crear un marc adequat i sòlid per a que  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per una banda, i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, per l’altra, ens ha fet reparar, primer, en la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades i, segon, la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.

Pensem que el congrés que proposem és la millor manera de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

L’objectiu no ha de ser un altre que el de generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació.

En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca.

Comité científic:

Josep Gallart Fernandez, arqueòleg. Associació cultural la Femosa.

Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.

Isidre Pinyol Cerro, llicenciat en geografia i història. Centre d’Estudis de les Garrigues.

Josep Maria Santesmases Palou, fotògraf i paisatgista. Centre d’Estudis Segarrencs.

Mateu Esquerda Ribes, estudiós de l’arquitectura rural i popular. Amics de l’Arquitectura popular.

Mario Urrea Marsal, impulsor d’estudis de recerca de la pedra seca i alcalde. Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.

Assumpció Vilaseca Viladrich, arquitecta, Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular

Joan Rovira Marsal, president del Centre d’Estudis Lliterans

Josep Maria Navàs Miralles, oficial de 1ª amb la construcció amb pedra seca, Centre d’Estudis de les Garrigues.

Laia Brualla Piulats, arquitecta tècnica.

Roger Costa Solé, Servei de Recerca i Protecció, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Montserrat Macià i Gou.

Comité organitzador:

Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Mercè López Ajamil, tècnica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Enllaç: http://www.pedrasecalleida.cat/ca

 

 

Es crea el Parc Rural del Montserrat – noticia a descobrir.cat

Es crea el Parc Rural del Montserrat

El projecte recupera i impulsa l’activitat agrària, ramadera i forestal al voltant de la muntanya

La Diputació de Barcelona i 16 municipis impulsen la creació del Parc Rural del Montserrat, un projecte que desenvolupa l’activitat agrària, ramadera i forestal en aquest territori.

Les principals línies d’actuació del Parc Rural són la recuperació de terrenys agrícoles —que han disminuït en un 60% en les darreres dècades—, la consolidació i augment de la producció agrària, l’elaboració de productes de qualitat, el foment de l’agricultura ecològica, la venda de productes sota la marca ‘Montserrat’ i la prevenció d’incendis forestals.

Més oportunitats per als agroramaders joves
La voluntat de recuperar l’activitat agrària respon a la necessitat de donar oportunitats a les noves generacions de poder viure de la terra en els seus municipis. “El Parc Rural és excepcional perquè no només és l’espai del parc natural, sinó que abraça un conjunt de territori molt més ampli, a través del qual es volen aconseguir sinergies i oportunitats per a petits emprenedors i nous llocs de treball en el sector agrari”, ha expressat Dionís Guiteras, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.

Pastures contra incendis
Altres objectius del nou Parc Rural del Montserrat són la consolidació dels boscos de pastura amb la doble finalitat d’incrementar la silvopastura amb ramats i prevenir incendis forestals, així com donar a conèixer i apropar a la ciutadania aquest entorn rural privilegiat dels voltants de la muntanya de Montserrat.

Productes artesanals autòctons
Aquest territori té com a conreu destacat l’olivera, que juntament amb la vinya, els fruiters, l’horta i el bosc configuren un paisatge típicament mediterrani on l’activitat ramadera esdevé una activitat econòmica i una eina per a la gestió silvopastoral. D’aquest territori també destaquen productes com la mel, el mató i el formatge, entre d’altres.

Reconnexió amb les urbs

El primer Parc Rural de Catalunya i Espanya és un espai configurat per un paisatge de mosaic on des de fa anys es desenvolupa una activitat agrícola, ramadera i forestal. Amb totes les accions que s’hi desenvoluparan s’impulsarà la seva personalitat rural i es reconnectarà amb l’àmbit urbà, que és tan proper.

Enllaç: http://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/02/es-crea-el-parc-rural-del-montserrat-4072.php

 

Pastura del ramat per la prevenció d’incendis

A Catalunya existeixen nombrosos exemples de projectes i iniciatives públic-privades de gestió del risc d’incendi a través del pasturatge de ramats, sobretot de cabra i ovella, però també de vaca o ruc.

