Retalls informatius

SOER2015 – Agència Europea del Medi Ambien (EEA)

SOER 2015 — The European environment — state and outlook 2015

A comprehensive assessment of the European environment’s state, trends and prospects, in a global context.
The synthesis report informs future European environmental policy in general and its implementation between 2015 and 2020 in particular. It includes a reflection on the European environment in a global context, as well as chapters summarising the state of, trends in, and prospects for the environment in Europe.

—-
Synthesis report in several languages

Programa MED

El programa MED és un programa transnacional de cooperació territorial europea.

Continua la tradició dels programes europeus de cooperació (anomenats anteriorment Interreg). Es porta a terme dins de l’objectiu de “cooperació territorial europea” del període 2007-2013. Amb un pressupost de més de 250 Milions d’euros, el programa cobreix la costa i les regions mediterrànies de nou països de la UE. L’associació s’ampliarà amb la participació dels països mediterranis que són candidats o candidats potencials a la Unió Europea.

Les seves prioritats són:

1. Millorar la competitivitat de la zona d’una manera que garanteixi el creixement i l’ocupació per a les generacions futures (estratègia de Lisboa).

2.Promoure la cohesió territorial i la protecció del medi ambient, d’acord amb la lògica del desenvolupament sostenible (estratègia de Göteborg).

En cada Estat membre, una coordinació nacional representa el programa.

Web del MED Programme

Jornada programa INTERREG MED (UdG, Maig 2015)

A finals de maig, la Universitat de Girona organitzarà una jornada informativa donarà a conèixer el nou programa INTERREG MED 2014-2020, que finança activitats de cooperació transnacional d’R+D+i dirigides a promoure el creixement sostenible en l’àrea mediterrània. Hi participen un total de 57 regions de 10 estats membres de la Unió Europea i 3 estats IPA. La primera convocatòria està previstpa per al mes de juny 2015.

La jornada comptarà amb la presència d’una representant del programa i està oberta a tots els interessats, tant dels grups de recerca de la UdG, com d’entitats públiques i privades de la regió (Diputacions, ajuntaments, Parcs Naturals, etc.).

Si esteu interessats participar en la jornada informativa, contacteu amb la Secció de Programes Europeus (european.office@udg.edu).

————-

El programa té 3 eixos prioritaris:

  • Promoting Mediterranean innovation capacities to develop smart and sustainable growth.
  • Fostering low carbon strategies and energy efficiency in specific MED territories: cities, islandès and remotes areas.
  • Protecting and promoting Mediterranean natural and cultural resources.

Pressupost total del programa: 265Mio€.

Intensitat del finançament per entitats públiques: 85%.

Més informació (http://www.programmemed.eu/en/the-programme/programming-2014-2020/med-2014-2020.html).

Programa INTERREG IVC

En breu s’obrirà el programa INTERREG IVC:  http://www.interreg4c.eu/interregeurope/callforproposals/

El programa INTERREG IVC és part de l’objectiu de cooperació territorial europea. Es tracta d’un programa comunitari que ajuda a les regions d’Europa a treballar junts per compartir els seus coneixements i experiència. Llançat el 2007, el programa s’executarà fins 2013.

El programa proveeix fons per a totes les regions d’Europa més Suïssa i Noruega (autoritats públiques regionals i locals) per a l’intercanvi i la transferència de coneixements i bones pràctiques. Hi ha dues línies d’actuació objectiu:

  1. Innovació i economia del coneixement
  2. Medi ambient i prevenció de riscos

Aquestes prioritats reflecteixen l’estratègia de la Unió Europea per fomentar el creixement i l’ocupació en consonància amb l’Estratègia de Lisboa i Göteborg.

Aprovació del Projecte de Llei del sòl d’ús agrari

El Govern aprova el projecte de llei que permetrà preservar el sòl d’ús agrari i afavorir la producció agrària a Catalunya

La norma s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrícola i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, remarca que “som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, recorda al govern espanyol que “la nostra manera de veure les coses no és amb enquestes, sinó preguntant al poble de Catalunya”.