El més recent al Garraf, al Mas Girona de Sitges: http://www.diaridevilanova.cat/noticia/7979/ramat/ovelles/cabres/pastura/masia/can/girona/netejar/sotabosc/disminuir/risc/incendis

En el marc del projecte LIFE Montserrat de la Diputació de Barcelona: http://lifemontserrat.eu/

En el Parc Natural de Collserola: http://www.parcnaturalcollserola.cat/news/tres-centenars-d-ovelles-i-20-cabres-reforcaran-el-dispositiu-de

Dades obertes georeferenciades del Departament d’Agricultura

Dades obertes georeferenciades al servei de la millora i modernització del sector agrari català

En aquesta línia, el Departament d’Agricultura posa a disposició de tothom una gran quantitat de dades per a impulsar la utilització de noves tecnologies i d’aplicacions al sector i l’anàlisi del Big Data

Mapa de cultius
La Declaració Única Agrària (DUN) és la declaració anual de l’explotació agrària que obligatòriament ha de presentar la persona titular que disposa de superfície productiva agrícola per a dur a terme determinats tràmits amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Aquesta declaració genera una gran quantitat de dades georeferenciades que el DARP posa a disposició de tothom amb l’objectiu de col·laborar en la millora i modernització del sector agrari català.
Actualment, dins del web del DARP es pot accedir a les eines i bases de dades següents, que poden ser del vostre interès:
 
1. Aplicació CROMOS
Des de l’any 2005, es permet l’accés de cada titular a les dades declarades de les explotacions agràries en format alfanumèric i gràfic.
Les dades es poden obtenir en múltiples formats segons els diferents nivells d’usuari i necessitats: en format PDF per campanya, en format alfanumèric tipus Excel i en formats gràfics: KMZ de Google Earth o SHP (Shapefile) per a poder treballar-les amb un programa SIG (Sistema d’Informació Geogràfica), veure-les sobre el terreny en 3D o poder carregar-les al mòbil o tauleta.
Val a dir que cal una clau d’accés, facilitada anualment a totes les persones declarants de la DUN, per a poder descarregar les dades.
 
2. Base de dades de cultius DUN (mapa de cultius)
El Departament d’Agricultura va iniciar l’any 2015 la publicació de la base de dades de cultius DUN a Catalunya. Es tracta d’un fitxer amb les dades declarades a la DUN georeferenciades, en el qual s’inclou el producte/conreu i el sistema d’explotació (secà/regadiu) per a cada municipi. Actualment, estan disponibles les campanyes 2015, 2016 i 2017.
Aquestes dades poden tenir diverses utilitats, com ara:
·         la identificació dels cultius en relació amb les parcel·les
  • impacte-valoració econòmica d’incendis, pedregades, plagues o noves infraestructures (si hom coneix l’àrea afectada hom pot conèixer quins cultius se situen en aquesta zona)
  • els possibles canvis de conreus per a la transformació en regadiu
  • evolució geogràfica de determinats productes
  • possible impacte dels conreus en determinades poblacions d’animals (aus, insectes, …)
  • estudis en relació amb l’efecte del canvi climàtic en l’agricultura.
3. Dades dels recintes SIGPAC
Des de l’any 2012, el DARP aposta per l’obertura de dades i per facilitar l’accés a les dades completes de l’ús de les parcel·les agràries del Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) per a la seva descàrrega des del portal de dades obertes de la Generalitat.
S’hi ofereix les dades, per comarca, de l’última campanya disponible (actualment 2017). Per a campanyes anteriors, cal fer una petició a través de la bústia del SIGPAC (sigpac.daam@gencat.cat).
 
4. Visor corporatiu del DARP (mapa de cultius)
A més, el DARP disposa d’un visor propi amb diferents funcionalitats que permet la consulta de les capes de cultius, SIGPAC, i altres capes segons les necessitats de l’usuari.
Amb la publicació de totes aquestes dades agràries, el Departament d’Agricultura reforça la seva voluntat d’impulsar la utilització de noves tecnologies i d’aplicacions al sector agrari i l’anàlisi del Big Data amb l’objectiu de millorar la gestió i sostenibilitat de les explotacions agràries catalanes. D’aquesta manera, compleix les obligacions i recomanacions de la normativa nacional i comunitària en l’àmbit de transparència i cessió de dades a la ciutadania.
Per a qualsevol dubte, consultes i propostes de millora, us podeu posar en contacte amb el DARP a través de les bústies: sigpac.daam@gencat.cat i dun.daam@gencat.cat
Més informació
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.

1 de febrer primer dia tramitació de la DUN 2018

Primer dia per a la tramitació de la Declaració Única Agrària 2018

Aquesta declaració inclou les dades de cada explotació agrària i permet sol·licitar diferents ajuts adreçats al sector