 —

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya com a element clau per garantir un servei essencial com és l’alimentació. La norma també pretén potenciar la fixació de la població al territori i prevenir l’embosquinament i el risc d’incendis. La iniciativa s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrària i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

La llei té com a finalitat establir la preservació, ordenació i gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, i determinar-ne el règim jurídic i la regulació dels supòsits i de les modalitats d’intervenció pública per assegurar que es pugui utilitzar de la manera més beneficiosa possible per part de la societat i la pagesia. Preveu 4 grans eixos d’actuació:

1. Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls.
2. Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives.
3. Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades.
4. Prevenir d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs. —

La pèrdua de sòl agrari a Catalunya
Des dels anys 80 Catalunya ha perdut una part “substancial” de superfície agrària, a conseqüència del boom urbanístic del país. Mentre el 1980 un 32,4% del territori català era agrari, el 2013 la xifra s’ha situat en el 26,3%. Per contra, ha augmentat la superfície forestal, que actualment representa el 64% de la superfície del país. “Som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”, ha destacat el conseller Pelegrí.
—- —

Declaració Única Agrària 2015

Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura de la Generalitat de Catalunya ha obert el periode per presentar la declaració única agrària.

La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de realitzar la persona titular de l’explotació agrària ubicada a Catalunya i que ha d’incloure la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva, d’acord amb el SIGPAC, incloses aquelles parcel·les per les quals no es sol·liciti cap ajut, així com les dades de ramaderia que formin part de l’explotació. Una mateixa superfície no podrà estar inclosa en diferents declaracions.

La DUN s’ha de presentar en suport informàtic amb signatura electrònica en el cas d’entitats jurídiques (entitats col·laboradores o persones jurídiques a títol individual), i en suport informàtic amb signatura electrònica o amb suport informàtic i en suport paper, en el cas de persones físiques. Les entitats col·laboradores poden presentar la declaració i sol·licitud d’ajuts de les persones titulars de l’explotació per via telemàtica sempre que acreditin l’autorització del titular mitjançant l’imprès normalitzat que facilita el DAAM. Aquest ha de romandre en guarda per l’entitat col·laboradora i a disposició de l’Administració en qualsevol moment que es requereixi i durant els quatre anys següents a la presentació de la DUN.

La DUN es pot presentar des de l’1 de març i fins al 31 de desembre de 2015. Per a les persones titulars d’explotacions agrícoles en l’àmbit de la producció primària agrícola que estan obligades a presentar la DUN d’acord amb el que estableix l’article 2.3, el termini és des de l’1 de març fins al 15 de maig de 2015.

Per als ajuts vinculats a la DUN i descrits a l’annex 1 d’aquesta Ordre, cal presentar la sol·licitud corresponent en el moment de fer la DUN.

DOGC: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6820/1407330.pdf

DUN 2015 – Nova versió 1.01

S’ha publicat una nova versió d’actualització automàtica 1.01 que soluciona diverses incidències de l’aplicació DUN2015. Aquesta versió no permetrà imprimir.

Us volem comunicar també que el SIGPAC estatal està realitzant canvis en el servei d’assignació de recintes que fan que temporalment no funcioni correctament aquest servei.

D’altra banda, us adjuntem el llistat de modificacions de productes del 2014 al 2015 tal i com vam comentar a la jornada de formació.

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Comunicat-5.-DUN-2015

DUN 2015 versió 1.01

 

Avaluació ambiental: Espanya 2015 (OCDE)

Última avaluació de l’OCDE sobre aspectes ambientals a Espanya: OECD Environmental Performance Reviews: Spain 2015. Enllaç

——

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE

Agrodigital de 3 de març de 2015 (http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=100959)

La última Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España concluye que, desde 2000, se ha reducido la intensidad de la economía en consumo de energía y carbono, ha descendido la contaminación industrial y se ha recortado la generación de residuos per cápita. Sin embargo, el informe advierte de que, a medida que la economía repunte, el crecimiento de la producción industrial podría ejercer nuevas presiones sobre el medio ambiente.

“España ha mejorado notablemente su desempeño ambiental desde el cambio de siglo,” afirmó el Secretario General de la OCDE, Ángel Gurría, en la presentación de dicha Evaluación en Madrid, junto a la Ministra española de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Isabel García Tejerina. “España ha de asegurarse ahora que su recuperación económica no revierta estos progresos. Hay margen para reforzar y a la vez simplificar las políticas medioambientales con objeto de lograr un crecimiento más sólido, incluyente y ecológicamente sostenible.”