Més de 50.000 titulars d’explotacions agràries catalanes poden realitzar la Declaració Única Agrària (DUN) a partir d’avui, en el que serà la quarta campanya de declaració dins del període de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020.
La DUN és el principal canal de gestió administrativa del Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació (DARP) i permet a tots els agricultors i ramaders de Catalunya la sol·licitud dels ajuts directes i del Contracte Global d’Explotació (ajuts a la competitivitat i a la sostenibilitat) de la PAC, així com altres declaracions, comunicacions, modificacions de dades de registres oficials, fins a més de 50 tràmits.
El conjunt dels ajuts directes, així com els ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) gestionats en la DUN, es poden sol·licitar des de l’1 de febrer fins el 30 d’abril i representen una aportació de més de 365M€ anuals per al sector agroalimentari i forestal català, entre els fons propis i els procedents de la Unió Europea (UE).
Enguany la DUN incorpora la sol·licitud de l’ajut lligat al pla de reestructuració i reconversió de la vinya (2019-2023) i la sol·licitud de modificació del lliurament de collita de vinya per tal de simplificar administrativament la seva gestió.
Es manté la informació que es va iniciar la campanya passada en relació al Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes (PDGR), amb l’objectiu de donar transparència i agilitzar l’actualització d’aquestes dades.
I com cada any, per a facilitar l’elaboració i la tramitació de la DUN, el DARP ha establert convenis de col·laboració amb 78 entitats col·laboradores repartides arreu de totes les comarques catalanes. Aquestes entitats, conjuntament amb els grups de suport DUN del DARP, realitzen la formació i l’atenció als declarants per a aconseguir la millor qualitat de les declaracions.
Des del DARP i per al bon desenvolupament de la campanya es posa a disposició dels titulars de les explotacions agràries per a la DUN una sèrie d’eines, com són:
* CROMOS: informa dels canvis del Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i de les incidències de l’any anterior. També permet la descàrrega de les dades per a fer seguiment i una gestió més eficient de l’explotació.
* capa DUN: aquesta capa, pionera a tot l’Estat, permet evitar declaracions errònies per duplicitats de superfície a partir de la informació aportada per tots els declarants.
Podeu trobar més informació en la pàgina web del DARP http://agricultura.gencat.cat/dun

Manuals de gestió d’hàbitats

Ja és gratuïta la col·lecció ‘Manuals de gestió d’hàbitats’
La Llibreria de la Diputació de Barcelona ofereix la descàrrega gratuïta d’aquesta col·lecció, editada per la Diputació, en conveni amb l’Obra Social “la Caixa” i amb la participació del CREAF.
http://blog.creaf.cat/noticies/ja-es-gratuita-la-col%C2%B7leccio-manuals-de-gestio-dhabitats/?t=1&cn=ZmxleGlibGVfcmVjc18y&refsrc=email&iid=a8488e8fc9ef49a7bcd79d7d12aaf02b&uid=2598217064&nid=244+281088008

Innovació tecnològica i transformació dels sistemes alimentaris – www.agronoms. cat

Innovació amb finalitat: el paper de la innovació tecnològica en l’acceleració de la transformació dels sistemes alimentaris.
Consulteu: http://www.agronoms.cat/general/innovacio-finalitat-paper-innovacio-tecnologica-lacceleracio-transformacio-dels-sistemes-alimentaris/

Què passaria si poguéssim aprofitar el poder de la innovació tecnològica per ajudar a transformar els sistemes alimentaris mundials?

Per a l’any 2050, els sistemes alimentaris mundials hauran alimentar de forma sostenible i nutritiva a més de 9.000 milions de persones, alhora que s’oferiran oportunitats econòmiques tant en les comunitats rurals com urbanes. No obstant això, els nostres sistemes alimentaris no arriben a aquests objectius. Es necessita una transformació sistèmica a una velocitat i escala sense precedents. Al mateix temps, la Quarta Revolució Industrial està impulsant innovacions tecnològiques disruptives en molts sectors. Els sistemes agrícoles i alimentaris han trigat a beneficiar-se d’aquests desenvolupaments: el sector està molt endarrerit pel que fa a aprofitar el poder de la tecnologia i fer-la àmpliament accessible.

Aquest informe, desenvolupat pel Fòrum Econòmic Mundial en col·laboració amb McKinsey & Company, identifica les innovacions tecnològiques emergents que tenen el potencial d’impulsar un progrés ràpid en la sostenibilitat, inclusivitat, eficiència i impacte en la salut dels sistemes alimentaris per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Centrant-se en 12 aplicacions tecnològiques clau, estima els beneficis concrets que podrien oferir-se en termes d’ús reduït d’aigua, emissions de gasos d’efecte hivernacle i malbaratament d’aliments; augment de la productivitat i els ingressos dels agricultors; i reducció de l’obesitat i la desnutrició dels consumidors. Destaca els importants beneficis econòmics, ambientals i de salut que es podrien realitzar mitjançant l’àmplia adopció de determinades tecnologies i accions habilitadores. Reconeix que la tecnologia és només una d’un ampli ventall de solucions que cal aplicar conjuntament per transformar els sistemes alimentaris i que cal un enfocament de “lideratge de sistemes” per involucrar a tots els interessats cap a aquest objectiu compartit.

Llegeis l’informe:  WEF_Innovation_with_a_Purpose_VF-reduced

Font: World Economic Forum