España ha hecho importantes progresos en muchos aspectos en su desempeño medioambiental desde el año 2000. Sin embargo, dispone de margen para reforzar la aplicación de impuestos medioambientales y reducir los gravámenes sobre el trabajo con el fin de estimular el crecimiento económico, según el informe.

Partiendo de las medidas ya adoptadas, España también puede avanzar más en la simplificación y racionalización de la regulación ambiental, puesto que la complejidad de su normativa y la gestión descentralizada continúan imponiendo a las empresas una carga burocrática gravosa en materia ambiental, añade el informe.

Los ingresos por impuestos ambientales han caído en España a uno de los niveles más bajos de Europa, un 1,6% del PIB en 2012, mientras que la tributación del trabajo se ha incrementado. El informe apoya una reforma que amplíe y aumente los impuestos ambientales. Por ejemplo, un aumento de los impuestos sobre el diésel hasta el nivel correspondiente a la gasolina podría contribuir a proteger el medio ambiente, permitiendo asimismo una reducción de la tributación del trabajo.

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE.

Otras conclusiones de la Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España:

– La intensidad de la economía española en energía (la cantidad de energía primaria utilizada para generar una unidad del PIB) disminuyó un 15% en el período 2000-12 y un 5% adicional en 2013. El consumo energético general siguió el ciclo económico de “expansión y contracción”, aumentando rápidamente hasta 2007 para descender después. En 2012, el consumo energético fue un 1% menor que en 2000.

– España genera actualmente un 20% menos de CO2 por unidad de PIB que en 2000, debido al creciente porcentaje que representan las energías renovables en la producción de electricidad, por unas medidas de eficiencia energética más estrictas, así como por los efectos de la crisis. El suministro de energías renovables se ha disparado en un 147% desde 2000, representando un 14% del suministro de energía primaria en 2013. Ha habido una fuerte expansión de la energía eólica y solar desde 2005.

– Aproximadamente un 29% de la superficie de España y un 8,4% de sus aguas territoriales disfrutan de algún tipo de protección ambiental, lo cual supone uno de los niveles más altos entre los países de la OCDE. El país alberga también una rica biodiversidad. Sin embargo, el estado de conservación de aproximadamente un 40% de los hábitats y especies es relativamente desfavorable.

– Aunque el consumo de agua en España es uno de los más intensivos de entre los países de la OCDE – se extraen aproximadamente un 30% de los recursos renovables totales disponibles de agua dulce – el consumo de agua del sector industrial descendió un 60% en el período 2000-2010.

———–

Calendari provisional LIFE 2015

La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea ha publicat el calendari provisional de la convocatòria LIFE 2015 a: http://ec.europa.eu/environment/life/funding/life2015/index.htm

2015 Call for proposals for LIFE Grants under both sub-programmes (for Environment and for Climate Action) – provisional indicative timetables

Grant Type Phase Opening Date Closing Date
Traditional Projects 01 June 2015 15 September 2015
Preparatory Projects 01 June 2015 30 October 2015
Technical Assistance Projects 01 June 2015 Mid September 2015
Integrated Projects Concept Notes 01 June 2015 01 October 2015
Full Proposals Mid April 2016
NGO Framework Partnerships May 2015 July 2015

TES Aprova el Pla de gestió d’espais protegits 2015-20

El Govern aprova el Pla de gestió dels espais protegits 2015-2020, una eina de conservació i dinamització del territori

  • El Pla analitza la situació actual dels 10 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, la identificació dels reptes de futur, els objectius a assolir i les actuacions a desenvolupar des del punt de vista de la gestió.
  • Es produiran canvis organitzatius i de model de gestió dels parcs per aplicar una gestió multifuncional, més integrada al propi territori.
  • A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori i més de 300.000 habitants d’un centenar de municipis.
  • Els parcs reben cada any 3,7 milions de visitants i generen un impacte econòmic de gairebé 100 milions d’euros al territori
 ————-
El Govern ha aprovat el Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020. Es tracta d’un instrument de gestió que respon a dos grans reptes principals: en primer lloc, garantir la conservació i millora dels valors naturals dels espais de protecció especial, i, en segon lloc, millorar i compatibilitzar les activitats que s’hi desenvolupen (tradicionals i noves) per impulsar el seu paper com a font de creació de nova activitat socioeconòmica i de creixement en termes de qualitat.
El Pla té entre els seus objectius analitzar la situació actual dels 9 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, identificar els reptes de futur, i definir els objectius i les actuacions prioritaris des del punt de vista de la gestió.  El document alinearà tots els agents responsables per crear un marc de coordinació i col·laboració activa entre els actors principals: l’Administració, els ajuntaments, els propietaris, les empreses i la societat en general.
L’elaboració del Pla l’ha liderat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sota tres principis bàsics:
  1. Utilitzar la gestió multifuncional com a eina principal de conservació.
  1. Impulsar una gestió d’excel·lència que fomenti que els equips gestors sumin esforços a escala pluridisciplinària, combinant el treball d’equips propis de l’Administració o externs del món de la biodiversitat, l’agronomia i la gestió forestal, la cinegètica o la turística.
  1. Alinear els interessos del territori amb les necessitats de conservació i millora del medi natural.
7 eixos estratègics
El Pla fixa 7 eixos estratègics amb uns objectius a assolir fins a l’any 2020. Els objectius es desenvolupen en 50 línies d’actuació esquematitzades en fitxes que concreten unitats responsables, calendari, pressupost i indicadors per assegurar-ne el seguiment i compliment.
  • Primer eix. La conservació. Es crearà l’Observatori de conservació i seguiment de la biodiversitat i es redefinirà i potenciarà el Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiu de millorar la seva vinculació amb el Departament d’Agricultura. Es tracta de sistematitzar i millorar la relació com a òrgan consultiu i donar-li el suport logístic perquè pugui millorar el seu funcionament.
  • Segon eix. Busca aconseguir un model de gestió més àgil i eficaç. El model aposta per optimitzar els equips de gestió i aposta per les fórmules de gestió consorciades i el treball en xarxa. D’aquesta manera, es dota els equips de gestió de més autonomia i es millora la coordinació amb la creació del Consell de Parcs de Catalunya.
  • Tercer eix. El Pla aposta per valoritzar l’activitat agrària i ramadera sostenibles com a element clau en la conservació del territori protegit, en línia amb la nova PAC (greening). Pretén fomentar el paper dels parcs naturals com a camps experimentals per conservar la biodiversitat cultivada i potenciar les sinergies a través del reconeixement i la promoció dels productes agroalimentaris i ramaders que s’hi produeixen.
  • Quart eix. La valorització social dels Parcs naturals i espais d’especial protecció. El model de gestió que impulsa el Govern demostra que es poden compatibilitzar perfectament les activitats per posar en valor el coneixement dels espais protegits amb la conservació dels seus valors. La conservació ha esdevingut una clara oportunitat per desenvolupar molts serveis que contribueixen a dinamitzar econòmicament la seva àrea d’influència.
  • Cinquè eix. Treball coordinat dels parcs naturals dins d’un programa marc que inclou actuacions per afavorir la divulgació dels valors i la consolidació de l’oferta pedagògica, plans de millora de l’accessibilitat, elaboració del mapa d’equipaments, plans de senyalització, utilització de les TIC, i potenciació dels centres de documentació vinculats a la xarxa Recida.
  • Sisè eix. Es configura a partir del reforç de la participació dels parcs als afers d’interès local, el suport a activitats de propietaris i empreses locals i l’impuls de l’oferta pedagògica. També en la innovació i la transferència de coneixement, el desenvolupament d’actuacions emblemàtiques, la comunicació i l’avaluació dels beneficis socials i econòmics que comporten.
  • Setè eix. Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels parcs. En el context econòmic actual, l’Administració, d’acord amb les responsabilitats i competències derivades de les lleis haurà de vetllar prioritàriament per la protecció dels espais.
 –
Impacte de més de 100 milions d’euros anuals
 A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori amb el major valor natural i grau de protecció. Engloben una població de 318.470 habitants de 96 municipis i reben més de 3,7 milions de visitants, amb una despesa mitjana d’entre 20 i 50 euros per persona i dia. Això suposa un impacte de gairebé 100 milions d’euros al territori de l’entorn dels parcs. La pràctica del submarinisme a les Illes Medes, per exemple, genera un impacte econòmic de 10 milions d’euros a l’Estartit.
 La dinamització dels parcs i de totes les activitats i serveis relacionats constitueixen una alternativa per complementar i millorar el finançament dels parcs, tenint en compte que actuen directament com a pol i motor d’atracció de la ciutadania i beneficien les activitats vinculades a diferents serveis en l’àmbit d’influència d’aquests espais.
 –